L'incendi de les Gavarres posa la gestió forestal en el punt de mira: "Tot Catalunya és un polvorí"

Els alcaldes dels municipis més afectats per l'incendi de les Gavarres es declaren sobrepassats a l'hora de mantenir els boscos en condicions per evitar incendis. 

L'alcalde de Santa Cristina d'Aro, Josep Xifre, s'ha queixat a "El suplement" d'estar vivint un malson cíclic perquè el problema real de la gestió forestal, segons diu, no s'afronta: "Ens ha passat una vegada més. Els focs d'estiu s'apaguen a l'hivern, però a l'hivern no s'apaguen i tornem a estar a l'altre estiu. I és el peix que es mossega la cua. Molta teòrica, molta tècnica, molt de tot, però a la realitat, res."

Xifre reconeix la feina d'ADF i dels particulars, però demana un canvi de rumb al govern: "Tenim sort de l'ADF, d'alguns particulars i de gent que va netejant. Però és que ens van passant els temes als municipis i els municipis no ho podem engolir."

Hi ha d'haver un canvi de rumb, de funcionament amb l'administració de més amunt. Això no es pot solucionar per municipis.

Jordi Soler, alcalde de Calonge i Sant Antoni, coincideix que aquest és un debat pendent que s'ha anat deixant en el temps. "Els boscos avui no es treballen. Als anys 50 i 60 estaven impecables, tots aquests boscos de les Gavarres."

Soler recorda com es treballava abans la llenya, "que anava als forns de la Bisbal de Ceràmica i, per tant, hi havia un rendiment que tenia el propietari. Avui no té cap rendiment i les subvencions no arriben enlloc."

Un punt d'inflexió

Xifre està convençut que l'incendi de les Gavarres marcarà un abans i un després en gestió forestal: "Jo no dic que abans no es prengués el tema seriosament, però crec que ara s'hi posaran de debò. Ara el que cal és apagar el foc, tancar aquest capítol i buscar una solució, un sistema per protegir les Gavarres". 

L'alcalde de la Bisbal d'Empordà, Òscar Aparicio, apunta que l'extensió del massís fa molt difícil de mantenir el bosc en condicions: "Si mirem el potencial que té l'incendi, és de moltíssimes hectàrees, més de 40.000. És molt complicat mantenir aquesta extensió, amb un terreny tan dens i amb situacions de calor extrema". 

També es reclamen més recursos i gestió a la Generalitat des del Consorci de les Gavarres, presidit per un altre alcalde, Daniel Encinas. Encinas assegura que "no pot ser que mantenir la massa forestal" depengui de fundacions, Associacions de Defensa Forestal (ADF), de privats que tenen parcel·les o dels ajuntaments i diu que aquest incendi ha evidenciat que "s'ha anat tard". 

Encinas posa d'exemple el municipi d'on és alcalde, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, on més hectàrees s'han cremat fins ara: "Amb un pressupost d'uns 1,2 milions d'euros, destinem un 10% del nostre pressupost a arranjar camins, però no arribem a tot arreu", lamenta.

L'alcalde assegura que la manera com el foc ha avançat amb virulència "demostra que les Gavarres no estan en condicions", i que els cal "més ajuda i més treball conjunt" per mantenir la massa forestal, obrir franges de protecció i desbrossar camins. 

A més de la falta de diners, també denuncia les traves burocràtiques. "Caldria agilitzar la paperassa per poder actuar; hi ha propietaris forestals petits amb parcel·les que els han vingut d'herència, i en aquests casos, moltes vegades no poden o no saben com actuar". 

Un fet que de retruc, diu Encinas, impedeix que el Consorci de les Gavarres pugui fer-ho, "perquè si no se sap qui és el propietari, sense el seu permís, no es pot entrar a la parcel·la". 

El govern es defensa

Des del centre de comandament dels Bombers a la Bisbal d'Empordà, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat les mesures que ha engegat el govern. Ha dit als mitjans que l'any passat ja va defensar que calia reduir massa forestal i "talar arbres". 

