Les pintures de Turner i Monet reflecteixen l'augment de la contaminació de l'aire al segle XIX

Que la meteorologia és font d'inspiració per als artistes és una evidència, però també podem donar-li la volta a aquesta idea i pensar que l'art documenta les condicions meteorològiques locals i les tendències climàtiques canviants.

Amb aquest esperit, un nou estudi ha analitzat com algunes pintures del segle XIX, com ara les de Turner i Monet, es relacionen amb l'augment de la contaminació de l'aire a partir de la Revolució Industrial.

 

 

Un període de transformació

La Revolució Industrial va ser un període històric clau per molts motius, i un d'ells és que va ser el punt de partida d'un canvi dràstic provocat per l'activitat humana, traduït en emissions de gasos amb efecte hivernacle i contaminants. 

 

Els investigadors Anna Lea Albright i Peter Huybers han desenvolupat un model estadístic per analitzar com les obres del pintor anglès Joseph Mallord William Turner i del francès Claude Monet reflecteixen l'augment de la contaminació de l'aire al cel de Londres i París durant el segle XIX.
 

 

La influència dels aerosols

En particular, l'estudi demostra que els canvis en les emissions locals de diòxid de sofre són una variable que explica en gran mesura l'evolució del contrast i la intensitat dels treballs de Turner, Monet i altres pintors.

 

 

L'aparició de contorns més difuminats i una paleta de colors més blanca és coherent amb els canvis òptics que provocaria un augment de la quantitat d'aerosols a l'atmosfera com el que es va donar en aquella època a causa de l'acció de l'home. Recordem que els aerosols són partícules sòlides o líquides en suspensió en un gas.  

Per què? Aquest esquema, extret del mateix estudi, mostra com els aerosols influeixen en la manera com veiem un objecte, amb quina definició, contrast o  intensitat.

L'objecte teòric (el disc gris) reflecteix la llum, que arriba a l'observador (fletxes negres). L'objecte és visible pel seu contrast amb la llum de fons  (fletxa blava).

D'altra banda, els aerosols (punts) presents a l'atmosfera intervenen en diversos processos de dispersió ("scattering") i absorció. En primer lloc, les partícules en suspensió dispersen la llum de fons i la fan interferir amb a la línia de visió ("in-scattering", representat en color groc). En segon lloc, també dispersen la llum que prové de l'objecte i l'envien fora de la línia de visió ("out-scattering"). Per últim, els aerosols absorbeixen la llum.

Com a resultat d'aquesta cadena d'efectes òptics atmosfèrics, l'espectador percep un objecte amb contorns menys definits, amb menys contrast, i amb un to més blanc, amb més intensitat.

Així, amb la barreja dels fenòmens físics i la sensibilitat del pintor (en aquest cas Monet), la vista del Parlament britànic de l'esquerra esdevindria la de la dreta de l'esquema, o a la de la fotografia seguent, que correspon a la sèrie que va dedicar Monet al mateix edifici.

Contrast i concentració de diòxid de sofre

Els autors de l'estudi van establir un mètode per mesurar el contrast d'una imatge, i el van calibrar a partir de fotografies fetes en condicions de cel clar i contaminat. Després el van aplicar a 60 pintures a l'oli de Turner d'entre el 1796 i el 1850 i 38 pintures de Monet entre el 1864 i el 1901.

Van comprovar la progressió des de contorns nítids fins a més difuminats, de colors saturats a pastels, i d'una representació més figurativa a més impressionista en el cas de Turner. Una evolució semblant es troba en les obres de Monet, amb el factor addicional que les seves pintures provenen de dos llocs diferents (París i Londres).

Les variacions en el contrast es van relacionar amb l'evolució estimada dels aerosols, prenent com a referència les emissions de diòxid de sofre (SO2) a Londres i París durant les etapes d'activitat dels pintors. L'SO2 és un dels elements resultants de la crema de carbó.

Es van tenir en compte altres aspectes per a la creació d'un model estadístic. Però la conclusió de l'estudi és que, segons la modelització, un 61% del canvi en el contrast estaria relacionat amb l'augment de la contaminació. La resta de la variació es podria explicar per les preferències personals dels artistes o molts altres factors. 

Aquest model estadístic va permetre predir l'evolució del contrast en les pintures de Gustave Caillebotte, Camille Pissarro i Berthe Morisot a partir dels nivells de contaminació de París.

 

 

 

La meteorologia i l'art

L'estudi també parla d'altres exemples de la relació entre art i meteorologia. Per exemple, el famós quadre "El crit" d'Edvard Munch, que es pensa que representa núvols estratosfèrics polars o núvols nacrats.

 

En definitiva, resulta apassionant analitzar com les diferents escoles artístiques reflecteixen les condicions meteorològiques i com això també dona pistes de l'evolució del clima. Podeu llegir l'estudi sencer a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences.