L'RFEF pagarà la congelació d'òvuls a les futbolistes de la selecció: conciliació o pressió professional?
La Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ultima un acord amb una clínica de fertilitat per finançar a les jugadores de la selecció el tractament per congelar òvuls i facilitar l'encaix de la maternitat en la seva carrera esportiva.
Com en tants àmbits laborals, la millor etapa professional de les jugadores de futbol coincideix amb els anys de màxima fertilitat.
L'opció d'ajornar la maternitat, per tant, és una moneda que pot tenir dues cares: la de la coacció, per evitar una aturada quan és més alt el seu rendiment professional, o bé la de la conciliació.
Montse Boada, especialista en fertilitat de Dexeus Dona i vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya, veu positiva la mesura, sempre que estigui exempta de cap coacció.
Les federacions i associacions han d'ajudar que elles ho puguin fer factible si volen, en cap cas ho han d'imposar.
Si es congelen els òvuls abans dels 36 anys, "es multipliquen per 10 les possibilitats de poder aconseguir aquest embaràs amb èxit", explica Boada. "Ho veig molt favorable si facilita que les dones puguin dur a terme aquesta voluntat de ser mares i, com que el rellotge biològic pressiona molt, poder-ho posposar amb el màxim de garanties", afirma.
El procés dura uns 15 dies, requereix la injecció diària d'hormones i pot tenir diversos efectes secundaris. "Es pot encabir en les vacances o en períodes sense competició", diu l'especialista en fertilitat.
Alèxia Putellas dona impuls a la mesura de la federació
L'acord de l'RFEF amb una clínica de fertilitat està previst que se signi en les pròximes setmanes.
Ve precedit de les reflexions sobre les dificultats de ser mare quan ets futbolista professional que Alèxia Putellas i la resta de capitanes del combinat estatal han fet últimament.
"És un avanç enorme, perquè la federació entén que estàs servint el teu país en contra del teu temps biològic, que no pots parar i no pots ser mare perquè necessites el cos per treballar", deia Putellas en una entrevista a El País.
Casos comptats d'embarassos en el futbol professional
Les dades que el sindicat Futpro va presentar fa tres anys evidenciaven la falta de suport que reben les futbolistes a l'hora d'afrontar la maternitat. Fins al punt que un 46% de les jugadores patien per les represàlies que pogués prendre el club si es quedaven embarassades.
En esports individuals com l'atletisme, el tenis o la natació és més freqüent que les esportistes interrompin la carrera per procrear.
Al futbol, en canvi, casos com el de la jugadora del Madrid CCF Ángela Sosa, que està embarassada en plena carrera, als 33 anys, són ben poc habituals. "Totes esperem que es reincorpori al més alt nivell un cop sigui mare", explica la presidenta de FutPro.
Pocs precedents en l'esport estatal
A Espanya cap federació esportiva havia fet fins ara aquest pas. Sí que hi havia precedents, en canvi, en altres organitzacions que han impulsat iniciatives per facilitar la congelació d'òvuls a les esportistes que ho volguessin.
És el cas de l'associació de futbolistes FutPro, que té acords amb clíniques de fertilitat.
Vam ser les primeres que fa anys vam arribar a un acord perquè les nostres jugadores poguessin accedir a serveis de congelació d'òvuls o de fecundació in vitro.
Ho explica la presidenta d'aquest sindicat de dones futbolistes, Marta Perarnau Vives, que, en declaracions a 3CatInfo, celebra que l'RFEF hagi vist que "era una necessitat".
FutPro veu l'acord federatiu amb una clínica de fertilitat un pas endavant, però no exempt d'aspectes controvertits. Per exemple, falten protocols científics que diguin a les jugadores embarassades com tornar a la competició després de ser mare. "Això segueix sent motiu de por", diu Perarnau.
Renovar les jugadores embarassades
El temor se suma a la dificultat que pot tenir la futbolista per tornar a jugar després de ser mare. En aquest sentit, hi ha hagut avanços remarcables, com la incorporació al conveni col·lectiu d'una obligació per als clubs: han de renovar automàticament les jugadores que es queden embarassades.
L'advocada especialitzada Tania Tejeira explica en un article al diari digital Palco23 que, malgrat que cada vegada més futbolistes recorren a la vitrificació d'òvuls o a tècniques de reproducció assistida, "ni la FIFA ni la UEFA disposen de protocols específics per regular aquests tractaments".
I un escull més: alguns dels medicaments que s'utilitzen en aquests tractaments estan prohibits per l'Agència Mundial Antidopatge, un organisme que estableix l'obligació de revisar cada medicament utilitzat en els tractaments.
Si estan prohibits, cal sol·licitar una exempció per a ús terapèutic. L'altra opció és buscar medicaments alternatius no prohibits.
La protecció de la maternitat es va fent present en alguns àmbits
Les mesures per protegir la maternitat es van fent lloc, a poc a poc, sobretot en l'esport professional, amb precedents com el de l'Associació de Tenis Femení (WTA). Aquest organisme permet a les jugadores parar per fer el tractament. I, mentre dura, els preserva la posició al rànquing.
Més polèmica va ser l'aplicació de la mesura en empreses tecnològiques com Facebook i Apple, ja que molts ho van interpretar com una forma de retenir-les en els seus llocs de treball, més que no pas com un incentiu a les dones per desenvolupar la seva carrera professional.
També des de les administracions públiques han començat a implementar mesures en aquest sentit. Per exemple, el Servizo Galego de Saúde facilita que les dones sense patologies puguin congelar els seus òvuls.
A Catalunya, ara mateix la preservació de la fertilitat només està coberta per la sanitat pública en uns casos molt concrets, per circumstàncies mèdiques.
Per exemple, en quimioteràpia que pugui afectar els ovaris, o en alguns casos d'endometriosi, entre altres excepcions. La resta de dones només poden optar pel tractament de congelació d'òvuls en centres privats.