S'ha començat a fer. S'ha posat en marxa un pla per fer corredors que evitin precisament que hi hagi masses forestals connectades. L'estem desplegant.

Illa també s'ha referit a les franges d'autoprotecció a les urbanitzacions i ha assegurat que "s'hi han posat recursos".

Tanmateix, ha admès que la implantació d'aquestes mesures "té el seu temps", però que aquest incendi els confirma que van "en la direcció correcta".

Boscos del passat

El bosc és la principal infraestructura del país, ocupa el 65% del territori, i és un bé d'interès públic encara que pertanyi a propietaris privats. Però la línia d'ajuts de la Generalitat per prevenció d'incendis forestals en finques privades és de 5 milions d'euros per a tots els boscos privats de Catalunya. "Això no és ni un 0,01% dels pressupostos de la Generalitat", lamenta Jordi Tarradas, enginyer forestal i director gerent de Boscat, la Federació Catalana de Propietaris Forestals. 

Tarradas defensa la necessitat d'un canvi de perspectiva, perquè el problema no és només econòmic: "Aquests arbres van néixer en una època que ja no existeix, amb un clima que ja no existeix. Tenim uns boscos que estan fora del seu temps i el que necessitem és l'ús de la tècnica i de la ciència per adaptar aquests boscos al clima que tenim avui i el que tindrem en el futur."

Tarrades demana una gestió forestal activa, no només a les Gavarres:

 "Ens falta a tot Catalunya. Avui es diu que les Gavarres és un polvorí, però el polvorí en realitat el tenim a tots els boscos de Catalunya." 

Una gestió que no depengui de l'economia de mercat, perquè el bosc ha perdut el valor ancestral que tenia: "Perquè puguem gaudir dels boscos, l'administració hi ha de posar els recursos. Pot fer moltes coses per ajudar, i de fet les està fent. Hi ha canvis importants que el govern està impulsant i esperem veure'n els efectes".

Un bosc salvatge

David Rabadà, doctor en Ciències Geològiques, explica que la conca mediterrània té 20 vegades més bosc ara que fa 100 anys. "I això vol dir més pólvora per cremar", ha reblat, en una entrevista a "El suplement" de Catalunya Ràdio.

"Des de fa molts anys hi ha una expansió forestal a tota la conca mediterrània. A finals del XIX s'intensifiquen els cultius i es cultiva a les planes. Es produeix molt i amb tecnologia més moderna i s'abandonen els vessants de muntanya."

A conseqüència d'això, "tot el que a principis del segle XX podien ser terrasses cultivades de patata o vinya, avui dia el bosc ho ha ocupat."  

 Si tenim més bosc, és més pólvora per cremar. És un fenomen natural. Intentar gestionar això seria caríssim.

I ser conscients que la gestió forestal és complicada: "Hauríem de fer neteja de boscos i es fan moltes coses. De gestió se'n fan moltes", apunta Rabadà, "però hem de ser conscients que tenim un bosc salvatge i, per tant, els incendis són tònica normal de la nostra història en aquests moments."

Rabadà apunta un altre factor que fa molt complicada la gestió dels incendis, les urbanitzacions: "Que hagin sortit com a bolets en els últims 40 anys urbanitzacions dins zones forestals ha sigut un error d'ordenació del territori. Moltes han sorgit il·legalment."

En termes de risc, diu, les urbanitzacions l'han multiplicat: La gent vol ser a prop del bosc perquè li sembla molt romàntic tenir la verdor i el relaxament del verd, però és un risc molt important tant pel que fa a transport de serveis com també de risc d'incendis. Després, les cases acaben cremades o fins i tot hi ha víctimes humanes.

I assenyala finalment que els incendis forestals no són una conseqüència del canvi climàtic, sinó de l'expansió del bosc des de fa 100 anys.