L'implant d'un sistema auditiu artificial combat la sordesa total

Fins no fa gaires anys, ser sord de naixement equivalia a ser sord tota la vida. Els audífons podien solucionar problemes lleus, però no deficiències neurosensorials profundes. Als anys cinquanta, però, es van començar a experimentar els anomenats implants coclears, uns dispositius interns que, bàsicament, fan la feina de l'oïda: l'implant inclou un micròfon exterior que capta els sons i els envia a un receptor que transforma les ones sonores en senyals elèctrics; aquests senyals arriben al nervi auditiu i l'estimulen perquè els transmeti al cervell, que els torna a interpretar com a sons. El resultat permet que la persona sorda hi pugui tornar a sentir i que, amb la rehabilitació adequada, es pugui comunicar verbalment. Es calcula que 1 de cada 10.000 nens pot tenir sordesa total de naixement i que, per tant, és candidat a dur un implant coclear. Un diagnòstic precoç ajuda a començar aviat la rehabilitació i permet que el nen es desenvolupi normalment. Des dels anys noranta, en què aquesta pràctica es va començar a estendre a Espanya, es calcula que unes 2.500 persones, nens i adults, hi han tornat a sentir gràcies a un implant coclear.