Cerdán cas Koldo
Errejón Elisa Mouliaá
Nick Reiner cadena perpètua
Guàrdia Civil Sant Sadurní
Alerta pluja Montsià
Desallotjament Institut B9 Badalona
Warner Bros
Trump petroli Veneçuela
Banksy Museu Moco Barcelona
Ajut ulleres i lentilles
ERO a Telefónica
Uber Eats jutjats
The Best
Guadalajara Barça
Alcaraz

Dublín

L'INLA, un dels grups dissidents de l'IRA, anuncia el final de la lluita armada

"El conflicte ha acabat". Amb aquestes paraules el líder de l'Exèrcit Nacional d'Alliberament d'Irlanda (INLA), un dels grups dissidents de l'IRA més importants en actiu, ha decidit deixar definitivament la lluita armada després de més de trenta anys d'atemptats. Martin Macmonagle, que ara és representant del Partit Socialista Republicà Irlandès (braç polític de l'INLA), ha expressat que l'objectiu de reunificar l'illa s'aconseguirà "per mitjans exclusivament pacífics". L'INLA va anunciar un alto el foc el 1998, i onze anys després han decidit abandonar definitivament la lluita armada, tot i que no han especificat quan entregaran les armes.

11/10/2009 - 18.15 Actualitzat 11/10/2009 - 23.04

Gerry Adams, president del Sinn Féin (braç polític del desaparegut IRA), ha mostrat la seva satisfacció per aquest anunci, però ha demanat tranquil·litat, "atès el passat de l'INLA", ha dit. Adams espera que després de la notícia els terroristes siguin conseqüents i abandonin del tot la violència, per tal de complir "amb els desitjos de tots els irlandesos de discutir les idees polítiques amb mitjans democràtics i pacífics".

Adams també ha recordat que encara hi ha escissions de l'IRA que continuen actives, com l'IRA Autèntic i l'IRA de Continuïtat, responsables el passat any de la mort de dos soldats britànics i un policia d'Irlanda del Nord.

L'INLA, amb més de 150 morts, es va fundar l'any 1975 per membres de l'IRA que es van oposar a diverses treves de l'organització terrorista mare. Són els responsables de l'atemptat més macabre de la història de la dissidència irlandesa, concretament l'any 1982 a Londonderry, en el qual van assassinar 17 persones. També són els responsables de la mort l'any 1979 del polític conservador Airey Neave, un estret col·laborador de l'aleshores primera ministra Margaret Thatcher.