Les relacions tòxiques fan envellir? Un estudi assegura que escurcen la vida
Una recerca feta als Estats Units ha arribat a la conclusió que les relacions negatives que tenim amb les persones del nostre entorn ens acceleren l'envelliment, arran de l'estrès crònic que ens provoquen.
Els investigadors que l'han fet han precisat molt en quin grau passa això: afirmen que cada relació tòxica que tenim ens fa envellir un 1,5% més de pressa del normal, cosa que correspon a uns 9 mesos de vida.
Han abordat la recerca relacionant marcadors epigenètics d'envelliment basats en la metilació de l'ADN i enquestes en profunditat per definir la xarxa de relacions de cada persona i identificar les relacions tòxiques.
Barrejar la biologia molecular amb la sociologia
És una estratègia que combina eines de biologia molecular amb altres de sociològiques. Els investigadors n'estan molt satisfets, però ha estat molt criticada perquè té problemes metodològics.
És una recerca que ha liderat Byungkyu Lee, del departament de Sociologia de la Universitat de Nova York i també hi han participat investigadors de Utah, Florida, Michigan i Indiana.
La recerca l'han publicada a la revista científica PNAS amb el títol "Els vincles socials negatius com a factors de risc emergents per a l'envelliment accelerat, la inflamació i la multimorbiditat".
Per fer-la han aprofitat la base de dades d'una recerca prèvia feta a l'estat d'Indiana amb entrevistes en profunditat i mostres de saliva de 2.345 persones d'àmbits urbans i rurals escollides per ser representatives.
Les persones amb qui els enquestats tenien relacions tòxiques significatives —que els causaven problemes o els feien la vida difícil bastant sovint— les han definit com a "molestadors" (hasslers).
Nou mesos menys de vida per cada relació tòxica
Les enquestes han mostrat xarxes de relacions personals relativament petites, d'unes 5 persones de mitjana, i també han posat de manifest que gairebé el 30% dels enquestats tenien una relació tòxica, mentre que el 10% en tenia dues o més.
Creuant aquestes dades amb els resultats dels marcadors epigenètics dels enquestats, els ha sortit una correlació clara que els ha portat a l'afirmació que cada relació tòxica fa perdre 9 mesos de vida:
Els nostres resultats indiquen que les relacions socials negatives poden funcionar com a poderosos factors d'estrès crònic, accelerant processos biològics relacionats amb l'edat.
La família i la feina, però no la parella
Curiosament, han trobat aquesta correlació en les relacions negatives entre pares i fills o dins de la família en general i també en els àmbits laborals, però no en les relacions de parella negatives, que no serien tan perjudicials.
Per intentar explicar-ho, han apuntat que possiblement la "negativitat conjugal pot estar mitigada per la barreja ambivalent de suport i obligació", que fa que els aspectes positius compensin els negatius.
Han explicat que la motivació de la recerca ha estat que fins ara s'havien estudiat molt les conseqüències per a la salut de problemes psicològics com la solitud o l'aïllament social, però molt poc les de les relacions negatives amb persones de l'entorn.
Quina és la causa i quina la conseqüència?
Aquesta recerca ha rebut elogis generalitzats, però els resultats concrets han estat durament criticats per altres investigadors, per exemple, en un article publicat poques setmanes després a la mateixa revista PNAS.
Aquest article, obra de Quan Zhang, de la Universitat de Hawaii, considera que la recerca només prova la correlació entre els vincles negatius i l'envelliment, però no aclareix quina és la causa i quina la conseqüència.
És a dir, que podria ser que fos l'envelliment el que fa empitjorar les relacions personals i no al revés, i creu que els intents de Byungkyu Lee per provar que no existeix aquesta causalitat inversa són insuficients.
Poca representativitat i valoració subjectiva
Els motius són que no han fet seguiment dels enquestats al llarg del temps per poder veure l'evolució de cada cas i, a més, la valoració de la toxicitat de les relacions és massa subjectiva, perquè només l'han feta ells mateixos.
També qüestiona que siguin tots ciutadans d'un estat que no és representatiu de la població general dels Estats Units i, lògicament, encara menys de la de la resta del món.
