L'Hospital Germans Trias estudia una cirurgia pionera a Europa per millorar els símptomes de l'Alzheimer
L'Hospital Germans Trias de Badalona ja ha intervingut els dos primers pacients a Europa en el marc d'un estudi clínic que vol estudiar la viabilitat i la seguretat d'un potencial abordatge revolucionari de l'Alzheimer.
El centre està fent un assaig clínic amb un total de 10 pacients participants que, per primera vegada a Europa, estudiarà l'ús de la derivació limfaticovenosa cervical com a possible intervenció terapèutica en pacients en fase lleu.
L'estudi, anomenat ALCEA, encara està en una fase molt inicial i té com a objectiu determinar la seguretat, la viabilitat i l'efecte potencial d'aquesta tècnica quirúrgica extracranial.
ALCEA, que durarà un any, s'adreça a pacients amb diagnòstic d'Alzheimer en fase lleu que ja siguin pacients a les consultes de neurologia i geriatria de l'hospital, que no tinguin una edat gaire avançada ni altres problemes de salut greu que desaconsellin una intervenció quirúrgica.
Una tècnica nova
Tots els participants són sotmesos a una intervenció de derivació limfaticovenosa a nivell cervical, practicada per professionals del Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora.
La tècnica consisteix a connectar els ganglis limfàtics i les venes del coll per incrementar el drenatge del líquid cefalorraquidi i dels productes de rebuig del cervell.
"És mínimament invasiu, es realitza amb microscopi quirúrgic i sutures de diàmetre molt petit. Es fan dues incisions al coll. La intervenció dura unes tres hores. Els malalts estan ingressats una nit i l'endemà se'n va cap a casa", explica la doctora Carmen Higares, cap del Servei de Cirurgia Plàstica.
Higares afegeix: "A l'hospital ja tenim molta experiència en aquest tipus de tècnica per tractar diferents trastorns del sistema limfàtic, però ara hem de comprovar que també sigui segura per als malalts d'Alzheimer."
Objectiu: reduir l'acumulació de proteïnes
La malaltia d'Alzheimer es caracteritza per la pèrdua progressiva de funcions cognitives com la memòria, l'orientació i el llenguatge, i per l'acumulació de proteïnes al cervell.
La hipòtesi de l'estudi és que la millora del drenatge limfàtic pot contribuir a reduir l'acumulació de proteïnes neurotòxiques, com ara la beta-amiloide i la proteïna tau, associades justament al deteriorament cognitiu de la malaltia.
Tot i que els mecanismes exactes no estan completament definits, la recerca recent ha evidenciat la importància dels sistemes de drenatge cerebral.
El descobriment dels vasos limfàtics meningis ha permès entendre millor com el cervell elimina els seus residus. Diversos estudis preclínics han demostrat que la disfunció d'aquest sistema pot afavorir l'acumulació de proteïnes i contribuir al deteriorament cognitiu.
"És com obrir una altra aixeta. Ja tenim les vies anatòmiques normals de drenatge i a través d'un bypass s'afegeix una canonada nova perquè surti de forma més ràpida la limfa que porta tots els residus i l'excés de proteïnes del cervell", explica el doctor Pau Pastor, neuròleg de la Unitat de Malalties Neurodegeneratives de l'hospital.
Primers resultats esperançadors
Antonio Reyes és un dels pacients del doctor Pastor. Va fer 67 anys el 16 de febrer passat, justament el dia que el van operar. Fa dos anys que li van diagnosticar Alzheimer i va rebre l'oferta de participar en l'estudi amb una mica de reticència i por, però gràcies a la família va acabar animant-se a participar-hi.
Cada 3 mesos el sotmetran a proves per veure com evoluciona cognitivament i comprovar si realment es redueix la presència de proteïnes tòxiques al seu cervell gràcies al drenatge.
De moment, però, se sent satisfet: "Sí que ho recomano, sí. L'endemà ja era a casa, amb molt poques molèsties al coll, m'ha cicatritzat molt bé."
La seva dona, Maria Puente, és la primera sorpresa amb la millora que ha observat en només 3 mesos: "Noto molt canvi en la forma d'expressar-se. Ara pots mantenir una conversa amb ell, abans no podies perquè li costava molt i es quedava travat, no li sortien les paraules."
Reyes nota canvis positius en el seu estat d'ànim, però el que més destaca és això: "Ara puc tornar a escriure una mica, abans me n'havia oblidat. I també he tornat a jugar a escacs amb el meu net, que em guanya perquè és molt bo", explica amb una rialla.
Seguint el model de molts assajos internacionals
L'estudi està inspirat en 21 assajos clínics que ara mateix hi ha en marxa en diferents països asiàtics, com Corea, Taiwan, Singapur o la Xina, amb una trentena de pacients intervinguts amb resultats preliminars prometedors, amb millores en paràmetres cognitius i biomarcadors, així com una bona seguretat del procediment.
L'Hospital Germans Trias insisteix justament que ara la prioritat és establir la seguretat del procediment per als malalts d'Alzheimer per a més endavant, en un futur pròxim, demostrar-ne l'eficàcia clínica amb més estudis clínics ben dissenyats potser en col·laboració amb més centres.