El 35% del previst: la inversió de l'Estat el 2016 en infraestructures a Catalunya

El Ministeri d'Hisenda ha publicat aquest dimarts les dades completes de la inversió pública feta pel govern espanyol durant el 2016. En aquest document s'exposa el compliment efectiu de la inversió prevista per comunitats autònomes, tot detallat en diversos apartats.

Pel que fa a la inversió de l'anomenat "sector públic empresarial i fundacional" -apartat en què hi ha les empreses públiques Adif, Renfe o Ports de l'Estat- s'evidencia que, pel que fa a Catalunya -pàgina 87 del document-, aquesta inversió va suposar poc més que un terç del que estava previst.

Un 35,6%, 640 milions menys dels previstos

En concret, es va executar el 35,6% del total pressupostat, de manera que gairebé el 65% va quedar pendent. Per empreses, la que va executar un percentatge més baix va ser Renfe, que tenia pressupostat 142 milions d'euros i només en va gastar 12, menys d'un 10%.

Per la seva banda, Ports de l'Estat es van quedar en un 22,4%, Adif Alta Velocitat en un 40,4% i Adif en un 55,1%. En conjunt, això suposa que dels 992 milions d'euros que s'havien d'invertir, només es van executar 353 milions, de manera que gairebé 640 milions no es van gastar.

 

 

Percentatge baix a la majoria de comunitats

El nivell de compliment d'aquest apartat també és molt baix en gran part de les altres comunitats autònomes: la Comunitat de Madrid s'ha quedat en el 41,7%, el País Valencià en el 33,4% o Galícia en el 36,9%.

Castella-la Manxa es va quedar en un escarransit 15,3%, mentre que les comunitats on es va executar més percentatge van ser les Canàries, amb un 54%, la Rioja amb un 60,8% i les Balears amb el 61,1%.

L'administració General de l'Estat gasta més del pressupostat

En altres conceptes el nivell de compliment del pressupost és molt més alt, i en alguns casos supera amb escreix el previst. És el cas de l'apartat "Administració General de l'Estat" -AGE-, és a dir, la despesa que fan els ministeris directament -pàgina 7-.

Per comunitats autònomes, aquí Catalunya surt prou afavorida: hi havia 147 milions d'euros pressupostats, i se'n van gastar gairebé 245 milions, un 166,5%. El gruix d'aquesta desviació pressupostària a l'alça es deu a la despesa del Ministeri de Foment, que va passar d'un pressupost de 136 milions a una despesa real de 226 milions. Això compensa en part el dèficit de despesa en infraestructures, però no eixuga la diferència de 640 milions pendents de gastar.

Altres comunitats van ser encara més afavorides: a Múrcia es va gastar el 237% del total pressupostat, a Canàries el 303%, a Madrid el 322% i a Navarra el 349%. Altres, en canvi, van quedar per sota del 40%, com és el cas de la Rioja i les Balears. El total de la despesa en aquest apartat  a tot Espanya va ser de 3.931 milions d'euros, quan hi havia pressupostats 3.632 milions. Es va gastar, per tant, un 108% d'allò pressupostat.

Altres conceptes, disparats

Pel que fa a altres despeses del pressupost, hi ha algun apartat que es destaca especialment en el cas de Catalunya. Per exemple, pel que fa als organismes autònoms i agències estatals dependents directament dels ministeris, la inversió efectiva va ser el 2.715% del previst -p. 33-.

En números absoluts, però, això no significa una gran quantitat: de 1.650.000 euros pressupostats es va passar a gairebé 45 milions d'euros. Això tampoc compensa gaire, per exemple, els 640 milions d'euros que es van deixar de gastar en infraestructures.