Màrius Serra es despulla a "Quiet", un retrat del seu fill discapacitat

Fa vint anys que escriu, però aquest llibre li cremava a les mans perquè tot i la seva experiència no sabia com fer-ho. Al llibre es reprodueix una il·lusió òptica que els pares d'en Lluís van acabar repartint com una nadala. Passant les pàgines és pot veure el petit movent-se i corrent, un dels desitjos de Màrius Serra. "Ja sé què vull: vull veure el meu fill córrer, no caminar, que no caminarà mai, no. Córrer."

Al llibre, l'escriptor explica què significa tenir un fill amb unes "necessitats una mica peculiars" i que obliga "els seus pares a estar pendents de la seva fragilitat". Com a pare és conscient que ell només n'és un espectador. "És ell l'home que es va pedre, és ell l'home que viu la vida molt reduïda. En certa mesura és més fàcil despullar-se explicant una situació en què tu ets l'observador, implicat, però observador, i no n'ets el protagonista. El protagonista és ell".