L'inici de l'adeu de les pintures profanes de Sixena al MNAC
Aquest dimarts es començaran a desmuntar les primeres pintures de Sixena del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Són les anomenades profanes, que no tenen res a veure amb les de la sala capitular i amb les quals no hi ha hagut conflicte.
Les pintures profanes, instal·lades a la primera sala d'art gòtic del MNAC, és un conjunt llarg, de 25 metres lineals. Estan situades en forma rectangular i distribuïdes en vuit panells. Tenen temàtica de caràcter profà: exalcen la valentia dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que és l'orde del monestir de Sixena.
A les pintures també s'hi poden veure músics i escenes de la vida quotidiana i cavalleresca, imatges gens habituals en la iconografia dels monestirs.
Aquest cap de setmana és l'últim en què es podran contemplar al MNAC.
Al desembre a l'Aragó
Aquest conjunt pictòric, que el Tribunal Suprem també ha obligat a traslladar a l'Aragó, es començarà a desmuntar el 17 de novembre a porta tancada i la sala no es podrà visitar durant el desmuntatge.
Es calcula que l'operació durarà un parell de setmanes fins que es porti a l'Aragó. L'arribada està prevista per al dia 2 de desembre i les caixes s'obriran el 4 de desembre.
El mateix director del MNAC, Pepe Serra, ha assegurat que "les obres arribaran al seu destí sense cap alteració".
L'empresa encarregada de la desinstal·lació, embalatge i transport de les pintures profanes, l'única que es va presentar al concurs, és SIT Proyectos, Diseño y Conservación SL, de Madrid. El MNAC li haurà de pagar uns 62.000 euros per les tasques, tal com estableix la sentència del Suprem.
Quina és la diferència entre les pintures profanes i les de la sala capitular?
A diferència dels frescos de la sala capitular del Reial Monestir de Sixena, les pintures profanes no es van cremar. Aquesta és una de les dades més rellevants que diferencia els dos conjunts pictòrics, a més de la seva disposició.
Les pintures profanes van quedar al monestir fins al 1960, en una sala a tocar del claustre. Les van traslladar a Barcelona sota la direcció de Joan Ainaud de Lasarte, director dels Museus d'Art de Barcelona.
L'objectiu va ser la seva restauració i exhibició en l'Exposició Internacional d'Art Romànic que es va celebrar a Barcelona el 1961.
El trasllat es va fer amb el vistiplau de les monges santjoanistes del monestir i davant la falta d'interès de l'Aragó.
En canvi, els frescos de la sala capitular sí que es van cremar. Un incendi durant la Guerra Civil, el 1936, va devastar el monestir. Es van perdre gran part de les pintures i les que van quedar van resultar greument afectades.
En un acte de salvaguarda, la Generalitat les va arrancar amb la tècnica de l'strappo, i Josep Gudiol, responsable de la protecció dels béns artístics de les esglésies de Catalunya i la Franja, les va portar a Barcelona, on es van restaurar a la Casa Amatller i, posteriorment, es van dipositar al Museu Nacional.
Dels frescos que es poden veure avui al MNAC, no tots són els originals. El 50% es van cremar i el 30% corresponen a la reproducció que va fer Gudiol als anys quaranta per completar les escenes i facilitar-ne la interpretació.
Els frescos són a la sala actual des del 1995, en unes condicions climàtiques estables que en permeten la conservació. Són excepcionals a Europa i considerades una joia de l'art hispànic del 1200.
La Generalitat no n'ha discutit mai la propietat, ni de les pintures de la sala capitular ni de les profanes. De fet, els frescos són al museu en dipòsit després d'una cessió que van fer les monges que ocupaven el monestir.
I ara què?
El Tribunal Suprem va ratificar l'any passat la sentència del jutjat d'Osca que obliga el MNAC a retornar els conjunts de pintures del monestir de Sixena que té en dipòsit.
El termini és el maig del 2027. Des del primer moment, el museu no ha posat cap impediment pel trasllat de les profanes, però s'ha mostrat del tot contundent amb les de la sala capitular.
Experts i informes nacionals i internacionals veuen inviable aquest trasllat pels danys irreversibles que experimentarien els murals. Són pintures d'una extrema fragilitat.
En aquest sentit, el MNAC manté la seva posició: hi ha un risc molt alt de moure els murals i al·lega incapacitat tècnica de complir amb la sentència.
Per això, el museu no farà cap projecte per treure les obres de la sala capitular, sinó que farà una licitació perquè sigui una empresa externa qui se n'encarregui.
"Tots els informes que hem rebut, inclòs el de la màxima autoritat mundial, l'ICCROM, donen suport al museu", explica Pepe Serra, director del MNAC. I afegeix: "El museu ja ha dit que no té la capacitat de fer-ho, ni ho recomana, perquè els riscos de destrucció de bona part de l'obra són elevadíssims".