Magí Garcia: "Els temes tabú, com la mort, no es parlen i es donen per entesos"

En Magí Garcia diu que té pànic de la mort per diferents traumes o situacions que ha anat vivint al llarg de la seva vida: la mort de la seva mare quan ell encara no tenia 30 anys, o la mort traumàtica de moltes mascotes que va tenir a casa de petit (una tortuga electrocutada, una fura amb un atac epilèptic…). Anar a una escola de monges on la mort de Jesús era un tema recurrent, o veure un gat mort ple de cucs quan només tenia 8 anys, també van ajudar a crear-li aquest trauma.

Als seus monòlegs, en Magí sempre parla de les coses que l'angoixen o el preocupen, i per això ha decidit dedicar el capítol de "Manicòmics" a parlar de la mort. De moment, de la dels altres.

Amb l'Ignasi Taltavull visiten el cementiri de Montjuïc, el més gran de Catalunya en dimensions i en nombre de sepulcres. L'escenari els serveix per parlar i descobrir que les classes socials també queden paleses en un lloc on, aparentment, els diners ja no tenen cap valor. A més a més, també intenten trobar resposta a les preguntes que tothom es fa: Què hi ha després de la mort? Ens espera algú? Hi haurà les persones que estimem i que han mort abans que nosaltres? Com morirem? Com voldríem morir?

 

 

Una conversa particular al bar del cementiri 

Tots tenim el nostre bar de confiança: un lloc on anar a prendre alguna cosa amb els amics, on desconnectar de tots els problemes i passar una bona estona… Però com és l'ambient d'un bar que està a tocar d'un cementiri o un tanatori? És un lloc on es produeixen converses i situacions normals? És un bar més trist que la resta? L'Ignasi i en Magí visiten el bar Los Hermanos, a tocar del cementiri municipal de Cornellà de Llobregat. Allà parlen amb en Juan, el propietari des de fa més de 50 anys. Ja ho diu, ell: "Amb els anys, soc més psicòleg que restaurador." En un establiment tan particular és on l'Ignasi diu al Magí: "Series capaç d'escriure la teva pròpia esquela?" I ell, que sempre escriu els seus guions, no en dubta ni un moment.

 

La visita a la morgue amb el forense Narcís Bardalet

Són molts els que defensen que, a vegades, la "teràpia de xoc" és una bona solució per fer passar les pors i els traumes. Per això l'Ignasi convida en Magí a una Facultat de Medicina, concretament a l'aula forense, per parlar amb un dels metges forenses més reconeguts de Catalunya, el doctor Narcís Bardalet. Amb ell fan un primer tastet de com treballa davant d'un cos o d'un esquelet del qual no sap pràcticament res. Com és conviure dia a dia amb la mort? Pot tenir por de la mort, un metge forense? Quines preguntes s'ha de fer en examinar un cadàver? Quina seria la millor manera de morir per a un forense?