Teheran
L'Iran aixeca la prohibició de viatjar al director de cinema Mohammad Rasoulof
Les autoritats iranianes han aixecat la prohibició de viatjar al director de cinema iranià Mohammad Rasoulof, que es trobava sota arrest domiciliari per propaganda hostil al règim, segons ha anunciat el seu advocat. Rasoulof va ser detingut a principis del 2010 i, des de llavors, tenia prohibit viatjar a l'estranger, situació que no li va impedir filmar el seu cinquè llargmetratge, "Bé Omid é Didar" ("Adéu"), que ha estat seleccionat pel Festival de Canes.
17/05/2011 - 18.06 Actualitzat 17/05/2011 - 20.09
Iman Mirzazadeh, l'advocat de Rasoulof, ha explicat que "el meu client va fer una altra pel·lícula l'any passat després de rebre'n el permís i la primera projecció serà al Festival Internacional de Cinema de Canes. Afortunadament, les autoritats judicials i culturals iranianes han decidit aixecar-li la prohibició de viatjar per permetre que assisteixi a Canes.
El cinema de l'Iran es cola a Canes amb l'última pel·lícula de Rasoulof
La reivindicació de la llibertat artística a l'Iran va tenir dissabte passat el seu espai a Canes amb la projecció de "Bé Omid é Didar" ("Adéu"), de Mohammed Rasoulof. En presència de l'actriu protagonista del film, Leyla Zareh, i de l'esposa del cineasta, la pel·lícula -que tracta d'un tema tan prohibit a l'Iran com l'avortament- va ser projectada i aplaudida a la secció paral·lela Una Certa Mirada del Festival.
La dona del cineasta va dir que havia assistit a la presentació del film "per donar-vos el missatge del meu marit, que dedica a tots els presos de l'Iran aquesta pel·lícula", mentre que l'actriu Zareh va afegir que "està bé el que acaba bé, i esperem que aquesta història acabi bé".
A "Bé Omid é Didar" no hi ha gaire lloc per a l'optimisme. Si la membre del jurat Linn Ullmann deia en la jornada inaugural que "molts tipus d'art són polítics sense ser-ho, perquè una història individual pot crear empatia i solidaritat en l'espectador", en el cas de l'Iran és inevitable que la política irrompi de manera brutal en cada pel·lícula que s'hi realitza.
L'advocada protagonista d'aquesta cinta -que a més del seu valor polític té un alt coeficient cinematogràfic- persegueix durant tota la trama un visat per sortir del país, ja que a l'estranger l'espera el seu marit. Però, sense la firma del marit no pot aconseguir cap document i, per si això no fos poc, al cap de pocs dies descobreix que està embarassada. "Si algú se sent estranger a la seva pròpia terra, és millor que se senti estranger en un altre país", assegura la protagonista en un moment de la pel·lícula que entronca amb la tradició del cinema assossegat iranià que en té prou amb l'exposició asèptica de les complicacions quotidianes per fer posar la pell de gallina a l'espectador.
L'homenatge al cinema iranià sota censura prosseguirà el 20 de maig amb la projecció de "In Film Nist ("No és una pel·lícula"), de Jafar Panahi -també represaliat com Rasoulof-, que s'exhibirà en sessió especial.
El delegat general del Festival, Thierry Frémaux, i el president, Gilles Jacob, van assegurar en anunciar la inclusió d'aquestes pel·lícules en la programació que "el film de Rasoulof i les condicions en què s'ha fet, i aquest diari de Panahi sobre els dies de la seva vida com a artista privat són, per la seva pròpia existència, una resistència a la condemna que els afecta".
El cinema de l'Iran es cola a Canes amb l'última pel·lícula de Rasoulof
La reivindicació de la llibertat artística a l'Iran va tenir dissabte passat el seu espai a Canes amb la projecció de "Bé Omid é Didar" ("Adéu"), de Mohammed Rasoulof. En presència de l'actriu protagonista del film, Leyla Zareh, i de l'esposa del cineasta, la pel·lícula -que tracta d'un tema tan prohibit a l'Iran com l'avortament- va ser projectada i aplaudida a la secció paral·lela Una Certa Mirada del Festival.
La dona del cineasta va dir que havia assistit a la presentació del film "per donar-vos el missatge del meu marit, que dedica a tots els presos de l'Iran aquesta pel·lícula", mentre que l'actriu Zareh va afegir que "està bé el que acaba bé, i esperem que aquesta història acabi bé".
A "Bé Omid é Didar" no hi ha gaire lloc per a l'optimisme. Si la membre del jurat Linn Ullmann deia en la jornada inaugural que "molts tipus d'art són polítics sense ser-ho, perquè una història individual pot crear empatia i solidaritat en l'espectador", en el cas de l'Iran és inevitable que la política irrompi de manera brutal en cada pel·lícula que s'hi realitza.
L'advocada protagonista d'aquesta cinta -que a més del seu valor polític té un alt coeficient cinematogràfic- persegueix durant tota la trama un visat per sortir del país, ja que a l'estranger l'espera el seu marit. Però, sense la firma del marit no pot aconseguir cap document i, per si això no fos poc, al cap de pocs dies descobreix que està embarassada. "Si algú se sent estranger a la seva pròpia terra, és millor que se senti estranger en un altre país", assegura la protagonista en un moment de la pel·lícula que entronca amb la tradició del cinema assossegat iranià que en té prou amb l'exposició asèptica de les complicacions quotidianes per fer posar la pell de gallina a l'espectador.
L'homenatge al cinema iranià sota censura prosseguirà el 20 de maig amb la projecció de "In Film Nist ("No és una pel·lícula"), de Jafar Panahi -també represaliat com Rasoulof-, que s'exhibirà en sessió especial.
El delegat general del Festival, Thierry Frémaux, i el president, Gilles Jacob, van assegurar en anunciar la inclusió d'aquestes pel·lícules en la programació que "el film de Rasoulof i les condicions en què s'ha fet, i aquest diari de Panahi sobre els dies de la seva vida com a artista privat són, per la seva pròpia existència, una resistència a la condemna que els afecta".
Avui és notícia
Dimiteix un membre de l'executiva del PSOE enmig del degoteig de denúncies per assetjament sexual
El soci de Santos Cerdán, tercer detingut en l'operació contra l'exmilitant del PSOE Leire Díez
Quines són i qui protagonitza les trames de presumpta corrupció en l'entorn del PSOE
Per què la gran majoria de cotxes no parlen català: anàlisi d'una assignatura pendent
El català s'incorporarà per primer cop en dos models Cupra de Seat el 2026