Llums i ombres de l'estratègia internacional d'Illa
Salvador Illa es fixa en l'esperit de la projecció internacional dels governs de Jordi Pujol, un dels líders polítics que, malgrat no compartir família ideològica, el president té com a referent en diferents àmbits, i aquest n'és un.
Als anys 80 el que es buscava era situar Catalunya al mapa amb una veu pròpia i respectada.
Ara, el president de la Generalitat parla de "recuperar el prestigi internacional" emmirallant-se en el que va fer el seu antecessor convergent i començant per l'escenari europeu després d'uns anys en què el procés va situar en una posició poc còmoda les relacions de la Generalitat amb les institucions europees.
Pel president, es tracta de reforçar la influència de Catalunya a Europa, però no només.
Illa vol projectar la imatge d'un país que basa el seu creixement en l'economia del coneixement, centrada en la innovació, la recerca i la tecnologia.
I amb aquest propòsit, aquesta setmana el president fa un viatge clau. Visitarà el bressol de les principals empreses tecnològiques i del sector audiovisual a Califòrnia. Aquest mateix any també hi ha previst un nou viatge a l'Àsia.
A la cerca de contactes al més alt nivell
L'objectiu dels viatges del president és buscar aliances en l'àmbit institucional, impulsar la inversió a Catalunya i l'obertura de nous mercats per a les empreses catalanes alhora que es projecta la identitat catalana.
Però el cert és que els esforços per mantenir trobades institucionals al màxim nivell per ara no han estat sempre del tot reeixits. Un exemple: si Jordi Pujol va ser rebut en audiència per l'emperador Akihito o Pasqual Maragall i José Montilla van mantenir trobades amb el príncep Naruhito, Salvador Illa es va entrevistar amb dirigents polítics regionals.
Però sí que a la Xina els esforços diplomàtics van aconseguir que el president fos rebut pel vicepresident de l'Assemblea Popular Nacional, Wu Weihua.
L'estratègia internacional vs. la gestió de les crisis internes
L'estratègia de la projecció internacional és un dels eixos centrals de l'acció d'un govern en minoria que s'escapa de la controvèrsia política perquè els objectius i l'enfocament són compartits amb la resta de partits.
No passa el mateix en altres qüestions que s'han convertit en el principal maldecap del govern en minoria, com la dificultat per aprovar pressupostos, la crisi de Rodalies o les protestes del sector públic --com la vaga de docents a tot Catalunya aquest dimarts--.
Els viatges no han estat munició per part de l'oposició contra el govern, excepte en una ocasió, quan en l'estada del president a Mèxic s'estenia la pesta porcina africana a Collserola i Salvador Illa va decidir no suspendre el viatge.
Àsia, el principal objectiu
El govern ha desenvolupat el que anomena "Pla Àsia", per enfortir les relacions amb el continent que més creix, i on el president veu més clara l'oportunitat d'obrir nous mercats per a les empreses catalanes i teixir aliances estratègiques.
El Japó i Corea del Sud van ser les primeres destinacions i els va seguir la Xina. Aquests viatges han permès tancar acords de col·laboració. Un dels destacats, precisament, és la reedició del que ja mantenia el Barcelona Supercomputing Center amb el supercomputador Fugaku del centre Riken de Kobe al Japó, un dels més ràpids del món.
En el viatge a la Xina, país vist com a soci preferent, va destacar l'obertura d'una nova delegació del govern a Pequín, una assignatura pendent. Ara els esforços se centren a obrir noves aliances amb el sud-est asiàtic.
Però més enllà de buscar socis estratègics des del punt de vista econòmic, el president també vol estrènyer llaços institucionals amb països amb vincles històrics, com són els sud-americans.
Ja ha estat a Mèxic, on va fer un dels pocs homenatges del govern de la Generalitat a la comunitat d'exiliats catalans durant el franquisme.
Europa li obre les portes, però l'oficialitat del català s'estanca
Però el seu primer viatge oficial com a president va ser a Brussel·les, tota una declaració d'intencions que ja s'havia fet evident amb el nomenament de Jaume Duch, el català amb més rang i influència a les institucions europees, com a conseller d'Exteriors.
A Salvador Illa li han obert les portes representants institucionals com el president del Consell Europeu, António Costa, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, o la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea, Teresa Ribera. I ha situat la seva participació en el Comitè de les Regions de la Unió Europea com una prioritat per recuperar la influència de Catalunya a Europa.
Però les aliances treballades encara no li han permès assolir un dels principals reptes del govern i compromís amb els seus socis d'investidura, ERC: l'oficialitat del català a Europa. Aquí s'haurà de seguir picant pedra davant les reticències d'alguns socis comunitaris.
Abanderat de la democràcia i la pau
Illa s'aferra a Europa i als seus valors fundacionals --la democràcia, la pau i el multilateralisme-- com a millor antídot contra l'ascens dels extremismes i fa de la seva defensa una de les màximes de la seva projecció internacional davant les guerres al Pròxim Orient, Ucraïna i la situació a Gaza.
En aquesta estratègia, Illa va de la mà del president espanyol, Pedro Sánchez, que s'ha erigit en un dels primers líders internacionals que ha alçat la veu contra la política imperialista de Donald Trump.
Una demostració d'aquesta sintonia es va visualitzar en l'organització de les cimeres celebrades a Barcelona el 17 i 18 d'abril. Pedro Sánchez, Salvador Illa i l'alcalde Jaume Collboni es van conjurar per projectar la capital catalana com a seu internacional del progressisme.
Durant dos dies, s'hi van aplegar líders polítics, moviments i partits progressistes de tot el món amb la intenció de plantar cara a l'ascens de l'extrema dreta.
La visita del papa i el Tour, noves oportunitats de projecció
Els pròxims mesos ja hi ha marcades noves cites al calendari que suposaran una nova oportunitat per projectar Catalunya a l'exterior.
La visita del papa el 9 i 10 de juny proporcionarà entre altres una imatge que s'espera que tingui un gran impacte internacional: la de Lleó XIV beneint la Torre de Jesús que culmina la Sagrada Família.
Però més enllà de la foto, el president Illa busca llençar el missatge de Catalunya com a terra d'acollida, oberta al món i alineada amb els postulats del papa en la defensa de la pau i els valors de l'humanisme cristià.
L'altre esdeveniment que permetrà situar el focus a Catalunya serà el pas del Tour de França el 4 i 6 de juliol, que arrencarà per primera vegada des de Barcelona, amb tres etapes a Catalunya i que passarà per Tarragona i Granollers.