Marxar dels Estats Units per sobreviure a Trump: "Ho he acceptat. El meu país ha mort"

De Donald Trump en parlem cada dia: Groenlàndia, l'OTAN, Gaza, Veneçuela, Veneçuela, Gaza. L'ordre mundial està capgirat i contínuament s'evoca la possibilitat de nous atacs, invasions, guerres. Però, dins del país, l'agenda Trump està castigant fort alguns dels col·lectius més vulnerables: migrants i altres estats -transgèneres. Una agenda que està provocant fugides. 

Ella és de Maryland, ell de la costa oest. El retorn de Donald Trump al poder, fa un any, els va portar a canviar de vida. Ella és una dona transgènere, va estudiar bioenginyeria i treballava com a desenvolupadora de software. L'any passat es va trobar la Casa Blanca ocupada per un president que menysprea obertament les persones com ella i que aprova mesures per limitar-los l'espai públic i l'atenció mèdica. Un clima que s'ha anat enrarint, fins al punt que considera que "tot el país està enverinat". 

Ell, més jove, es va començar a espantar davant l'agressivitat de la política migratòria de la Casa Blanca: els seus pares són de Corea, tot i que ciutadans dels EUA, i ell va néixer allà. Malgrat tot, les creixents batudes de l'ICE a diferents punts del país --ara, amb el focus a Minneapolis-- el van posar en estat d'alerta, fins que va decidir marxar lluny un temps, fins que tingués clar com evolucionaven les coses. 

Ens trobem amb tots dos a la Universitat Autònoma de Barcelona, on estudien un màster. S'avenen a parlar amb la periodista amb la condició que no es faci públic el seu nom. Tenen por de represàlies. Per facilitar el relat, els direm Mary i Tom, però, insistim, són noms ficticis. 

El cas de la Mary

Quan era un nen i anava a l'escola pública, la Mary ja va aprendre algunes lliçons. Explica que, malgrat que ni tan sols coneixia cap transgènere, ja sabia que "si eres un nen marieta, un nen efeminat, pertanyies al graó més baix de la societat, per tant, tot el que tingués a veure amb això ho havies de reprimir." "Suprimeix-ho, amaga-ho", em deia. "Si no, et faran bullying, et relegaran." 

Així va créixer i així va arribar a la universitat. La primera victòria de Trump, el 2016, va agafar la Mary, filla d'un militar de carrera, a contrapeu, però llavors encara no havia fet la transició a dona i, per tant, l'impacte va ser diferent:

Per a la resta del món, i fins i tot per mi mateixa, jo llavors encara era un noi hetero i blanc, així que tenia el privilegi de dir: "Oh, això és horrorós", i després tornar a la meva vida. Aquest cop no ha estat així, en absolut .

Un cop acabada la carrera a la universitat, i amb una feina estable que la va portar al govern federal i al sector farmacèutic, la Mary va fer la transició de gènere, d'home a dona. Era el 2021. Joe Biden ocupava la Casa Blanca, i no va tenir mai problemes amb el seu entorn laboral, assegura. El programa públic de salut Medicaid li va donar suport. Però el seu lloc al món va canviar amb el retorn de Trump a la Casa Blanca. 

"Quan el president i els membres del seu govern parlen d'esborrar les persones transgènere, llavors comences a pensar: "Oh, ara es refereixen a mi!". "Oh, jo pertanyo a aquest grup!". "Oh, ara parlen dels meus amics, de la meva família, de tothom que conec!", explica.

La Mary està distanciada de la seva família, molta de la qual viu a Pensilvània i el Mitjà Oest americà. El seu nucli dur són els seus amics, molts d'ells transgèneres i queer, de Maryland. 

Assegura que va començar a fer plans per marxar dels EUA pocs dies després de la presa de possessió de Trump, el 20 de gener del 2025. "Després d'un atac de pànic agut, em vaig adonar que havia de fotre el camp. I vaig començar a fer plans. Vaig presentar la sol·licitud en diferents llocs, i aquí --a la UAB-- és el primer en què em van acceptar. I vaig pensar: "Genial! Ja puc venir?" Érem a principis de maig. I vaig marxar. Fi de la història", recorda.

