Margit Kocsis, la pintora amagada rere "la rossa del cavall" de l'anunci de Terry
Era l'amazona rossa que cavalcava al galop sense muntura, amb els cabells al vent i una samarreta llarga que deixava les cames al descobert: una imatge que no va passar desapercebuda el 1964, en època franquista, quan per primer cop es va emetre aquell anunci del brandi Centenario Terry. La model sobre el cavall blanc havia nascut a l'illa de Java i es deia Margit Kocsis.
Darrere d'aquell rostre del popular espot publicitari de Leopoldo Pomés, s'hi amagava una cara més desconeguda: la d'una pintora instal·lada a Barcelona, que es refugiava sovint a Argelaguer, a la Garrotxa. Era el poble on havia crescut qui llavors era el seu marit, Alfred López, amb qui va tenir dues filles.
"Jo crec que era polifacètica, feia moltes coses, però sí que era crucial que ella es despertava a les 6 del matí, anava a l'estudi, es tancava i començava a pintar; els seus dies els dedicava a això", explica una de les seves netes, Lola Mesalles.
Sense reconeixement als museus
Ara, la seva família col·labora amb els Museus d'Olot per catalogar les obres i posar en valor el seu llegat artístic, que denota una tècnica impecable apresa principalment de forma autodidacta. Recentment, les seves netes han descobert que mai va passar per cap Facultat de Belles Arts, contràriament al que es creia.
Tenen prevista una exposició temporal de cara al setembre del 2027 i també treballen per incloure, en el futur, part de la seva obra a la col·lecció permanent. Per aquest motiu, ara les tasques també es centren en la restauració dels quadres, ja que molts d'ells estan afectats per la humitat.
"Cap museu de Catalunya ni cap museu de l'estranger té obra de Margit Kocsis", diu Montserrat Mallol, directora dels museus. L'any passat ja va posar la primera pedra amb la incorporació del primer quadre al fons del Museu de la Garrotxa, una pintura de 1964: una escena de banyistes en un paisatge de muntanya.
És desconeguda en el món de l'art. La gent la coneixia per aquesta altra faceta de model, com a Lady Godiva d'Argelaguer; això li va donar projecció i que se la conegués però jo crec que li va anar a la contra com a dona artista.
Obra marcada pel realisme màgic i una infantesa inestable
Pel que fa al seu estil, Mallol en destaca les influències de realisme màgic alemany i italià, amb presència de surrealisme. La infantesa era tema recurrent al llenç de Margit Kocsis, potser perquè la seva va ser més aviat convulsa, tocada per una poliomielitis i la falta d'una llar estable a conseqüència d'anades i vingudes arreu del món.
Crea unes atmosferes molt màgiques, molt inquietants, molt potents, sobretot a través de la mirada de les criatures, perquè ella sempre deia que entendrem la realitat a partir de la mirada dels infants, no a partir de la mirada dels adults.
De pare hongarès i mare holandesa-alemanya, va néixer el 1941 en una família internacional de sis germans a les Índies Orientals Neerlandeses, actualment Indonèsia, llavors sota domini colonial de Països Baixos. Concretament, a l'Illa de Java, on els pares es dedicaven a la plantació de te. Més tard, arran de l'esclat de la revolució i el conflicte per la independència, en van haver de fugir.
"Tu observes la mirada que projecten cap a tu les criatures que ella pintava i realment et remouen coses", apunta Mallol. "No pinta un retrat convencional d'una criatura bonica sinó que va a buscar el retrat d'una criatura, fins i tot a vegades lletja o amb una mirada pertorbadora, i aleshores de barret els posa una escorradora de la cuina, per exemple, o elements domèstics en lloc de vestit".
Segons explica Nina Gomperts, neta de l'artista, Kocsis va experimentar a l'inici amb una paleta més colorida i més tard va evolucionar cap a unes tonalitats més obscures i amb més precisió realista:
Es veu que hi ha alguna cosa emocional al darrere; els colors són més foscos i apagats, és molt més detallat i hi ha elements curiosos que et marquen, com pot ser una Converse de cop i volta o algun altre element una mica més curiós.
Cercles artístics catalans i la gauche divine
Durant l'adolescència, una mudança amb la família a Mallorca va fer que Kocsis es quedés per aquesta zona del Mediterrani i més tard, amb la majoria d'edat, aterrés a la península. A Barcelona, va introduir-se en el món del modelatge i, gràcies a això, va conèixer qui va acabar essent el seu marit, Alfred López, que també feia feines de model.
"No sé exactament com hi va arribar, però hi ha unes postals gracioses d'ells dos de quan feia poc que s'havien conegut... fent unes postals per el dia dels enamorats", explica Mesalles. Afincats a Barcelona, passaven sovint els caps de setmana o vacances amb les seves dues filles a la casa que tenien a Argelaguer. Anys després, es van separar.
Kocsis va arribar a parlar nou idiomes, entre ells, el català. Es relacionava amb creatius i artistes del moment, vinculats a la gauche divine, com el fotògraf i publicista Leopoldo Pomés, que va dirigir la campanya publicitària de Centenario Terry.
El que la va fer decantar pel sí va ser la seva passió pels cavalls, que ja li venia de l'illa de Java. "A ella l'hi van proposar i va dir que sí perquè li encantava muntar a cavall. Ella no volia fer anuncis, no volia fer de model més, ella volia pintar", diu Gomperts, que creu que, sabent com era la seva àvia, de ben segur devia haver gaudit de les experiències i els viatges que va comportar el rodatge.
La imatge de l'anunci va generar fascinació en època franquista. A Argelaguer també la recorden per aquesta derivada eqüestre, ja que, segons les seves netes, organitzava excursions a cavall per als nens del poble als estius.
Hi ha com el record social que anava despullada damunt del cavall i realment no, anava amb un camisó i tenia molt moviment, i hi ha aquest record d'aquesta provocació.
A la Garrotxa, va estrènyer una forta amistat amb Rafael Griera Calderón, que la va empènyer a entrar al món de l'art i a conèixer artistes de comarques gironines.
La prolífica vida de Kocsis es va estroncar quan va morir prematurament d'un càncer el 1984, a Amsterdam. Tenia 43 anys.