Les suplantacions d'identitat: com podem evitar que ens estafin a internet?

Els delictes d'estafa a través de suplantació d'identitat són, per desgràcia, cada cop més habituals entre nosaltres. Cada vegada sentim més casos de persones a qui els prenen diners del compte corrent i no els poden recuperar, o a qui fins i tot acusen de delictes que no han comès. Aquestes suplantacions es produeixen gràcies a les dades que s'obtenen a través de correus electrònics falsos (phishing), SMS falsos (smishing) o trucades il·legítimes.

 

Què podem fer si ens hi trobem involucrats?

L'advocada Montse Vidal, especialitzada en aquests assumptes, ha explicat a "Els matins" què s'ha de fer si ens trobem en aquesta situació. "Hem d'anar a comissaria i posar una denúncia, ràpidament", per intentar evitar que "l'estafa es faci més gran" i, sobretot, "no caure en l'error de pensar que per una estafa d'una quantitat molt petita no val la pena fer res". A més, Vidal recomana comunicar-ho "a les entitats davant les quals han suplantar la identitat", com bancs o companyies de serveis, "des del primer dia".

A partir d'aquí, "s'obre una investigació, un procediment judicial, i s'intenta arribar als autors dels fets". En els casos que defensa Vidal, sobretot "han estat persones que han suplantar la identitat" d'algú per obrir comptes bancaris i "cometre estafes a terceres persones".

 

Com es fa l'estafa?

L'operació comença quan els delinqüents envien correus electrònics o SMS falsos, fent-se passar per una entitat bancària (o una empresa de serveis) i conviden a fer clic a un enllaç que obre una pàgina, que no és del banc, on es demanen les dades personals. Aleshores, "et fan obrir el compte i confirmar les dades" i passen a controlar "els teus contactes personals, el teu mòbil amb els SMS, el correu electrònic... i poden obrir comptes, fer compres, confirmar compres amb targeta...". "Els ho has donat tot", lamenta Vidal, que afirma que aquesta pràctica "ha augmentat, especialment amb la pandèmia, quan les compres digitals i l'ús de les targetes creix moltíssim".

 

Diversos testimonis afirmen que la policia admet que no sap com aturar el frau, ja que, per exemple hi ha moltes situacions a la vida en què hem de mostrar el DNI (com quan anem a un hotel) i aleshores estem més exposats del que sembla. Segons Vidal, "tenim casos de clients que han tingut el DNI sempre en el seu poder, i sospitem que són casos fraudulents quan l'han aconseguit quan s'ha hagut de fer alguna documentació".

 

Es poden recuperar els diners estafats?

Isabel Pons, coordinadora d'Aicec-Adicae (Associació d'Usuaris de Bancs), afirma que els estafats "li han de demanar al banc que ens torni tots els diners que ens han pres, i que s'anul·li qualsevol contracte que ens hagin pogut fer" i, a partir d'aquí, "caldrà que el banc acrediti que nosaltres hem confirmat aquestes operacions". "És un treball previ que haurem de fer per complementar la denúncia als Mossos", explica, una "via administrativa" perquè tant les entitats com el Banc d'Espanya "facin recomanacions i imposin obligacions a les entitats perquè tinguin les seves xarxes ben protegides". "Nosaltres estem dipositant la confiança en la banca online, en l'aplicatiu de la banca pel mòbil...", denuncia i afirma que "ells ens han de garantir aquesta seguretat".

 

Tot i això, Vidal alerta que "existeix una dificultat molt gran per poder arribar fins al final, perquè moltes de les operacions es fan via internet, i les adreces estan localitzades a l'estranger". A més, "hi ha ciutadans que no són localitzables, que no tenen domicili al país, que han marxat... I els diners viatgen d'un compte corrent a un altre fins a l'estranger" en "una investigació summament complexa".

Per això, avisa Pons, "hem de tenir molta cura amb la prevenció". "Si rebem un missatge que diu que és el nostre banc, però no n'estem del tot segurs, hem de trucar a la nostra oficina i ells ja ens diran si ens l'han enviat", recomana.