Eleccions Hongria
Negociacions EUA-Iran
Flotilla Gaza
Incendi Barcelona
Artemis 2
Parkinson
Joan Carles a París
Cadmi perill França
Proves PAP
ERC Rufián
Stefano Gabanna
Llei multireincidència
Barça Espanyol
Barcelona Open Banc Sabadell
Lamine Yamal

Menys brutícia, més pantalles: els tallers acceleren la transformació al vehicle electrificat

Els tallers de reparació estan plenament adaptats al cotxe elèctric amb inversions en equipament i formació de personal, en un sector en què falten professionals

Taller del servei oficial Renault a Molins de Rei. Quatre de cada deu vehicles que hi entren cada dia ja són elèctrics o híbrids. Abans de fer-ne la diagnosi i reparar-lo, el vehicle s'ha de consignar; és a dir, eliminar entre els 400 i 800 volts de potència que tenen aquest tipus de cotxes, per garantir la seguretat dels operaris. Això implica que els tècnics s'han de posar una vestimenta especial: una bata anticurtcircuit, guants aïllants, màscara i ulleres de protecció per treballar amb alta tensió.

La reparació d'un cotxe electrificat ja no comença amb una clau anglesa, sinó amb un ordinador. Al garatge, el canvi és evident. Cada vegada hi ha menys filtres d'oli, bugies o corretges de distribució. En canvi, guanyen espai les bateries d'alta tensió, els circuits de refrigeració i els portàtils connectats als vehicles.

José González Durán, responsable del taller Renault de Molins de Rei, explica que "el 70% de les reparacions d'un vehicle elèctric es comencen a fer en línia" i que els nous models incorporen "un diagnòstic remot" que permet al taller saber l'estat del cotxe fins i tot abans que arribi:

L'estampa del mecànic ple de greix que canvia filtres i corretges ha canviat radicalment.

Aquest canvi també es nota en el cost i el manteniment. Les reparacions d'un vehicle electrificat són aproximadament un 10% més cares que les d'un cotxe de benzina o dièsel. Tot i això, són vehicles que s'espatllen menys i requereixen menys intervencions mecàniques. En canvi, "les revisions anuals són més barates i s'han simplificat", afegeix González: "sense olis, sense filtres d'oli, sense corretges de distribució".

En xifres concretes, González calcula que una revisió als 60.000 km d'un vehicle tèrmic pot costar entre 350 i 450 euros, mentre que la d'un elèctric no arriba als 200 euros.

Un operari d'un taller mecànic comprova l'estat d'un pneumàtic d'un cotxe (Europa Press)

Perfil de l'operari, més informàtic i digital

Abans s'obria el capó i se sabia exactament què li passava al vehicle. Ara, els tallers han hagut d'adaptar-se a una nova realitat tecnològica.

Han hagut d'invertir en formació especialitzada per als seus professionals, especialment en sistemes d'alta tensió, bateries i electrònica avançada. Això implica també noves mesures de seguretat i eines específiques.

A més, el manteniment d'un cotxe elèctric és diferent: hi ha menys peces mecàniques, però més pes en el diagnòstic electrònic i el programari. Per tant, el perfil del mecànic evoluciona cap a un tècnic més digital i informàtic.

Falten mans, i no per culpa de l'elèctric

Un dels reptes més urgents del sector és la falta de professionals. Germán Palomas, president de la Federació Catalana de Tallers de Reparació d'Automòbils (FECATRA) i president del Gremi de Tallers de Barcelona, assegura que "fan falta uns 3.000 operaris i tècnics als tallers de reparació a tot Catalunya" per entrar a treballar demà mateix:

Els tallers catalans ja donen cita a dos i tres mesos vista per excés de demanda i escassetat de tècnics.

El problema, però, no és l'electrificació. El relleu generacional no entra amb la velocitat adequada, lamenta Palomas, que afegeix que els alumnes que surten de les escoles de formació professional necessiten reciclatge addicional abans de poder treballar, perquè la realitat que es troben en el taller a dia d'avui és completament diferent de la que han estudiat. La tecnologia avança més ràpid que els currículums.

