Les pedreres: de destrucció de la natura a refugi de biodiversitat
Al massís del Garraf, des del cel, s'hi pot veure una gran cicatriu al paisatge. Bé, de fet són cinc, les de les pedreres que hi ha ara mateix actives. Un equip de científics del CREAF estudia com convertir aquesta destrossa natural en una oportunitat per crear refugis de biodiversitat.
Mentre les màquines segueixen extraient àrids, els investigadors van plantant espècies de vegetació a la zona que s'ha de restaurar. Hi estan creant un hàbitat nou, un prat amb plantes resistents a la sequera que, a més, són grans atraients per a pol·linitzadors, petits mamífers i altres espècies que estan en declivi a tot Europa.
Al mateix indret hi trobem un impacte brutal sobre el paisatge, però també una oportunitat d'or per donar hàbitats a la fauna que ara escassegen. Per crear espais naturals com els prats, avui tan escassos però que són un gran refugi de biodiversitat.
Ho explica un dels autors de l'estudi, l'investigador del CREAF Vicenç Carabassa, que afegeix que "aquí aquest tipus de paisatges en forma de mosaic havien desaparegut perquè les activitats tradicionals que les afavorien ja no hi són".
Mentre les plantes creixen, analitzen quins animals atreuen, si sobreviuen a les llargues sequeres a què estan exposades, si el terreny els és favorable... I és que la llei obliga a restaurar les pedreres, però no totes les restauracions són beneficioses per al medi ambient.
Fer una restauració realment beneficiosa
De fet, a la pedrera de la Falconera, a Sitges, on treballa ara l'equip de científics, es va fer una restauració, ara fa uns 25 anys, plantant-hi pins blancs. Vicenç Carabassa ho explica: "Això es feia molt sovint antigament. Però no té cap valor ecològic i és un gran error. No atreu les espècies de fauna que ens interessen i, a més, el pi blanc és molt vulnerable als incendis forestals."
En el cas més extrem de restauracions poc eficaces per recuperar biodiversitat, hi ha casos tan absurds com quan es pintaven de color verd les parets despullades de la roca. De lluny, l'impacte visual era menys agressiu, però, com diu Carabassa, "a més d'inútil, era una autèntica barrabassada".
Les plantes que trien per als projectes de restauració provenen del viver de Forestal Catalana a Sant Feliu de Buixalleu. Hi creixen espècies que provenen de llavors autòctones.
Així que, per al Garraf, hi trien espècies pròpies de la comarca, però que, a més, compleixin la funció determinada que volen. Per exemple, a la pedrera de la Falconera hi plantaran boix, perquè atreu tota mena de pol·linitzadors, o altres plantes típiques del matollar mediterrani, com el margalló o el garric.
En altres indrets, les plantes triades poden ser diferents. A la pedrera de Sant Vicenç de Castellet, hi plantaran "Colutea arborescens", coneguda com a espantallops, perquè atreu la papallona anomenada blaveta de l'espantallops, que està desapareixent i que volen recuperar.
Una oportunitat per recuperar hàbitats que escassegen
"Estem perdent zones obertes, com prats mediterranis. Aquestes pedreres són l'oportunitat de recuperar-los", diu Carabassa. I amb aquests hàbitats, la fauna que hi ha associada: petits mamífers, insectes, amfibis, rèptils...
En el cas de la pedrera de la Falconera, fins i tot l'àguila cuabarrada, en perill d'extinció, i que es reprodueix al Garraf. Doncs necessita aquest tipus d'ambients més oberts per poder caçar, on hi haurà molts rosegadors, un dels seus aliments.
"Aquest estudi, aquest tipus de treballs, trenquen el paradigma de les restauracions antigues, de deixar-ho tan semblant com es pugui a com estava. No és això el que s'ha de fer", explica el científic. "El que hem de buscar són hàbitats que escassegen i que ens ajuden a recuperar biodiversitat."
La Unió Europea obliga els estats membres a restaurar el 20% dels seus espais degradats abans del 2030. Les pedreres en són una molt bona oportunitat que no es pot desaprofitar.