L'Iran planteja reobrir l'estret d'Ormuz amb una nova proposta i Trump la rebutja
Redacció
Donald Trump rebutja la proposta iraniana per reobrir l'estret d'Ormuz en un termini de 7 dies i preveu reprendre els bombardejos després de les eleccions de mig mandat del novembre.
Segons The Wall Street Journal, que cita fonts de l'administració nord-americana, el president és escèptic sobre la capacitat de Teheran de complir les seves exigències.
La proposta iraniana, feta pública aquesta nit des de la seu de les Nacions Unides a Nova York, planteja la reobertura de l'estret d'Ormuz en un termini de set dies i la represa de les negociacions sobre el programa nuclear.
A canvi, Washington hauria d'aixecar les restriccions econòmiques i desbloquejar actius iranians congelats a l'estranger. El ministre d'Afers Estrangers iranià, Abbas Araghchi, ha afirmat que la decisió està ara en mans dels Estats Units. "El termini de set dies començarà tan bon punt els Estats Units acceptin aquesta pla, si accepten demà el període de set dies començarà demà mateix".
Araghchi plantejava un calendari ràpid si els Estats Units estaven disposats a acceptar.
Hi ha certes accions que els Estats Units han de dur a terme i creiem que les poden fer en 4 o 5 dies. Així, el sisè dia obrirem l'estret i el setè dia es reprendran les converses amb els Estats Units per l'entesa final sobre temes acordats mútuament.
Trump ha reaccionat a la proposta iraniana amb un missatge a la seva xarxa Truth Social, on ha publicat un mapa de l'estret d'Ormuz amb la inscripció "Trump strait" ("estret de Trump").
La reobertura de l'estret d'Ormuz és al centre del conflicte entre Teheran i Washington, que els Estats Units i Israel van desencadenar a finals de febrer amb atacs contra l'Iran.
Una cinquena part dels hidrocarburs del món transitaven per aquesta via fluvial abans de la guerra.
Memoràndum d'entesa signat el juny
"Les mesures que els Estats Units han de prendre no són noves", ha dit el ministre iranià quan va ser preguntat pels periodistes. "Totes ja estan incloses en el memoràndum d'entesa" signat al juny amb Washington.
El president dels Estats Units, Donald Trump, i el president iranià, Masoud Pezeshkian van signar un memoràndum d'entesa destinat a posar fi a la guerra a l'Orient Mitjà, reobrir l'estret d'Ormuz i després mantenir converses sobre el delicat tema del programa nuclear de l'Iran. Però el text va ser objecte d'interpretacions divergents per les dues parts, i les discussions van fracassar.
"Correspon a Amèrica decidir si vol o no posar fi" a aquest conflicte, va declarar el president iranià Masoud Pezeshkian en una entrevista amb Fox News a Nova York, en el marc de l'Assemblea General de l'ONU, a la qual va assistir.
Ofegament econòmic de l'Iran
L'Iran ha estat subjecte a sancions dels EUA durant dècades, que paralitzen la seva economia i les transaccions internacionals. El país també va veure congelats els seus actius estrangers arran de la Revolució Islàmica de 1979. A falta de xifres oficials, els mitjans locals van estimar aquests actius entre 100.000 i 123.000 milions de dòlars a la primavera.
Per això les condicions que planteja l'Iran passen pel cessament immediat de les operacions militars i la guerra en tots els fronts, inclòs al Líban, on l'exèrcit israelià està lluitant contra el grup proiranià Hezbollah.
Però també per descongelar els actius iranians i aixecar les sancions econòmiques, en un moment en què l'economia del país s'està col·lapsant i els preus disparats van alimentar protestes populars sense precedents a principis de gener, que van ser brutalment reprimides.
Eleccions, inflació i el preu del combustible
Trump s'enfronta a les eleccions de mig mandat del 3 de novembre, crucials en un moment d'impopularitat creixent —que ha caigut al 37%—, a causa de l'alt cost de la vida als Estats Units i l'augment dels preus del combustible, causat en part per la gestió de la guerra que va iniciar a l'Iran i el tancament de l'estret d'Ormuz.