Lituània i Letònia sostenen ara que s'ha interpretat de forma tendenciosa i errònia el seu suport al procés català

Lituània i Letònia sostenen ara que s'ha interpretat de forma tendenciosa i errònia la seva posició sobre Catalunya. Primer s'ha fet enrere el Ministeri d'Afers Estrangers lituà i, poques hores després, el letó. Tots dos afirmen, en els respectius comunicats, que estan preocupats per la interpretació que la premsa ha fet de la seva posició sobre Catalunya, que qualifiquen de tendenciosa, i emmarquen la qüestió en un afer domèstic. Curiosament, però, mentre els ministeris fan marxa enrere, el portaveu del primer ministre letó ha afirmat a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) que el seu cap "va dir el que va dir i no vol retractar-se en res del que va dir".

En els comunicats, Lituània i Letònia afirmen que el tema pertany a l'àmbit intern d'Espanya i remarquen que els afers domèstics s'han de solucionar segons les mesures democràtiques i legals i respectant la Constitució. També consideren que no es pot comparar l'ocupació soviètica dels països bàltics amb la situació d'Espanya que, diu, és un país democràtic, un membre de la Unió Europea, i el seu soci. És per això, acaben dient els comunicats, que esperen que les publicacions "tendencioses" no afectin la seva relació bilateral.

A més, donen per tancat el tema i asseguren que no veuen cap raó per continuar discutint sobre aquesta qüestió.

Les rectificacions arriben després que el ministre Margallo ha cridat a consultes els ambaixadors d'aquests països bàltics . En el cas de Lituània, l'ambaixadora, Audra Plepyté, ha escoltat en una reunió de 20 minuts el malestar de l'executiu de Mariano Rajoy per les declaracions del primer ministre lituà en què defensava que cada país té dret a l'autodeterminació.

El titular d'Exteriors s'ha reunit després amb l'ambaixador de Letònia, Janis Echemanis, després que, divendres, el primer ministre letó també es va mostrar comprensiu amb els anhels independentistes de la Via Catalana.