L'estret d'Ormuz, clau també per als fertilitzants: temor a una crisi alimentària global
Redacció
Les conseqüències del tancament de l'estret d'Ormuz van molt més enllà del petroli. Les Nacions Unides fa dies que adverteixen del risc d'una crisi alimentària global per la manca de fertilitzants i aquest dilluns s'hi ha sumat la Unió Europea.
Un 20% del petroli mundial passa per l'estret d'Ormuz, i el preu del barril de Brent ja ha superat els 100 dòlars, però una altra mercaderia de gran transcendència global són els fertilitzants.
Un terç de la producció mundial de fertilitzants passa per l'estret d'Ormuz, procedent de països com l'Aràbia Saudita, Qatar, Bahrain o Oman. Des de l'atac als Estats Units, el preu de la urea ha pujat un 30% i s'ha doblat en el cas de l'heli, que s'obté a partir del gas natural.
"El tancament d'Ormuz suposa un greu perill per al subministrament de petroli i energia a l'Àsia, però també és un problema per als fertilitzants", ha dit Kaja Kallas, l'alt representant d'Afers Exteriors de la Unió Europea.
Tot i això, la Unió Europea i la resta de socis dels EUA han fet un cop de porta aquest dilluns a la proposta de Donald Trump per crear una coalició internacional per garantir la circulació de petroli a l'estret.
Modificar la missió Aspides
Els ministres d'Afers Exteriors de la Unió Europea s'han reunit aquest dilluns a Brussel·les per intentar trobar una solució al coll d'ampolla que suposa Ormuz.
La proposta de la cap de la diplomàcia europea és replicar l'acord que es va assolir per fer sortir el gra d'Ucraïna, per la qual cosa està en contacte amb el secretari general de l'ONU, António Guterres:
Si aquest any hi ha escassedat de fertilitzants, l'any que ve hi haurà també escassedat d'aliments.
Un problema que agreujaria molt la situació de molts països de l'Àfrica, ha dit la representant diplomàtica de la UE.
Ara bé, un acord com el del gra d'Ucraïna implicaria un canvi en la missió naval europea Aspides, actualment desplegada al mar Roig per protegir els vaixells dels atacs dels rebels houthis, aliats de l'Iran, i no tothom hi està d'acord.
Un dels ministres més contrari a ampliar la missió Aspides ha estat el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares. "Espanya està per la desescalada, no s'ha de fer res que afegeixi més tensió", ha dit Albares.
Una solució purament militar no porta mai la democràcia, ni l'estabilitat, ni la prosperitat econòmica.
Com el govern espanyol, Alemanya creu que la prioritat ha de ser una solució diplomàtica que redueixi la tensió al Golf.
El ministre alemany, Johann Wadephul, ja va indicar diumenge que el seu país no participarà en una missió per assegurar Ormuz. Considera que no es pot arribar a una negociació fins que els Estats Units i Israel hagin definit que han assolit els objectius militars. "Però no som aquí ara", ha dit.
Kallas també ha exposat la proposta de França d'organitzar una operació a través de la Coalició de Voluntaris d'Ucraïna. Segons la seva opinió, però, "serà més fàcil utilitzar l'operació que ja tenim a la zona" com l'Aspides i "modificar-la una mica", que no crear-ne una de nova.
La cap de la diplomàcia europea ha instat els ministres d'Exteriors de la UE a trobar "la manera més ràpida de garantir" l'obertura de l'estret d'Ormuz, per fer front a la situació.