
Les zones semiàrides absorbeixen el CO2 atmosfèric
22/05/2014 - 10.20 Actualitzat 24/05/2014 - 14.16
²Les zones semiàrides del planeta es poden convertir en embornals de CO2 en el futur.
Aquest és el resultat d'un estudi dirigit pel català Pep Canadell, cap del Projecte Mundial del Carboni, que ha presentat avui a Austràlia. Fins avui es coneixia que el CO2 era absorbit pels boscos tropicals. Ara cal afegir aquest nou element. La investigació revela que la sabana australiana va ser una de les principals zones absorció del CO2 durant el 2011.
El CO2 és un gas que juga un paper fonamental per regular de la temperatura del planeta. En les darreres dècades, la quantitat de CO2 a l'atmosfera s'ha disparat a causa de l'activitat humana i ha incrementat l'efecte hivernacle.
La vegetació actua com a regulador del CO2 atmosfèric, de manera que quan n'hi ha un excés, és capaç d'absorbir-lo. D'aquesta manera es coneix que la vegetació absorbeix uns 2.600 milions de tones de CO2 emesos per l'activitat humana; en canvi, l'any 2011 va augmentar fins als 4.100 milions. Segons Canadell, el 2011 la Terra va absorbir més CO2 d'origen humà que en qualsevol altre moment anterior.
El creixement de la vegetació en les zones semiàrides d'Austràlia, Amèrica del Sud i Àfrica, que ha permès l'absorció del CO2, es deu a l'augment de les pluges pel fenomen "La Niña" entre els anys 2010 i 2011. En tot cas, Canadell indica que, com que les zones semiàrides absorbeixen el carboni durant un temps relativament petit, cal continuar estudiant quina implicació tindrà aquesta absorció dins el canvi climàtic global.
L'estudi ha estat publicat a la revista "Nature".
Avui és notícia
Acord per reubicar part dels desallotjats del B9 que malviuen sota el pont de la C-31 a Badalona
Fiscalia insta a aclarir urgentment si Albiol ofereix solucions als desallotjats del B9
Del "tots som persones" al "tenim por": com viu el barri del Sant Crist el desallotjament del B9
Illa assegura que hi deixarà la pell per tancar pressupostos: "Al gener passaran coses"
Mesures socials prorrogades per al 2026: del transport públic als autònoms i els desnonaments