Màrius Serra reedita "Verbàlia", 25 anys després : "Jo vaig caure en la marmita de les paraules"

L'escriptor Màrius Serra es un apassionat de les paraules des de ben petit i confessa que "com l'Obèlix vaig caure en la marmita, però a la meva hi havia una sopa de lletres". 

Com explica en el nou pròleg de "Verbàlia", un 12 de març del 2000 l'escriptor, traductor i enigmista va aparcar la moto a la seu de Grup 62 portant 641 folis mecanoscrits que havia començat a redactar 4 anys enrere. 

48 hores després naixia el seu fill Lluís, Llullu, afectat per una malaltia que, entre altres coses, li impedia comunicar-se. "Des del principi, ni que fos de manera inconscient, la fundació del país dels verbívors va coexistir amb l'aprenentatge del silenci". 

Vivint aquest "oxímoron", com explica a Catalunya Ràdio, es va publicar "Verbàlia", que va tenir un èxit extraordinari:

"Crec que es va convertir en un èxit perquè el llenguatge ens interpel·la de manera molt directa i "Verbàlia" va significar un escenari nou. Hi tenien cabuda els jocs de paraules mes populars al costat d'elaboracions sofisticades, com poemes o altres tradicions cultes"

El llibre ens parla d'anagrames, palíndroms, el contrapet, la ludoacronímia, els dobles sentits o els lapsus. Una cartografia amb mig centenar d'artificis verbals que va configurar el país de Verbàlia, que deixava clar que el plaer de jugar amb les paraules és ancestral.

"La llengua, l'hem adquirit jugant, reproduint allò que sentim dir de la gent que ens estima, l'hem après equivocant-nos o confonent una paraula amb una altra. Es un component del nostre passat mes íntim i això ens acompanya sempre. A més, la llengua, com a font de plaer, té la capacitat de sorprendre'ns cada vegada"

 

 

25 anys del país de Verbàlia

Aquesta nova edició reprodueix íntegrament el contingut de fa 15 anys  a "Verbàlia 2.0", amb petites actualitzacions. Tot plegat aboca els coneixements d'una llarga trajectòria que va començar el 1990, quan va substituir Tísner al capdavant de la secció diària de mots encreuats a La Vanguardia. 

Ja feia un any que publicava una columna setmanal a l'Avui titulada Enigmística. i més endavant, el 2006, a Catalunya Ràdio va néixer l'Enigmàrius, que es manté a l'antena. Encara ara les possibilitats de jugar amb les paraules li semblen infinites.

"Soc un explorador en una enorme selva riquíssima que són les llengües. Selves plenes de vida i connexions inesperades. L'únic que cal es aprendre a mirar"

"Verbàlia" s'edita amb un llibre complementari , "Paraula de verbívor", també publicat per l'editorial Empúries, que inclou els 2025 millors enigmes verbals que ha fet durant els seus 35 anys d'exercici professional. "Si "Verbàlia" presenta la prèdica, "Paraula de verbíbor" n'és la pràctica".  

Acabem, doncs, amb un dels primers enigmes del llibre: "L'estrella que no té amics. De trrrreeeees lletres".