L'impacte de les gigafactories d'IA com la que es projecta a l'Ebre: "Són vampirs energètics"
A tot el món hi ha més d'11.400 centres de dades en funcionament, tot i que les xifres s'han d'agafar amb pinces perquè no existeix un registre oficial i perquè són infraestructures que no paren de créixer. Més del 40% es troben als Estats Units, segons dades del directori Data Center Map.
A Vineland, a l'estat de Nova Jersey, s'ha construït un dels megacentres digitals més gran de la costa est.
Consumeix 300 megawatts –que equivaldria al consum de 150.000 llars– i, a través d'una empresa amb seu a Amsterdam, treballa en models d'intel·ligència artificial per a Microsoft.
En aquesta ciutat, d'uns 60.000 habitants i dedicada majoritàriament al sector agrícola, els veïns s'han organitzat per rebutjar el projecte.
Parlen de l'impacte ambiental i en la salut, del soroll insuportable, de l'enorme consum d'aigua i electricitat i del poc retorn econòmic per la zona.
Casey Lynch és investigador Ramón y Cajal al Departament de Geografia de la Universitat de Girona i expert en geografia del capitalisme digital.
Com a nord-americà, coneix molt bé els efectes dels centres d'IA al seu país. Explica que "els centres de dades competeixen pels recursos, per l'aigua i pel sòl":
Les comunitats estan veient que aquestes megafactories només beneficien les grans empreses tecnològiques i els multimilionaris que les dirigeixen.
Es tracta, diu, "d'empreses que fan servir la IA per augmentar els guanys".
Com és una gigafactoria?
Les gigafactories d'IA són infraestructures a gran escala. El paisatge exterior el formen naus industrials immenses situades en polígons industrials.
A l'interior, hi ha fileres de processadors amb centenars de milers de xips que funcionen 24 hores, els 365 dies de l'any.
Aquestes megafactories estan dissenyades per desenvolupar i entrenar models d'intel·ligència artificial de pròxima generació.
Necessiten molta energia i un sistema eficaç de refrigeració perquè els equips s'escalfen molt.
Anna Valdivia, matemàtica i investigadora en intel·ligència artificial, governança i polítiques de la Universitat d'Oxford diu que "el boom dels grans centres s'explica per l'ús majoritari de models com el ChatGPT, que tenen una arquitectura més sofisticada que els algoritmes de fa quinze anys".
Per Valdivia, això fa que "es necessitin més bases de dades i més computació, que és el que es coneix com a núvol".
La tria de Móra la Nova
En els pròxims anys, la Comissió Europea vol construir quatre grans gigafactories en diferents països de la Unió per garantir "la sobirania digital del continent".
L'expert en geografia del capitalisme digital Casey Lynch sap que "Europa depèn dels serveis de grans empreses nord-americanes, com Amazon, Google o Meta".
I explica que els dirigents comunitaris volen un canvi de model "no només per un tema de creixement econòmic, sinó també per les implicacions polítiques i les vinculacions d'aquestes companyies amb Donald Trump".
En la cursa global per al desenvolupament de la IA, el govern espanyol i la Generalitat han apostat per Móra la Nova, a la Ribera d'Ebre, perquè aculli una de les quatre gigafactories europees.
La comarca, majoritàriament agrícola i molt sensible al canvi climàtic, ja carrega amb altres infraestructures, com la central nuclear d'Ascó, l'abocador de Tivissa i el dipòsit de residus de Riba-roja d'Ebre.
Ara mateix es tracta només d'un projecte, però si la candidatura guanya el concurs convocat per la Comissió Europea, estaria operatiu entre el 2027 i el 2028 al polígon del Molló.
Per l'alcalde de Móra la Nova, Jesús Álvarez, és una infraestructura buscada i volguda per la població que suposarà, diu, una alternativa a les nuclears:
Les centrals tancaran i hem de vetllar perquè els pobles estiguin vius. Els nostres fills han de poder tornar al territori i veure que s'han creat llocs de treball de qualitat.
Des de la Generalitat, el secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat, Albert Tort, explica que megafactories com la que es preveu a Móra la Nova són imprescindibles "perquè no podrien existir serveis digitals si no hi ha infraestructures que ho suportin, i Catalunya vol tenir capacitat per desenvolupar-les".
En el cas de Móra la Nova, afegeix, hi ha un valor afegit perquè "al mateix polígon del Molló hi ha l'estació de recepció del 6G StarLab, el satèl·lit experimental que es va llançar en el seu moment".
Sobre la gigafactoria de Móra la Nova
La candidatura de la gigafactoria d'IA a Móra la Nova també inclou una seu a Madrid, concretament a la població de San Fernando de Henares.
