L'expresident de Gowex evita la presó pagant una fiança de 600.000 euros

L'expresident de l'empresa de xarxes wifi Gowex, Jenaro García, ha pagat la fiança de 600.000 euros que el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz li va imposar, evitant així l'ingrés a presó. La seva dona Florència Maté va fer la transferència amb l'import de la fiança. El jutge li havia donat 15 dies per dipositar-la però finalment va decidir ampliar aquest termini fins aquest dilluns a petició del fundador de l'empresa de xarxes wifi.

Una vegada presentada aquesta quantitat, el jutge ha acordat una sèrie de mesures cautelars: retirar-li el passaport, que haurà de lliurar en un termini de 24 hores; la prohibició d'abandonar el territori nacional; obligar-lo a fixar un domicili a Espanya, "del qual no podrà absentar-se i que no podrà variar temporalment o definitivament sense autorització judicial" i comparèixer els dies 1 i 15 de cada mes al seu jutjat.

El jutge Pedraz va deixar en llibertat sota fiança García el 14 de juliol, després d'interrogar-lo en una compareixença en la qual Jenaro García va reconèixer haver estat falsejant els comptes de Gowex durant l'última dècada. Fonts jurídiques han explicat que el soci de García i auditor dels comptes de Gowex, José Antonio Díaz Villanueva, encara no ha pagat els 200.000 euros de fiança que li va fixar el jutge el 18 de juliol per no anar a la presó. El termini finalitza aquest dilluns a la mitjanit; en el cas que no pagui l'import, el jutge ordenarà aquest dimarts seu ingrés a la presó.

En total, el magistrat manté a nou persones imputades en aquesta causa: l'expresident de Gowex, Jenaro García i la seva dona, l'exconsellera Florència Maté; l'auditor de l'empresa Díaz Villanueva i el director financer Francisco Martínez Marugán, que divendres passat va evitar l'ingrés a la presó pagant els 50.000 euros de fiança a més dels cinc presumptes testaferros. Tots ells estan imputats per delictes societaris en la modalitat de falsejament de comptes i altres relatius al mercat dels consumidors, concretament el de falsejament d'informació econòmica i financera, així com d'ús d'informació rellevant.

A més, el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha admès la personació de cinc col·lectius com a acusació popular en el cas, vuit inversors i accionistes com a acusació particular, mentre que ha rebutjat la de quatre empleats de l'empresa.