Cornellà de Llobregat
L'exemple de Cornellà, com serà la primera mesquita de Catalunya?
A Cornellà de Llobregat, s'està construint la que serà la primera mesquita de Catalunya, ja que, de moment, la comunitat musulmana només disposa d'oratoris, més o menys petits, per fer les seves pregàries. A Cornellà, la voluntat de consens va funcionar des del primer moment. L'edifici, que ja està força avançat, s'està construint de manera consensuada amb una arquitectura del tot neutra, sense elements islàmics externs que cridin l'atenció.
28/09/2011 - 14.18 Actualitzat 09/11/2021 - 10.32
L'arquitectura del primer temple musulmà construït a Catalunya és volgudament neutra i queda absolutament integrada dintre del polígon d'oficines de Cornellà.
D'aquesta manera, l'entrada de la mesquita, que s'havia de fer per un arc sencer, finalment ha quedat escapçat a la meitat per no suggerir elements arabescos. I, encara que es construirà una cúpula -l'esfera ja s'intueix per dintre-, des de fora, quedarà força amagada. Els elements decoratius típicament islàmics es reservaran per a l'interior.
Flexibilitat
Encara que la comunitat musulmana hagués preferit una opció clàssica, amb minaret inclòs, però té clar que la prioritat és tenir un lloc per resar i no aferrar-se a uns estereotips.
Larbi Cherki, el president de l'Associació Altauba, ho veu així: "El minaret és un símbol, no és un centre cultural; el minaret no és una mesquita. Hi ha lloc on es pot posar i llocs on no. Si a mi l'Ajuntament em diu que aquí cal respectar les normes urbanístiques, em sembla que nosaltres també ens en beneficiem, d'aquestes normes".
Negociació i pedagogia
La mesquita de Cornellà, que tindrà una capacitat per a unes 1.300 persones és fruit d'una llarga negociació, de gairebé deu anys, entre la comunitat Al-Tauba, titular de l'edifici, i l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat, que li ha fet cessió del terreny per cinquanta anys i ha procurat explicar el projecte amb la màxima pedagogia social.
La tinenta d'alcalde de Cornellà de Llobregat, Emilia Briones, ha valorat que la mesquita de Cornellà "és un signe d'una normalitat i d'una realitat que tenim a la nostra ciutat. I ho vivim com un procés que no ha sigut d'ara, que no ha sigut fruït d'una il·luminació, sinó que ha sigut fruït d'un consens, de parlar molt i d'arribar a certs consens comuns que ens faran arribar, si tot va bé, a una realitat."
Alçada amb les donacions dels fidels
Situada en un polígon industrial de Cornellà, però molt ben comunicada, la mesquita es construeix a poc a poc, al ritme de les donacions que fan els fidels i es calcula que no estarà acabada fins al 2013.
Aquesta comunitat va començar reunint-se en un local que aviat els va quedar petit i ara resen en un de més gran, pel qual paguen 1.500 euros al mes.
D'aquesta manera, l'entrada de la mesquita, que s'havia de fer per un arc sencer, finalment ha quedat escapçat a la meitat per no suggerir elements arabescos. I, encara que es construirà una cúpula -l'esfera ja s'intueix per dintre-, des de fora, quedarà força amagada. Els elements decoratius típicament islàmics es reservaran per a l'interior.
Flexibilitat
Encara que la comunitat musulmana hagués preferit una opció clàssica, amb minaret inclòs, però té clar que la prioritat és tenir un lloc per resar i no aferrar-se a uns estereotips.
Larbi Cherki, el president de l'Associació Altauba, ho veu així: "El minaret és un símbol, no és un centre cultural; el minaret no és una mesquita. Hi ha lloc on es pot posar i llocs on no. Si a mi l'Ajuntament em diu que aquí cal respectar les normes urbanístiques, em sembla que nosaltres també ens en beneficiem, d'aquestes normes".
Negociació i pedagogia
La mesquita de Cornellà, que tindrà una capacitat per a unes 1.300 persones és fruit d'una llarga negociació, de gairebé deu anys, entre la comunitat Al-Tauba, titular de l'edifici, i l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat, que li ha fet cessió del terreny per cinquanta anys i ha procurat explicar el projecte amb la màxima pedagogia social.
La tinenta d'alcalde de Cornellà de Llobregat, Emilia Briones, ha valorat que la mesquita de Cornellà "és un signe d'una normalitat i d'una realitat que tenim a la nostra ciutat. I ho vivim com un procés que no ha sigut d'ara, que no ha sigut fruït d'una il·luminació, sinó que ha sigut fruït d'un consens, de parlar molt i d'arribar a certs consens comuns que ens faran arribar, si tot va bé, a una realitat."
Alçada amb les donacions dels fidels
Situada en un polígon industrial de Cornellà, però molt ben comunicada, la mesquita es construeix a poc a poc, al ritme de les donacions que fan els fidels i es calcula que no estarà acabada fins al 2013.
Aquesta comunitat va començar reunint-se en un local que aviat els va quedar petit i ara resen en un de més gran, pel qual paguen 1.500 euros al mes.
Avui és notícia
Les claus del nou model de finançament: de la distribució dels impostos a què rebrà cada comunitat
Reforma del finançament: més recursos per a Catalunya, però sense la clau de la caixa
Nou finançament: Montero garanteix l'ordinalitat per a Catalunya i 21.000 M més per a totes les comunitats
Illa defensa que el nou finançament és "més just" i fa una crida als partits a no bloquejar-lo
Junts esmena l'acord de finançament: "No té singularitat ni garanteix l'ordinalitat en el text"