
L'IPC es frena per primera vegada en deu mesos però es manté en màxims històrics
La tendència a l'alça de l'anomenada inflació subjacent indicaria que la pujada de preus de l'energia i de moltes matèries primeres s'està traslladant a la resta de l'economia
Redacció
31/01/2022 - 10.41 Actualitzat 31/01/2022 - 13.48
La inflació ha trencat una ratxa de cinc mesos a l'alça i ha baixat cinc dècimes aquest mes de gener en comparació amb el desembre. La baixada del preu de la llum està al darrere aquest descens, que situa l'IPC interanual del primer mes de l'any en el 6%. Així ho reflecteix la dada avançada que ha fet pública aquest matí l'Institut d'Estadística (INE) i que caldrà confirmar amb la inflació definitiva, prevista per a mitjans febrer.
L'indicador ha actualitzat aquest mes la base de càlcul i la configuració de la cistella de la compra, amb la incorporació, per exemple, de les mascaretes higièniques.
Malgrat la frenada en l'escalada de l'IPC, el 6% del gener és encara molt superior a la inflació registrada en l'arrencada de l'any passat, quan l'increment dels preus era del 0,5%. Durant el 2021, l'IPC va començar a pujar clarament a partir de la primavera, impulsat per l'alça de l'electricitat i també per la falta de subministrament de molts productes i matèries primeres, els anomenats "colls d'ampolla".
Un dels elements que més vigilen bancs centrals i governs és l'anomenada "inflació subjacent". Es considera més fiable a l'hora de recollir la tendència general dels preus, perquè es calcula sense els elements més volàtils i canviants de la cistella de la compra: aliments i energia.
Aquest gener, la inflació subjacent s'ha situat en el 2,4%, molt per sota del 6% de l'índex general, però prou elevada com per començar a ser preocupant. Sobretot per la seva evolució, perquè era pràcticament del 0% l'estiu passat. Aquesta tendència a l'alça indicaria que la pujada de preus de l'energia i de moltes matèries primeres s'està traslladant a la resta de l'economia.
L'evolució de l'IPC pot marcar el futur econòmic a curt termini i obligar els bancs centrals a canviar la seva política expansiva. De fet, la Reserva Federal nord-americana, alarmada per la inflació disparada als Estats Units, ja ha anunciat que apujarà el preu del dòlar a partir del març.
Per la seva part, el Banc Central Europeu ha anunciat que, de moment, mantindrà els tipus d'interès al zero per cent; però també admet que està pendent de l'evolució de l'IPC, que podria obligar-lo a canviar de plans abans d'hora.
Avui és notícia
Les rutes de la droga de Centreamèrica cap al món, més enllà de Veneçuela
Veneçuela, la nova colònia dels Estats Units
Els Estats Units tornen a bombardejar Estat Islàmic a Síria en un "atac a gran escala"
Els pagesos reclamen un posicionament del govern contra el Mercosur per aixecar la protesta
Què cal fer per jubilar-se i com saber quina pensió et quedarà: les novetats del 2026