L'invent de les dones xineses per vèncer l'opressió, a "Les cartes ocultes"

Històricament, les dones a la Xina es van veure forçades a contraure matrimonis opressius i se les va prohibir llegir i escriure durant milers d'anys. Per fer-hi front, van desenvolupar i compartir entre elles un llenguatge secret, anomenat nüshu, que el homes no entenien. En aquest llenguatge escrivien poemes i cançons sobre ventalls de paper o mocadors i creaven xarxes de solidaritat entre elles per donar-se suport tota la vida. Aquestes cartes amagades van unir generacions de dones xineses en un sistema de suport clandestí de germanor, esperança i supervivència.

He Yanxin, una de les últimes expertes en nüshu, recorda l'opressió que va viure de jove:

"Érem esclaves dels homes. Ens maltractaven i necessitàvem una manera d'expressar-nos. Afortunadament, teníem el nüshu. La meva àvia em va voler ensenyar tot el que ella sabia del nüshu. Jo escrivia tot el que ella escrivia. Moltes dones tenien vides miserables. La meva àvia plorava, mentre escrivia per a elles. Només sabia que escriure els anava bé."

No va ser fins l'any 1983 que tothom va conèixer el nüshu. Quan una dona es moria, se l'enterrava amb els seus escrits. Per això és difícil trobar textos originals escrits en aquesta llengua. Del nüshu en deien "les paraules de les  formigues". S'escrivia amb caràcters minúsculs i es feia servir sobretot a sobre de ventalls i de mocadors.

Entre el passat i el present, des dels camps d'arròs i els pobles rurals fins a les bullicioses ciutats metropolitanes, "Les cartes ocultes" segueix dues dones xineses millennials, que estan connectades per la seva fascinació pel nüshu i el seu desig de protegir el seu llegat.

A Jiangyong, la Hu Xin treballa com a guia del Museu Nüshu i aspira a dominar aquesta antiga escriptura després de la ruptura del seu matrimoni. La seva experiència és un exemple que la situació de les dones a la Xina no ha canviat tant.

"En el meu matrimoni, manava el meu marit. Igual que es feia abans, ell era el rei. Quan em pegava, com que casa seva és al costat de la del seu cosí, no em deixava plorar. Segurament es pensava que no ho explicaria mai a ningú. Evitava pegar-me a la cara. Intentàvem tenir un fill. Ell volia que fos nen, jo notava la pressió. Em vaig quedar embarassada d'una nena, però vaig patir un avortament quan estava de sis mesos."

A Xangai, a la Simu li apassionen la música i el nüshu, però les expectatives matrimonials amenacen amb posar fi a les dues aficions.

"El nüshu s'ha convertit en una passió per a mi. M'ajuda a repensar els valors de les dones. Quan escric en nüshu estic en pau. És el meu espai de plaer."

Influenciades pel llegat de la solidaritat femenina del nüshu, la Hu Xin i la Simu lluiten per trobar l'equilibri mentre forgen els seus propis camins en una cultura patriarcal impregnada de submissió femenina als homes.

Fitxa tècnica:

Direcció: Violet Du Feng, Zhao Qing

Producció: Mette Cheng Munthe-Kaas, Jean Tsien, Su Kim, Violet Du Feng

Producció executiva:  James Costa, Ken Pelletier, Sally Jo Fifer, Jaeson Ma

Edició: John Farbrother

Direcció de fotografia: Feng Tiebing, Wei Gao

Música: Chad Cannon, Leona Lewis

 

"Les cartes ocultes" ("Hidden Letters") és una producció de Fish and Bear Pictures, Ten Thousand Images i Independent Television Service (ITVS), en associació amb Bird Street Productions, Chicken and Egg Pictures, EST Media i Nika Media, en coproducció amb ZDF i amb la col·laboració d'ARTE.