L'escena queer reivindica el transformisme i el glamur catalans, amb noms com Llum o Emil et Il

En l'última edició del Primavera Sound, la cantant Llum va actuar en un dels escenaris més grans del festival i Emil et il, el projecte del cantant i actor Edu Tudela, va fer-ho davant el públic del Movistar Arena de Madrid, com a teloner de Rigoberta Bandini.

Són la mostra que els grans escenaris estan incorporant cada vegada més artistes queer, representants d'una escena que, per tradició, sempre s'ha mogut al marge de les grans audiències. Una escena que reivindica el transformisme i el glamur catalans.

La música de Llum es mou sobretot dins del pop, però també explora amb el reggaeton i la música de ball. En el seu últim tema, "92", fa un paral·lelisme entre sentir-se el centre del món ballant al mig d'una festa i l'ambient que hi havia als Jocs Olímpics de Barcelona l'any 92, uns quants anys abans que ella nasqués:

"Crec que les noves generacions ens estem fixant en el glamur català, amb aquesta estètica avantguardista, amb aquesta cosa com de la sintetització de la catalanitat preciosa. I crec que l'estètica de les olimpíades és un exemple d'això."

Ara, per exemple, juga a reimaginar la bandera olímpica i convertir-la en una bandera trans. Fa tres anys que va sortir d'"Eufòria" i aquest estiu ha tocat el cel al concert del Primavera, però també fent gira arreu de Catalunya. Un pas més en la conquesta del mainstream amb companyes de viatge com Fades, Svetlana, Ouineta i LaFrancesssa.

"Hi ha hagut un canvi i cada cop són més visibles les persones queer. Ho hem de ser encara més i no només visibles, sinó també representades en els cartells. Tant dones com persones queer, de manera igual als homes, que Catalunya està rebentada de cartells masculins", apunta. 

I encara afegeix que cal "donar llegat cultural a les coses que no ho tenen, com és el transformisme, el Paral·lel."

"Sisplau, ballem!"

Un llegat que venera i honora des del bar Ocaña de la plaça Reial Emil et Il, l'alter ego del cantant i actor Edu Tudela. L'Ocaña és el seu lloc de trobada per excel·lència, i també un refugi, diu: "Les millors persones que hi ha aquí són les drag queens d'Ocaña, em sento lliure quan vinc aquí." 

Sovint aquesta cultura viva que és part de l'ADN barceloní queda relegada als marges. Cal, diu Tudela, "que no només tingui el suport de les travestis, les cantants i les persones que legítimament ocupen aquests espais, sinó també que tingui el suport de les sales i de qui està als despatxos."

Just abans de la pandèmia va començar el seu projecte musical, llavors molt més intimista. Ara diu que s'ha llançat al pop desacomplexat: "A mi sempre m'ha agradat Cher, sempre m'ha agradat Britney Spears, però també m'ha agradat molt Luis Eduardo Aute."

"De vegades cal una mica de banalitat i per mi el pop és un passatge per gaudir, per disfrutar, per deslliurar-nos una mica de tanta profunditat i de tanta intensitat. Sisplau, ballem, passem-nos-ho bé, visca el pop!", conclou.