Lleida aprova l'ordenança per prohibir el burca i el nicab en edificis públics i al carrer
El ple de l'Ajuntament de Lleida ha aprovat inicialment l'ordenança municipal que permet prohibir l'ús del burca i el nicab a l'espai públic amb els vots a favor del PSC, Junts i Vox. La resta de grups hi han votat en contra.
El text de l'ordenança no explicita la denominació burca, nicab o vel integral, sinó "qualsevol peça de roba, vestimenta o indumentària que oculti el rostre en espais públics" amb l'argument que, portar-los, no seria propi d'una "societat lliure i democràtica".
Això sí, la nova regulació preveu dues excepcions, no serà efectiva "en llocs de culte, en espais on sigui normal o habitual anar amb el rostre cobert en atenció als costums socials acceptats" ni tampoc "quan es faci en exercici d'un dret fonamental".
Aquest és un punt clau que intenta blindar la norma aprovada davant possibles recursos judicials que la puguin acabar tombant, com va fer el Tribunal Suprem el 2010 amb una ordenança similar de la Paeria.
Aleshores, l'argument va ser que un Ajuntament no pot legislar sobre aspectes que afecten drets fonamentals com la llibertat religiosa.
La regidora de Seguretat, Mobilitat i Civisme, Cristina Morón, ha defensat la nova ordenança que preveu, entre altres, la "protecció de la dignitat davant de conductes discriminatòries", ha dit. A més, ha volgut deixar clar que davant "les dones que porten burca o nicab, la nostra resposta no és només normativa és una resposta social i feminista".
Infringir la nova ordenança pel que fa l'ocultació del rostre serà considerat una falta lleu que podrà ser castigat amb una sanció que pot arribar als 750 euros. Justament sobre el punt de les sancions econòmiques, la portaveu d'Esquerra Republicana, Jordina Freixanet, ho ha lamentat i s'ha preguntat si així "els treurem pressió a aquestes dones".
Durant el ple, hi han intervingut diferents entitats, entre elles l'Associació Watani per a la Llibertat i la Justícia que s'ha compromès a combatre "per tots els mitjans democràtics" la prohibició –obrint la porta a un nou recurs judicial– i ha anunciat una recollida de firmes en contra de la nova regulació.
Els antecedents
El 8 d'octubre del 2010 la capital del Segrià va ser la primera ciutat de l'estat espanyol a regular aquesta peça en espais municipals.
La va impulsar el govern del socialista d'Àngel Ros i es va fer a través d'una modificació de l'ordenança de civisme i convivència que va comptar amb un ampli suport: dels 27 regidors que té la Paeria, 24 hi van votar a favor.
El PSC governava amb majoria absoluta –amb 15 regidors– i també va rebre el suport de Convergència i Unió i del Partit Popular, a més d'un regidor independent. Esquerra Republicana es va abstenir i Iniciativa per Catalunya hi va votar en contra.
L'argument polític en aquell moment era que es feia per garantir la igualtat de les dones a l'espai públic, però al redactat de l'ordenança el que es prohibia era l'ús del vel integral o de qualsevol peça que impedís la visió del rostre o dificultés la identificació de la persona. Per tant, també incloïa el passamuntanyes o els cascs de moto integrals.
La justícia, dividida
Tot i que l'ordenança es va aprovar al ple amb una àmplia majoria, va quedar automàticament suspesa perquè l'associació musulmana Watani la va recórrer als tribunals.
En un primer moment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va avalar la prohibició però després de recórrer al Tribunal Suprem, es va acabar tombant.
Això perquè l'Alt Tribunal considerava que l'ús de peces que cobreixen la cara de la dona no pertorba la seguretat ciutadana i que la mesura no servia per protegir la igualtat de la dona.
I afegia un altre argument: "La prohibició del vel integral constitueix una limitació de l'exercici de la llibertat religiosa" i al tractar-se d'un dret fonamental, un Ajuntament no pot regular sobre aquesta qüestió.