L'estació espacial xinesa Tiangong 1 cau al Pacífic Sud

L'estació orbital xinesa Tiangong 1 ja és història.

Aquesta matinada, cap a un quart de tres, ha acabat la incertesa sobre el lloc de la caiguda d'aquest enginy de 8 tones de pes. Segons la CMSEO, l'agència espacial xinesa, ha caigut sobre "la regió central del Pacífic Sud", sense donar-ne més detalls.

La CMSEO també ha informat que "la majoria dels equips han quedat destruïts durant la fase de reentrada a l'atmosfera" terrestre, a causa de la gran escalfor generada per la fricció amb l'atmosfera durant la caiguda.

L'ESA, l'Agència Espacial Europea, s'ha fet ressò a Twitter de la informació facilitada per l'exèrcit dels Estats Units sobre la caiguda de la Tiangong 1 en una zona del Pacífic que, ha afegit, no és lluny de la que habitualment es fa servir per fer-hi reentrades controlades a la Terra.

 

 

Amb el retorn a la terra de la Tiangong 1 han acabat dos anys de vol incontrolat per l'espai. Posada en òrbita el setembre del 2011, hauria d'haver fet una entrada controlada a l'atmosfera terrestre, però va deixar de funcionar el març del 2016.

Precisament, el fet que estigués fora de control ha fet canviar diverses vegades els càlculs sobre l'hora i la zona de la caiguda. L'últim l'havia establert mitja hora més tard, cosa que l'hauria situada a l'Atlàntic Sud, amb possibilitat de caure sobre la ciutat brasilera de Sao Paulo.

Catalunya era un altre territori que estava dins la trajectòria de caiguda a la Terra de la Tiangong 1.

En saber-se que la Tiangong 1 havia de caure a la Terra, la CMSEO va recordar que el risc que un objecte de l'espai de més de 200 grams caigui sobre una persona és d'una possibilitat entre 700 milions.

 

La primera estació espacial Tiangong --que vol dir "palau celestial"-- va ser substituïda el setembre del 2016 per la Tiangong 2.

La Xina planeja, a més, posar en òrbita una estació espacial tripulada el 2022, quan l'actual Estació Espacial Internacional deixarà de funcionar.

L'ambiciós programa espacial xinès, coordinat per l'exèrcit, també inclou fer arribar astronautes a la Lluna i enviar una nau a l'òrbita de Mart el 2020.