"Martha: una història en imatges", a "60 minuts"
Als anys setanta, quan molts districtes de Nova York eren un polvorí, Martha Cooper treballava com a fotògrafa del New York Post. La seva càmera trobava art on altres veien només crims i pobresa. "El 1977 el Bronx es cremava. Ningú gosava escriure que aquelles pintades eren realment una cosa interessant. I jo no volia fotografiar coses fetes amb autorització", recorda la Martha, que va capturar algunes de les primeres imatges de les pintades de Nova York, en el mateix moment en què la ciutat havia declarat la guerra a aquesta nova cultura.
Martha i el fotògraf Henry Chalfant van compilar aquelles imatges en el volum "Subway art". El llibre va ser un fracàs comercial i la fotògrafa va deixar enrere les pintades i es va posar a documentar moltes de les altres cultures amagades de la ciutat. Vint anys després li arriba l'èxit. La Martha es converteix en una autèntica llegenda en el món del grafiti -una cultura que ha esdevingut moviment global- i "Subway art" en una autèntica "bíblia" de l'art de carrer, fotocopiat i compartit per grafiters durant dècades.
Als gairebé 80 anys, la seva figura petita de cabells grisos torna a navegar en una cultura que ha canviat molt. Aquella reduïda i primigènia comunitat nascuda de la lluita i l'adversitat s'ha convertit en una indústria comercial amplificada per l'apogeu de les xarxes socials. Ara tothom penja immediatament cada nova peça d'art de carrer i multitud de gent hi acudeix per fer-s'hi "selfies". La Martha es troba de sobte buscant de nou el seu lloc en aquest món, amb passió renovada per captar tota la creativitat que empeny els grafiters a enfilar-se pel seu entorn urbà. "És un art fora de la llei. Això és el que el fa emocionant", afirma.
Es pot dir que Martha Cooper és una de les figures més adorades i més influents del món de l'art de carrer. El documental "Martha: una història en imatges" dirigit per l'australiana Selina Miles, ressegueix una trajectòria vital i professional perseverant, forjada al llarg de cinc dècades de relacions ininterrompudes amb molts dels subjectes de les seves fotografies. "Tots els entrevistats, des dels grafiters de Berlín fins als representants de la ciutat de Nova York, em van dir el mateix: ‘Qualsevol cosa per la Martha'", afirma Miles.
El documental arriba en un moment en què el valor de la documentació fotogràfica corre el perill d'afeblir-se, precisament quan és més popular i accessible. I explicant la història de la Martha, Miles vol explorar també la manera com difonem les nostres vides: "La necessitat de proclamar la nostra existència és en el nucli de la condició humana, de dir ‘Som aquí', i això és el que va impulsar els primers grafiters".
Finalment, "Martha: una història en imatges" ajuda a dissipar alguns dels mites sobre què significa ser una dona gran i envia un missatge contundent, segons la voluntat manifesta de la seva directora: "Hem d'abordar el fet que les dones grans continuen sent un grup molt poc representat en els mitjans de comunicació. Les dones mereixen ser rellevants i dignes de visibilitat, amb independència de la seva edat. Aquesta és una història d'asseveració inspiradora d'una dona pionera plena de joventut als 80 anys".
Premis
Premi del públic al millor documental, Festival Internacional de Cine de Sydney, Austràlia
Festivals
Festival de Cine de Tribeca, Nova York, Estats Units, 2019
Festival Internacional de Cine de Nova Zelanda, Oceania, 2019
Festival Internacional de Cine de Vancouver, Canadà, 2019
Festival de Cine Tallin Black Nitghts, Tallinn, Estònia, 2019
Festival de Cine SCAD Savannah, Geòrgia, Estats Units, 2019
CinefestOZ, Festival de Cine de l'Oest d'Austràlia, 2019
Festival de Cine Raindance, Londres, Regne Unit, 2019
Festival de Cine Napa Valley, Califòrnia, Estats Units, 2019
Dirigit per: Selina Miles
Sant Joan Despí, 28 de gener del 2022