L'Hospital del Pallars fa un TAC a una vèrtebra de dinosaure de 70 milions d'anys
L'Hospital del Pallars, a Tremp, ha fet un TAC a una vèrtebra d'un dinosaure que va viure fa uns 70 milions d'anys al Pallars Jussà.
La prova és fruit de la col·laboració amb el Museu de la Conca Dellà i l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont i permetrà estudiar com era per dins l'esquelet d'un dels grans gegants que van habitar el Pirineu.
La peça analitzada és una vèrtebra de l'Abditosaurus, un titanosaure de coll llarg que podia arribar als 18 metres de llargada i 14 tones de pes. Les seves restes es van trobar al jaciment d'Orcau fa més de seixanta anys i l'espècie es va descriure científicament l'any 2022.
Un TAC per mirar dins de l'os
El que interessa als investigadors no és tant la forma exterior de la vèrtebra com la seva estructura interna. Amb el TAC poden obtenir imatges de l'interior de l'os sense haver-lo de tallar ni manipular.
L'objectiu és estudiar la pneumaticitat, el conjunt de cavitats i espais buits que hi havia dins de les vèrtebres.
Aquest sistema permetia reduir el pes de l'esquelet i és especialment interessant en un animal de dimensions tan grans.
L'últim gegant del Pirineu
L'Abditosaurus és un dels dinosaures més importants descoberts al Pallars Jussà. Les excavacions d'Orcau han permès recuperar diverses vèrtebres i costelles, ossos de les extremitats i elements de les cintures pèlvica i escapular.
Una de les troballes més destacades és un fragment del coll format per 12 vèrtebres cervicals, algunes de fusionades entre elles. Es considera l'esquelet semiarticulat de titanosaure més complet descobert fins ara a Europa.
La seva descripció com a nova espècie, l'any 2022, va permetre posar nom a aquest gegant que va viure a la zona al final del Cretaci.
La segona prova de l'Hospital del Pallars
No és la primera vegada que l'Hospital del Pallars posa la seva tecnologia al servei de la recerca paleontològica. El centre ja havia fet un primer TAC a unes restes de dinosaure, en aquella ocasió dins d'un bloc de sediments que contenia ossos d'un crani.
Els resultats, però, no van ser els esperats perquè el sediment dificultava la interpretació de les imatges. Ara els investigadors confien que la nova prova donarà més informació perquè la vèrtebra no està envoltada de sediments.
Aquesta millor qualitat de la mostra ha de permetre analitzar amb més precisió les cavitats internes de l'os i comparar-les amb les d'altres dinosaures de coll llarg.
Un estudi més ampli sobre els dinosaures herbívors
La prova forma part d'un projecte de recerca més ampli titulat "Evolució i paleobiologia dels dinosaures herbívors en ecosistemes del Cretaci final".
Hi participen investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el Museu de la Conca Dellà, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Saragossa i la Universitat Nova de Lisboa.
El projecte estudia diferents aspectes de l'evolució d'aquests grans dinosaures, entre els quals hi ha precisament la seva estructura òssia interna.
La recerca podria continuar amb altres ossos
Els resultats del TAC determinaran els pròxims passos de la investigació. Els científics confien que la prova permeti continuar estudiant l'Abditosaurus amb la mateixa tècnica.
Una de les possibilitats és analitzar més endavant altres ossos del mateix animal, com les costelles, per comparar-ne l'estructura i obtenir una visió més completa de com estava construït l'esquelet.
Tot plegat podria ajudar a respondre una de les preguntes que encara queden obertes sobre aquest gegant prehistòric del Pallars: com podia arribar a aquestes dimensions amb un esquelet lleuger i sostenir i moure un cos de 14 tones.