Des del mateix dia que va prendre possessió del càrrec, Trump va proclamar que la política oficial del govern dels EUA és que només hi ha dos gèneres, masculí i femení. I no es poden canviar. Ha prohibit que les esportistes transgèneres participin en competicions femenines, i també que els transgèneres puguin servir l'exèrcit. 

El que en pensa Trump

De Trump és aquesta frase que va dir en públic, i que a persones com la Mary els sona a advertència: "Tant és quantes cirurgies us feu i quants químics us injecteu, si heu nascut amb ADN masculí a cada cèl·lula del cos, no sereu mai una dona." 

Per a aquesta jove de Maryland, la soledat també va ser un factor. Incomprensiblement, considera, els seus amics i amigues transgèneres no veuen un perill imminent en les polítiques de Trump, i estan fent plans per comprar-se una casa, per exemple. No sap com despertar-los, explica angoixada. 

"Soc l'única que està parant atenció a la història, a quan diuen: "Ei, ens volem desfer de tots els transgèneres, ens volem desfer de tots els mexicans, de tota la gent de pell fosca." En realitat, volen reduir la població dels EUA de 250 milions a 100 milions. Sé que estan bojos. Però també sé que estan prou bojos per intentar-ho. Així que no em limito a ignorar-los", alerta.

La Mary se sent bé a Catalunya. Aquí li costa trobar alguns medicaments, però sent que la tracten d'una manera molt més normal. A ningú li importa que sigui transgènere, en el bon sentit. Si li preguntes si tornarà als EUA, és taxativa: no pensa fer-ho. Demanarà els visats que calgui, o asil. No vol trepitjar l'Amèrica de Trump, que considera ja un cas perdut. 

"Ho he acceptat. El meu país ha desaparegut. Ha mort. Ara tant hi fan les eleccions. Els Estats Units són una dictadura feixista, i la gent ha d'adonar-se'n, sobreposar-se i assumir-ho. Com més triguin a fer-ho, pitjor." 

El cas del Tom

El Tom, el seu company de classe, no ho té tan clar. Originari de la costa oest --ni tan sols vol que digui de quin estat en concret--, va créixer com a fill de pares migrants, de Corea, i en una família de classe treballadora. Més jove que la Mary, havia començat a explorar la vida laboral quan Trump va tornar a la Casa Blanca amb un discurs molt agressiu contra la migració, i amb la promesa de deportar 11 milions de persones. 

Els seus pares són ciutadans naturalitzats i ell va néixer als EUA, però això, ara per ara, no li és suficient per sentir-se segur. 

"Amb la política migratòria d'ara, els agents poden dir: "Oh, m'és ben igual que tinguis passaport, ni que tinguis un certificat de naixement que diu que ets ciutadà." Tot és a discreció seva. Així que d'aquí un mes, o menys, als meus pares els podrien detenir", assegura.

Unes paraules que ressonen amb els episodis que s'estan vivint aquests dies a Minneapolis. 

Tom explica que els seus pares, immersos en la feina i el dia a dia, no els sembla que les coses siguin tan nefastes. Que quan ets allà vas fent, ocupat per superar el dia a dia. "Les experiències individuals són molt variades", diu i afegeix:

"L'americà mitjà està massa ocupat intentant pagar les factures i conservar la feina per gastar energia mental adonant-se que això que està passant als EUA pot ser una amenaça existencial."

El Tom va dubtar molt abans de decidir-se a marxar i estudiar fora un temps. Però necessitava, assegura, "una nova perspectiva". Dubtava i pensava que potser s'havia de quedar on era, mantenir la feina, abaixar el cap i treballar "com estan fent molts americans", conclou. "Però la situació migratòria em va obrir els ulls. Les coses no eren normals, i era molt probable que empitjoressin, com efectivament ha passat", afegeix. 

El fet que les seves prediccions s'hagin complert no el fa especialment feliç. "Almenys crec que vaig prendre la decisió correcta, però no m'agrada sentir que em van forçar a marxar perquè la situació als EUA era insegura. Podia triar, en tot cas?", es pregunta.