Mantenir el nom de Pirineus Orientals, l'opció més votada en la consulta a la Catalunya del Nord

L'opció que defensava el catalanisme ha estat derrotada a la consulta sobre el nom del Departament de la Catalunya del Nord. Finalment, el departament es continuarà dient igual: el nom de Pirineus Orientals ha estat l'opció més votada a la consulta per triar el nom oficial del departament de la Catalunya del Nord.

Hi havia tres possibilitats per votar el nom del departament i els participants han optat majoritàriament per Pirineus Orientals, el nom que ja hi havia, amb un 47,21% dels vots.

La segona opció més votada ha estat Pirineus Catalans, que introduïa una referència a la identitat catalana i que ha obtingut un 42,15% dels vots.

En últim lloc, el nom de Pirineus Mediterranis, que agradava força al sector turístic, ha rebut un 10,64% dels vots.

A la consulta només hi podien votar els majors d'edat que estiguessin registrats com a residents al departament, que comprèn les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l'Alta Cerdanya, el Capcir i la Fenolleda. La participació ha estat del 10,4%: només 38.178 dels 384.000 electors censats al departament han exercit el dret a vot.

Les votacions es van tancar fa dues setmanes, el dissabte 15 d'agost, però el resultat no s'ha sabut fins ara. El procés ha estat llarg, perquè va començar el 22 de juny per a qui optés per omplir la butlleta i enviar-la per correu tradicional i l'1 de juliol per als que votaven electrònicament.

El recompte s'ha fet a la seu del Consell Departamental, a Perpinyà, i s'ha comprovat que no hi hagués vots duplicats, per exemple per internet i per correu ordinari.

La presidenta del Consell General dels Pirineus Orientals, Hermeline Malherbe, ha celebrat el bon desenvolupament de la votació i ha agraït la participació. Ha assegurat que la "democràcia ha parlat" i que ha votat que el nom es mantingui sense canvis. Tot i això, ha subratllat que el fet que Pirineus Catalans hagi quedat en segon lloc "demostra el fort arrelament de la nostra catalanitat".

El manteniment del nom no significa en cap cas renunciar a la nostra identitat catalana. És viva en la nostra llengua, en la cultura, en el patrimoni i en les relacions transfrontereres.

El nom administratiu de Pirineus Orientals es va establir a l'època de la Revolució Francesa, el 1790, en una nova divisió administrativa del territori. Els departaments francesos són classificats de forma alfabètica amb un número atribuït, en aquest cas el 66.

País Català, fora de la tria

Pirineus Catalans era l'única possibilitat d'incloure la catalanitat en el nom i és la que han defensat entitats com Plataforma per la Llengua, la Bressola o Òmnium Cultural.

A moltes poblacions de la regió hi ha un rètol de "País Català" a l'entrada, però aquesta opció no era dins la consulta.

Des del catalanisme polític en van denunciar l'absència, i l'entitat Sí al País Català va reclamar afegir-la o anul·lar la votació. 

"De les dues opcions més populars, que són País Català i Pirineus Orientals, només n'ha quedat una", ha apuntat el coordinador d'aquest moviment, Jordi Vera, que creu que hi ha hagut autocensura, pel "risc que la gent acabés votant per Pirineus Orientals".

Segons el vicepresident del Consell Departamental, Nicolas Garcia, hi van renunciar aconsellats per juristes i especialistes en la Constitució francesa.

Una consulta pendent

Històricament, els nord-catalans només van aconseguir un mínim de reconeixement a través del nom de la seva regió administrativa, el Llenguadoc-Rosselló.

L'any 2016 França va decidir un nou mapa de regions que va fusionar el Llenguadoc-Rosselló amb la regió de Migdia-Pirineus.

Es va organitzar una consulta per acordar-ne el nom. Entre les propostes hi havia Occitània-País Català, però es va imposar l'opció d'Occitània a soles. 

Anys més tard, el Consell Departamental va decidir reactivar el debat i va obrir la porta a un canvi de nom del departament que ha culminat amb aquesta consulta ciutadana.