L'IPC s'enfila al setembre per l'increment del cost de l'energia: què puja i què baixa

La inflació torna a ser un dels principals maldecaps d'estats, famílies i empreses, tal com confirma la dada definitiva de setembre. L'IPC a Catalunya és ara del 4,5%, i en el cas d'Espanya arriba al 4,9%.

Són números alts, condicionats sobretot per l'increment del cost de l'energia, tant dels carburants com de la factura elèctrica i el gas. Part de l'impacte en el cost del gasoil i la gasolina s'alleugereix pels descomptes que aplica el govern espanyol, però igualment el preu és clarament superior al d'abans de la guerra de l'Iran, el factor que ha girat com un mitjó el panorama econòmic del 2026.

També preocupa l'anomenada inflació "subjacent", la que es calcula sense tenir en compte els aliments bàsics ni l'energia. En teoria, per això mateix, és menys volàtil i reflecteix millor el moment de l'economia. Aquest setembre s'ha situat en el 3,1% clarament per damunt de l'objectiu oficial.

El brot d'inflació d'aquest any és el pitjor des del període 2022-2023, quan la sortida de la pandèmia i la guerra d'Ucraïna va disparar els preus de les matèries primeres, el cistell de la compra i, sobretot, l'energia, amb el gas disparat. En aquest cas, l'increment de preus encara és moderat en àmbits com l'alimentació, mentre que es nota clarament en la factura energètica. En el cas de Catalunya, la inflació anual de l'alimentació és del 2,6%. Tampoc s'encareixen per damunt de la mitjana els mobles i articles de la llar (1,2%) o la roba (0,2%). En canvi, l'increment de preus es trasllada clarament a la restauració i turisme (5,3%) i les assegurances (4,1%). 

L'encariment de l'energia i les matèries primeres sí que comença a arribar a d'altres punts estratègics de l'economia, com ara la indústria. Els productes industrials han pujat de preu un 9,9% en un any, sobretot els béns no duradors, com ara d'higiene personal, neteja, medicaments comuns o articles de papereria.   

Les pensions podrien pujar al voltant del 3,5%

L'evolució de l'IPC d'aquest segon tram de l'any també impactarà directament en les pensions, que s'actualitzen automàticament d'acord amb la inflació. La revalorització anual es calcula amb la mitjana dels últims dotze mesos comptant des del novembre. De moment, la mitjana dels últims deu mesos és del 3,33%, però si la progressió es manté, es podria tocar el 3,5%, que és el que pujarien les pensions. Aquest 2026, l'actualització va ser del 2,7% per a les pensions contributives.  

Més inflació, tipus d'interès més alts

Es tracta d'un fenomen europeu, amb la inflació en el 3,8% a la zona euro i l'energia un 18,8% més cara que l'any passat. I això està condicionant molts àmbits de l'economia, des de les finances dels estats (que intenten taponar la via d'aigua amb ajudes públiques i rebaixes d'impostos als carburants) fins al cost del crèdit. 

Davant el perill del descontrol de la inflació, el Banc Central Europeu ha apujat els tipus d'interès dues vegades aquest any, al juny i al setembre, fins a situar-los en el 2,5%. Els analistes creuen que en la pròxima reunió del banc, el 29 d'octubre, els tipus podrien mantenir-se on són, però donen per descomptat que hi haurà una nova pujada abans que acabi l'any. 

Tot això es trasllada a la cotització de l'Euríbor, que aquest octubre es mou en el 3,21%. Si acabés així el mes, representaria una lleugera baixada respecte el setembre, però simbòlica, perquè encara estaria clarament per damunt del nivell de l'octubre del 2025, quan cotitzava en el 2,18%. 

Un punt de diferència pot representar un encariment anual de la quota hipotecària de més de 1.200 euros, per un préstec de 200.000 euros, a vint anys i un interès d'Euríbor més un punt. 

En paral·lel, les expectatives d'inflació més alta també s'estan traslladant als mercats financers. Com que els inversors anticipen que els bancs centrals hauran d'apujar els tipus d'interès per frenar l'IPC, el cost que han d'assumir els estats per finançar-se també puja. 

Aquest encariment del deute té altres raons, també, com ara el boom de la inversió en IA, que absorbeix l'atenció (i els diners) dels inversors, que busquen més rendibilitat, així com el gir de la política monetària japonesa. Per tot plegat, els mercats anticipen tipus d'interès més alts a tot el món, lluny del zero per cent que durant anys va ser la norma.