El projecte el presenta un consorci publicoprivat amb la Generalitat, el govern espanyol i diverses empreses i amb una inversió que podria superar els 4.000 milions d'euros.
Telefónica és la que lideraria el projecte, però també hi participarien cinc empreses més, entre les quals destaca ACS, l'empresa constructora de Florentino Pérez.
La idea és que el centre de dades comenci amb una potència de 50 megawatts, i que entre el 2029 i el 2030 pugui augmentar a 100-150 megawatts, que equivaldria al consum d'unes 70.000 llars.
A Catalunya, el govern calcula que hi ha uns 17 centres de dades operatius. Avui dia, el municipi amb més infraestructures d'aquestes característiques és Cerdanyola del Vallès.
"Aturem la gigafactoria d'IA"
Mentre que els partidaris dels centres de dades parlen de la creació de llocs de treball i d'un l'impacte positiu per als territoris, els crítics assenyalen l'ús desorbitat d'energia, el poc retorn econòmic per a les comunitats i l'opacitat amb què es tramiten els projectes.
Fa pocs mesos va néixer la plataforma "Aturem la gigafactoria d'IA" integrada pel GEPEC, Terra Alta Viva, l'Associació Sediments Terra i Pau, la CGT i Ecologistes en Acció.
Joan Carles López, membre d'Ecologistes en Acció i expert en geobiologia i descontaminació electromagnètica, explica que el seu rebuig al projecte és per raons mediambientals però també econòmiques.
Diu que l'impacte per a la comarca serà irrisori amb la creació "d'uns 120 llocs de treball, la majoria de jardineria i de manteniment". En el futur, afegeix, "tot acabarà automatitzat".
El que més preocupa les entitats en una comarca amb restriccions hídriques i dedicada a l'agricultura és l'ús que es farà de l'aigua per refredar els processadors.
La Generalitat no en detalla la despesa perquè diu que el projecte està en fase de redacció, però afirma que "complirà els estàndards de sostenibilitat".
Joan Carles López denuncia que, a hores d'ara, no saben la quantitat d'aigua que necessitarà la gigafactoria, però veient les experiències d'altres llocs parla de "milers d'hectòmetres cúbics d'aigua d'un riu, l'Ebre, que ja de per si baixa una mica escanyat" .
En canvi, l'alcalde de Móra la Nova assegura que no necessitaran més aigua perquè des del 2002 tenen una captació concedida per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre per al polígon del Molló.
De fet, diu que "no hi cap autorització ni d'abocament, ni de captació nova perquè els equips es refrigeraran en un circuit tancat".
Sigui com sigui, Ana Valdivia, matemàtica i investigadora en intel·ligència artificial, governança i polítiques de la Universitat d'Oxford, sap que tard o d'hora hi haurà protestes pel consum d'aigua, com ja ha passat en altres llocs amb centres de dades a la vora.
Valdivia es pregunta quina serà l'estratègia de la Generalitat quan apareguin aquests conflictes i es pregunta: "Quan tinguem un nou episodi de sequera, les autoritats a qui prioritzaran l'aigua: a una infraestructura tecnològica o als veïns que la necessiten per a les seves activitats diàries?"
També denuncia que les grans tecnològiques han aconseguit que Europa els faci una llei a mida per no haver d'informar sobre els consums reals d'aigua i que quan parlen d'utilitzar circuits tancats d'aigua, estan amagant que aquests sistemes també necessiten regenerar l'aigua i captar aigua de circuits oberts.
El cas de l'Aragó
L'exemple que donen experts i plataformes ciutadanes dels múltiples impactes dels centres de dades és el de l'Aragó.
Allà l'empresa Amazon està construint un megacomplex que, quan estigui a ple rendiment, tindrà un consum anual de 10.900 gigawatts, com pràcticament tota la comunitat autònoma.
L'expert en geobiologia Joan Carles López es refereix a aquests centres de dades com a "vampirs energètics" que és com se'ls coneix a Irlanda, on aquestes gigafactories consumeixen un 20% de l'energia de tot el país.
Davant d'aquesta situació, ecologistes, veïns, científics i acadèmics han presentat la primera demanda judicial contra aquest tipus d'infraestructures, que ara està en mans del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó.
Des de la plataforma "Aturem la gigafactoria d'IA" deixen clar que "no estan en contra del progrés ni de la innovació tecnològica". El seu posicionament passa per centres de dades més sostenibles.
En aquest sentit, l'investigador Casey Lynch, expert en geografia del capitalisme digital, conclou que "cal obrir una reflexió sobre el model de digitalització sense límits que tenim avui dia i els usos de la intel·ligència artificial ara i en el futur".