L'escriptor Gore Vidal, amic personal de John Fitzgerald Kennedy, revela detalls del president nord-americà fins als últims instants de la seva vida

L'escriptor, de 85 anys, va compartir molts divendres de caviar a la Casablanca amb el president i la seva dona. Segons explica, "les classes baixes prenien peix els divendres en honor al Senyor", però el Club 21 de Nova York, "un club elegant", enviava al president una lliura de caviar, i convidava els seus amics més íntims.

L'escriptor remarca la bona relació que tenien, de tu a tu. Gore Vidal li demanava que li parlés clar, no com si fos al Congrés. I fa broma sobre el seu accent i la manera de parlar. Segons l'escriptor, Kennedy considerava que la gent era simple, i "per això utilitzava paraules simples". Reconeix que el mateix president era proimperi i es veia com a Cèsar August.

Gesticula per recordar els trets que Kennedy va rebre. I diu que va ser feliç fins al moment en què va veure el preu que va haver de pagar per ser qui era. Perquè Kennedy fou conscient en tot moment que moria. Va dir a Jaquie "M'han tocat", i ella, segons l'escriptor, sempre explica que es va sentir culpable fins al dia en què va morir perquè no va reaccionar i es va quedar aturada observant la desfeta dels trets.

Qualsevol altra persona, amb la força dels trets, hauria caigut a terra fulminat però Gore Vidal explica per què Kennedy no es va desplomar. I és que aquell dia el president duia una cotilla per al mal d'esquena que l'aguantava. Les imatges d'aquest fet van marcar el món, i per això Vidal creu que a Kennedy només se'l recorda com el president a qui "van disparar i van assassinar".