Presentació del Cupra Raval a Barcelona (Europa Press/Lorena Sopêna)

Com s'hi adapten grans i petits tallers

Bona part dels vehicles nous passen pels tallers i concessionaris oficials, sobretot durant els primers anys, mentre les bateries estan en garantia, que normalment són de vuit anys.

Per la seva banda, els tallers multimarca i els garatges de barri comencen a fer el pas cap a l'electrificació. "No és un procés senzill", explica Palomas, que assenyala que adaptar-se al cotxe elèctric pot suposar una inversió d'uns 30.000 euros en maquinària, equips de seguretat i formació del personal. "És un obstacle important, sobretot si es té en compte que a Catalunya hi ha uns 7.500 tallers, i aproximadament la meitat són microempreses amb menys de sis treballadors", remarca: 

Són els negocis més vulnerables en aquesta transició tecnològica.

"El client pot comprar vehicle elèctric sense cap problema, estarà ben cobert", assegura Palomas. Ara bé, adverteix que "la transició té un cost que el sector no pot assumir sol". Hi ha ajudes a la compra del vehicle i a la instal·lació de punts de recàrrega, però no hi ha ajudes a la transformació del sector de la postvenda. "Sense aquest suport de l'administració, la normalització del vehicle elèctric quedarà coixa", conclou.

La vida de les bateries marcarà el futur del vehicle elèctric

La gran incògnita del vehicle elèctric a llarg termini continua sent la bateria. Els vehicles elèctrics eliminen fins a un 70% de les peces sotmeses a desgast, però introdueixen una nova complexitat: la gestió del programari i de les bateries. La certificació per treballar amb alta tensió és ja obligatòria i la demanda de formació supera l'oferta disponible.

En aquest nou escenari, el negoci també evoluciona. Les bateries, que representen fins al 40% del valor del vehicle, es perfilen com el centre de les futures reparacions. La seva diagnosi, recondicionament i reutilització obren una nova línia d'activitat per als tallers. Un dels reptes del sector és la gestió, reparació i reciclatge de les bateries, un aspecte que continua sent un interrogant per a la indústria i que marcarà el desenvolupament del vehicle elèctric en els pròxims anys.

Palomas indica que, quan s'espatlla una bateria per un accident o per desgast fora de garantia, l'única opció pràctica és canviar-la sencera. "Però té un cost elevadíssim", apunta. Estan sortint empreses que comencen a especialitzar-se en la reparació de bateries, però el mercat és incipient. "Som optimistes i pensem que, amb els anys, aniran sortint alternatives a la reparabilitat de les bateries", diu.

7 de cada 10 cotxes matriculats al març són electrificats

Les matriculacions en aquests primers mesos de l'any confirmen la tendència del tram final del 2025: els motors de combustió perden força.

A Catalunya, segons dades de Fecavem, la patronal catalana de la distribució d'automoció, en aquest primer trimestre del 2026, la matriculació de vehicles va mantenir la tendència a l'alça dels últims mesos de l'any. Al març, a Catalunya es van matricular un total de 13.771 unitats, un 22% més que al febrer. De gener a març s'han venut 34.340 turismes, un 10% més que al mateix període de l'any passat. Amb aquesta xifra, Catalunya es manté com la segona comunitat de l'Estat en matriculacions, només al darrere de Madrid, que en suma més de 140.000.

Les dades mostren també la fortalesa de les matriculacions de cotxes electrificats, que superen el 70% del total. En el cas concret dels electrificats, Catalunya ha registrat 10.575 matriculacions al març, un 77% del total. Per tant, gairebé 8 de cada 10 turismes matriculats ja són electrificats.

Un cotxe elèctric carregant-se al carrer (ACN/Jordi Borràs)

L'assignatura pendent: més punts de recàrrega

Catalunya frega els 12.000 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics el primer trimestre del 2026, amb un total d'11.888 estacions registrades, un 11% més que en el mateix període del 2025 (10.703), segons el baròmetre de l'electromobilitat elaborat per l'ANFAC. Es tracta de la comunitat autònoma amb més punts de recàrrega de l'Estat, a distància de Madrid (8.238) i Andalusia (7.114).

Com a contrapartida, Catalunya acumula fins a 3.459 estacions de recàrrega d'accés públic que estan fora de servei, ja sigui per trobar-se en mal estat, avariades o sense connexió.