Comparteix aquestes crítiques la catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona Gemma Marfany, que creu que els investigadors han buscat un titular fàcil, i que caldrà molta més feina per poder confirmar-lo.
Pel que fa a la possible causalitat inversa, Marfany explica que quan ens fem grans perdem neurones de socialització i, per tant, tenim menys paciència i empatia, i les relacions resultants són més negatives.
Les relacions negatives i l'estrès crònic
De tota manera aquesta catedràtica afirma que el que vol provar la recerca són els efectes d'una cadena d'esdeveniments que ja és prou coneguda, tot i que encara no s'ha provat científicament que afecti directament l'envelliment.
En aquest sentit, recorda que ja se sap que les relacions negatives generen estrès, que és un mecanisme d'alerta molt útil per als humans quan hi ha un perill imminent, però que és molt perjudicial quan es converteix en crònic:
Hi ha inflamació, el fetge no funciona correctament, els músculs, el pàncrees, etc., en general deixem de funcionar tan correctament com quan no hi ha estrès.
Com es pot superar l'estrès crònic?
Gemma Marfany explica, però, que si s'aconsegueix frenar l'estrès, el més habitual és que els canvis fisiològics a pitjor que hi ha hagut es reverteixin i es recuperi en part o del tot l'estat de salut anterior.
Segons la psicòloga Berta Sugranyes, això es pot aconseguir fent-se conscient de l'estrès que es viu i no projectant la responsabilitat en la persona amb la qual tenim la relació tòxica, sinó fent introspecció:
La manera de detectar aquest tipus de relacions sobretot és a través de poder mirar com em sento al costat d'aquesta persona, com em sento en aquesta relació.
No hi ha persones tòxiques; hi ha relacions estressants
En aquest sentit, tant Sugranyes com Marfany es resisteixen a parlar de "persones tòxiques" en general, i prefereixen parlar de "relacions estressants", que comporten responsabilitat compartida i que provoquen respostes fisiològiques.
En tot cas, Sugranyes destaca que aquestes relacions s'alimenten de les inseguretats i les carències afectives que puguin tenir les persones involucrades, cosa que les ha fet acumular "material tòxic".
El resultat d'aquest tipus de relacions són sentiments de culpa i de desequilibri, a més de sensacions de pèrdua d'energia i d'esgotament físic i emocional, i la percepció d'un mateix se'n ressent:
Em dona la pitjor imatge que podria tenir de mi, em fa treure com una versió molt dolenta de mi.
Marfany, però, apunta que sí que hi ha persones a les quals es pot considerar tòxiques de debò, però que són perfils patològics poc freqüents que necessiten sentir i exercir poder sobre les altres persones.
La complexitat de les relacions humanes
Sugranyes recomana partir de la base que el patiment forma part de les relacions humanes, perquè hi projectem les nostres dèries i els nostres defectes i això les fa difícils i complicades.
En aquest sentit, proposa no pensar en les relacions humanes com una cosa senzilla, sinó esforçar-se a percebre-les en tota la seva complexitat i amb tots els matisos.
I això exigeix no amagar, ignorar o negar les emocions negatives que puguem sentir, com la tristesa o la ràbia, sinó tenir-les en compte i ser-ne conscients, perquè són reaccions que ens avisen del malestar que sentim.
Provar científicament les causes de l'envelliment prematur
Tornant a l'envelliment i a la longevitat, Gemma Marfany afirma que les persones que superen els 100 anys tenen totes un denominador comú: molts interessos, molts objectius i molts propòsits:
La gent que arriba a centenària et diu que sempre ha tingut moltes coses per fer i que té molts plans de vida.
Altres factors ben coneguts que promouen la longevitat són una bona alimentació, exercici físic i unes bones relacions personals amb la família i els amics, a més de prendre's la vida amb filosofia i bon humor.
En canvi, Marfany explica que és molt més difícil esbrinar el perquè de l'envelliment prematur, pel fet que és un procés que depèn de molts factors diferents, d'aquí les dificultats per provar-ho científicament.