Lluís Soler: "Al carrer em cridaven 'violador'"

Lluís Soler és una de les veus més característiques del país: greu, radiofònica, present durant dècades en locucions, anuncis i doblatges. Nascut a Manlleu l'any 1954, va començar a actuar als 15 anys en companyies amateurs de teatre i, des que es va traslladar a Barcelona el 1988 per dedicar-s'hi professionalment, ha treballat en algunes de les produccions més importants del teatre i la televisió catalanes. A "Col·lapse" explica com ha viscut un dels papers que més l'han fet conèixer pel carrer, i presenta el seu projecte teatral més recent.
 

El dolent que tothom reconeix

Soler va donar vida a en Tomàs a "El cor de la ciutat", i encara recorda l'impacte de l'últim capítol de la sèrie: un 41,3% de quota de pantalla —l'audiència d'un partit del Barça— el dia que es revelava que el seu personatge era el violador de la trama. Aquell gir li va donar una popularitat que encara l'acompanya avui, de vegades a milers de quilòmetres de casa:

Una vegada era a Puerto Madryn, a la Patagònia, just després de dinar, no hi havia ningú al carrer. De sobte, tres individus que venien per l'altra vorera van cridar: 'Violador!'

En lloc d'un ensurt, un somriure: va preguntar-los d'on eren, li van dir que de Manresa, i ho va entendre tot. És l'actitud que manté des de fa anys davant d'aquest tipus de situacions: "Si no vols pols, no vagis a l'era", resumeix, convençut que sortir a la pantalla implica acceptar que la gent et reconegui i t'aturi pel carrer. I, de fet, assegura que la gent sol fer-ho amb més respecte del que es podria pensar, encara que els costi anomenar el personatge pel seu nom: "Sempre em diuen: 'Eres el... el...' i jo dic: 'El violador.' I diuen: 'Això, això, això.'"

Soler reconeix, però, que hi ha companys de professió a qui els ha costat molt més que el públic els separés del seu personatge.

Un miler de funcions a "El mètode Grönholm"

Si hi ha un títol que ha marcat la seva carrera als escenaris és "El mètode Grönholm". Soler el va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya, on va ser un èxit immediat; un any després, el muntatge es traslladava al Teatre Poliorama, on es va mantenir en cartell durant quatre temporades més. Més endavant se'n va fer encara una versió gravada en espais naturals, emesa també per TV3, que va acabar de convertir l'obra en una de les produccions teatrals catalanes més vistes de la seva generació.

Torna a l'escenari amb "Impossible"

Ara Soler torna a l'escenari amb la reestrena d'"Impossible", d'Erri de Luca, que s'ha estrenat a la sala Atrium de Barcelona. L'obra situa l'espectador davant un dilema moral: un antic revolucionari italià, anys després de sortir de la presó, es troba sol davant el cos d'un excompany que el va delatar i que acaba de morir en un accident de muntanya. La pregunta que l'obra deixa oberta fins al final —el va empènyer o no el va empènyer?— és la mateixa que Soler convida ara el públic a respondre's.