Els petits moments extraordinaris, a "Col·lapse"
Màrius Serra: "El Llullu va viure 9 anys, 4 mesos i 10 dies, i són els més feliços de la nostra vida"
L'escriptor i periodista parla del seu fill, el Llullu, que tenia una encefalopatia greu i que va morir amb 9 anys. Màrius Serra recorda com ho va viure i explica el concepte dels "microdols"
01/07/2025 - 18.07 Actualitzat 19/09/2025 - 12.24
Una visita rutinària al pediatre li va canviar la vida a Màrius Serra. Amb només cinc mesos, van diagnosticar una encefalopatia greu al seu fill, en Llullu. "Nosaltres li havíem explicat al pediatre que el Llullu feia uns moviments com si es volgués treure la mandra. Quan ho va fer davant d'ell, li va canviar la cara i ens va enviar a urgències. Després d'allò, vam entrar en una nova dimensió", ha dit.
Petits moments extraordinaris
"El Llullu va viure 9 anys, 4 mesos i 10 dies, i són els més feliços de la nostra vida", ha explicat Màrius Serra. L'escriptor i periodista ha recordat: "Ens van dir que en Llullu no podria parlar i que hauríem de trobar una altra manera de comunicar-nos. I sí, la va trobar. De mica en mica vaig començar a trobar i apreciar la pell. La relació amb la pell." També ha explicat: "Un dels moments més extraordinaris era quan li donava l'esmorzar al llit. Allà reaccionava d'una manera molt clara i la comunicació era absoluta."
Els "microdols" i l'humor
Màrius Serra ha explicat que el dol per la mort del seu fill no va venir de cop: "Quan va morir va ser molt bèstia, però ens vam adonar que havíem fet diferents 'microdols': el dol de saber que no caminaria, el dol de saber que no podria parlar " I ha afegit: "M'agrada dir una cosa, que l'hi vaig sentir dir a l'Emili Teixidor: 'La vida és una malaltia mortal de transmissió sexual. Tots acabarem allà mateix, quan sigui."
Sobre la gestió del dol, l'escriptor i periodista ha dit que "l'humor és una eina molt poderosa per tirar endavant." I ha dit que amb en Llullu era bastant fàcil trobar l'humor: "Jo soc escriptor i busco sempre els punts de vista. El millor punt de vista que he tingut mai és anar amb en Llullu pel carrer i veure totes les mirades de la gent que passava per allà. Alguns s'espantaven, d'altres somreien I els nens, que sempre són els millors, eren els únics que tenien els nassos de venir a saludar i demanar què tenia el meu fill."
Avui és notícia
Així va néixer (i morir) el controvertit model sanitari publicoprivat valencià que ha adoptat Madrid
Acord per mantenir la rebaixa del 50% en la T-usual i la T-jove per al 2026
On serà vàlid l'abonament de transport públic de 60 euros mensuals, 30 per als joves
Sindicats i ministeri acorden ampliar el permís per dol i crear-ne un per a cures pal·liatives
Treballar més d'un segle per igualar el sou anual d'un alt directiu: retrat de la bretxa salarial