L'historiador David Irving, condemnat a tres anys de presó per haver negat l'holocaust jueu

El judici contra l'historiador britànic que va negar l'holocaust jueu i que estava acusat de reactivar la política nazi s'ha tancat amb una condemna de tres anys de presó per a Irving. Això, després que l'historiador, que s'enfrontava a una condemna d'entre 10 i 20 anys de presó, s'ha reconegut culpable d'haver negat l'holocaust el 1989. Abans que s'emetés la sentència, a les portes del tribunal que el jutjava a la capital austríaca, David Irving ha reconegut també que ara per ara no té cap alternativa que declarar-se culpable d'haver assegurat que no hi havia cambres de gas a Auschwitz. "Aquesta afirmació és falsa", ha dit l'historiador, que ha negat ser un "negacionista" i ha assegurat que des de 1989 n'ha après molt. Fascinat des de jove pel nazisme, Irving ha estat inculpat per la llei de prohibició, adjuntada a la Constitució austríaca dos anys després que s'acabés la Segona Guerra Mundial. Acusat de negar l'extermini nazi Els agents de policia de les autopistes van detenir Irving, de 67 anys, l'11 de novembre passat a prop de la localitat de Johann in der Heide, a l'estat federat d'Estíria, arran d'una ordre de captura que va emetre el 1989 el Tribunal de Viena quan va ser acusat d'haver pronunciat dues conferències a la capital austríaca, on va negar l'extermini nazi de 6 milions de jueus. Nascut el 1938 a la ciutat britànica d'Essex, Irving se'l coneix sobretot per les seves dues biografies d'Adolf Hitler, on assegura que el Führer del Tercer Reich desconeixia l'assassinat de jueus. Autor d'una trentena de llibres i d'ideologia declaradament neofeixista, ha arribat a qüestionar l'existència de cambres de gas al camp d'extermini d'Auschwitz. Arran d'aquests posicionaments, l'historiador no podia estar-se a Alemanya, d'on va ser expulsat el 1993 després que l'haguessin condemnat en dues ocasions a pagar multes per haver insultat la memòria dels jueus assassinats pels nazis. Durant el seu procés, l'historiador ha estat preparant un nou llibre sobre aquest cas anomenat "La guerra d'Irving". Aquest judici ha adquirit una dimensió àmplia com a conseqüència de la candent actualitat del debat sobre la llibertat d'expressió desencadenada per les caricatures de Mahoma. Precisament, la llibertat d'expressió és la raó exposada per la defensa d'Irving per exonerar-lo. I, paradoxalment, l'ús d'aquest dret va ser el que va portar a la mort milers de persones durant el Tercer Reich.