L'Iraq, 23 anys després: els últims soldats nord-americans marxen d'un país amb molts desafiaments
Redacció
Des d'aquest dimarts ja no queda cap soldat dels Estats Units a l'Iraq. La coalició internacional antigihadista liderada pels EUA s'ha retirat en compliment de l'acord del 2024 entre Washington i Bagdad.
Sense presència militar estrangera, s'obre un nou escenari ple d'incerteses per a l'Iraq, enmig de la guerra dels EUA amb l'Iran i del complex procés del govern iraquià per desarmar les diferents milícies que hi ha al país.
El 20 de març del 2003, els EUA començaven la invasió de l'Iraq "per alliberar el poble" de Saddam Hussein i "el món del greu perill" que suposaven les armes de destrucció massiva.
Però en lloc d'un alliberament, Washington va iniciar una guerra que duraria vuit anys i va obrir una capsa de Pandora que encara no s'ha tancat.
I establiria una presència militar continuada fins avui, quan a l'Orient Mitjà ja hi ha una altra guerra també iniciada pels EUA.
Havia de ser un mes i mig i han estat 23 anys
Als primers soldats que els Estats Units van enviar a l'Iraq els van dir que serien sis setmanes. Els càlculs de qui llavors era president dels Estats Units, George Bush, es van quedar curts, molt curts.
"Les principals operacions de combat a l'Iraq s'han acabat. En la guerra de l'Iraq, els Estats Units i els nostres aliats han prevalgut", deia Bush.
Però al final han hagut de passar 23 anys per a la retirada de l'últim soldat nord-americà de l'Iraq. El termini oficial acordat acaba aquest dimecres, però els pocs centenars de tropes que hi quedaven ja han abandonat discretament el país els últims dies.
Després de la guerra amb l'Iraq, l'estiu del 2014 l'Estat Islàmic (EI) va anar avançant fins a controlar un terç del país. Davant aquesta situació, els EUA van decidir tornar a intervenir militarment al capdavant d'una aliança que va arribar a disposar de 8.000 soldats.
Aquesta intervenció la va dur a terme el govern iraquià, que va veure com les seves tropes col·lapsaven durant la vertiginosa ofensiva dels jihadistes. El desembre del 2017 el govern iraquià va anunciar la derrota territorial de l'EI.
Però malgrat la derrota, alguns romanents jihadistes encara es mantenien, en petites cèl·lules, al desert occidental d'Al Anbar, a Al Rutbah i a les muntanyes de Hamrin, al nord-est de l'Iraq. Per combatre aquests romanents de l'EI, la coalició va continuar donant suport militar a l'Iraq.
En aquest context, el bombardeig nord-americà que el 2020 va matar el general iranià Qasem Soleimani a Bagdad va generar tensions, fins al punt que l'Iraq va demanar la sortida de les tropes estrangeres del país.
Això va derivar en intercanvis d'atacs entre les forces nord-americanes i les milícies proiranianes de l'Iraq, uns atacs que van tenir com a objectiu bases militars i fins i tot l'ambaixada dels EUA a Bagdad.
La situació va desembocar en la fi de la missió de combat de l'aliança el 2021 i, tres anys després, en un acord que va culminar amb la retirada de tropes actual.
Sense tropes estrangeres però amb grans desafiaments
L'Iraq és a partir d'ara un país sobirà sense presència militar estrangera, per bé que amb grans reptes d'ara endavant.
El desafiament més important: aconseguir desarmar la dotzena de milícies proiranianes sorgides arran de la invasió nord-americana que amenacen els interessos de Washington a l'Orient Mitjà.
Enmig de les reticències que han mostrat les milícies, el primer ministre Ali al-Zaidi té la complexa missió de convèncer-les perquè s'integrin a l'exèrcit regular.
La regió que viu amb més preocupació aquesta nova etapa és el Kurdistan, a la frontera nord de l'Iraq. Era precisament aquí on hi havia l'últim romanent de soldats dels Estats Units, uns pocs centenars d'efectius, que estaven instal·lats a la base aèria d'Irbil.
I és que la seva retirada també implica la desaparició del paraigua defensiu que suposaven els míssils Patriot, en un moment de creixents atacs aeris procedents de l'Iran.
"Això serà un punt feble per a les forces de seguretat iraquianes, perquè no som capaços de compensar-ho", admet Sirwan Barzani, líder militar kurd. "No disposem de les capacitats que té la coalició internacional, i en particular els Estats Units. Això ens preocupa especialment", afegeix.
Entre les demandes de les milícies, sobretot les més properes a l'Iran i que rebutgen el desarmament, hi ha la de tenir garanties que l'EI no tornarà.
També reclamen que els EUA i altres potències regionals i internacionals retirin les seves forces i "deixin de representar una amenaça per a la seguretat de l'Iraq i els seus veïns".
Algunes d'aquestes poderoses milícies també han atacat interessos nord-americans a l'Orient Mitjà i dels aliats de Washington al golf Pèrsic en suport de l'Iran després de la guerra iniciada el 28 de febrer.
En són exemples recents els atacs amb dron des de l'Iraq a l'oleoducte que connecta el golf Pèrsic i el mar Roig, i també el segrest a l'Iraq d'una periodista nord-americana.
Si les milícies proiranianes no abandonen les armes, hi ha la possibilitat que Washington pugui sancionar Bagdad i denegar l'accés al dòlar, "cosa que significaria el col·lapse de les institucions financeres de l'Iraq", a parer de l'exparlamentari kurd Sarkawt Shams.
I, en última instància, la pervivència d'aquestes faccions armades podria derivar en una nova intervenció nord-americana a l'Iraq.
En aquest context, els experts alerten que un fracàs de la transició política podria empènyer l'Iraq definitivament cap a l'esfera d'influència iraniana.