Menys incendis, més devastadors: 2025, el pitjor estiu dels últims 10 anys en àrea cremada

Les últimes campanyes d'incendis a Catalunya confirmen una tendència: el nombre d'incendis es va reduint, però cadascun crema cada vegada més hectàrees. Així es desprèn de les dades que han donat a conèixer aquest dijous al matí els cossos dels Bombers i dels Agents Rurals.

Al llarg de l'estiu, els bombers han treballat en 2.168 incendis de vegetació, una xifra inferior a la mitjana de l'última dècada. Durant el mateix període, però, s'han cremat més de 8.600 hectàrees en incendis forestals. Cal remuntar-se a l'estiu del 2012 per trobar un estiu més devastador pel que fa a àrea calcinada.

El gruix de la superfície, a més, es va cremar en pocs dies. El 99% va fer-ho en menys d'un mes, entre el 14 de juny i el 8 de juliol.

L'estiu del 2025 ha estat marcat pels incendis de Torrefeta i Florejacs (Segarra) i de Paüls (Baix Ebre). Entre tots dos sumen el 86% de les hectàrees cremades en incendis forestals del que portem d'any.

Les tasques d'extinció d'aquests dos grans focs van suposar els episodis més crítics pels Bombers de la Generalitat durant l'estiu. També va ser-ho la simultaneïtat d'incendis en tot el país els dies 21 i 22 de juny, que va fer activar l'alerta del pla Infocat.

La majoria dels incendis d'aquest estiu s'han iniciat per culpa de l'activitat humana. Segons les investigacions dels agents rurals, durant aquesta campanya només un 14% d'ells es van produir per causes naturals; en concret, per llamps. Un de cada quatre incendis ha estat degut a una negligència, un altre quart va ser per accident i en un 16% hi havia intencionalitat.

És el cas de l'incendi de Paüls, on va morir un membre de l'Equip de Prevenció Activa Forestal (EPAF) dels Bombers de la Generalitat. Segons ha explicat aquest dijous l'inspector en cap dels Agents Rurals de la Generalitat, Antoni Mur, l'incendi el va causar una persona que va abocar cendres en una zona agrícola. Ja ha estat denunciada als jutjats. 
 

Les condicions més extremes que porta el canvi climàtic marquen una nova fase en l'extinció d'incendis

Els grans incendis d'aquest estiu han tingut elements que fan que s'escapin de la capacitat d'extinció dels bombers. Són incendis que es propaguen a major velocitat i que formen pirocúmuls, columnes de fum i cendres que arriben fins a capes molt altes de l'atmosfera i estenen el foc fora del perímetre.

L'incendi de Granyena de Segarra es va arribar a propagar a 3 km/h i, en les fases més crítiques, en el de Plandogau, a la Noguera, de l'endemà el foc va arribar als 4 km/h. El més virulent de l'estiu, però, va ser el de Torrefeta i Florejacs, que va causar la mort de dos pagesos. Es va propagar a 24 km/h i va generar un pirocúmul de 14 quilòmetres d'altura. 

El cap dels Bombers de la Generalitat, David Borrell, explicava a 3Cat el "comportament extremadament violent" d'aquest incendi, que va provocar "vents de 125 quilòmetres per hora, amb direccions erràtiques", que, fins i tot, van posar "en risc la seguretat dels bombers".

Tot i això, la consellera d'Interior, Núria Parlon, valorava aquest dijous en roda de premsa que s'ha pogut "donar una bona resposta operativa". Ha destacat el treball d'extinció amb comandament únic i les tasques d'anticipació i preposicionament. "Prèviament, s'ha fet una anàlisi detallada de les condicions meteorològiques, de les característiques del terreny i del comportament dels focs", ha explicat la consellera. 

D'aquesta manera, van poder ubicar estratègicament vehicles i personal, planificar les operacions aèries i, sobretot, preveure confinaments i possibles evacuacions, informades amb anticipació suficient a Mossos d'Esquadra i a Protecció Civil perquè s'avisés la població afectada. 

Aquestes situacions extremes són cada cop més habituals per l'emergència climàtica. El de 2025 ha estat el segon estiu més càlid des que se'n tenen dades, només pel darrere del de 2022, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. 

A més, s'ha batut el rècord de dies consecutius amb calor intensa i de jornades seguides en què en algun punt del país s'ha arribat als 40 graus. En concret, el juny ha estat el més càlid des que es tenen registres, 4 graus per sobre de la mitjana del període 1991-2020. 

És un estiu que venia d'una primavera molt plujosa, que va fer créixer considerablement matoll i herbassar. Tota aquesta vegetació era combustible disponible que, amb la calor, va incrementar el risc d'incendi, ja que és un element que ajuda a escampar el foc a gran velocitat. 

No s'ha d'oblidar que, malgrat els episodis puntuals de pluja i el descens del risc durant unes poques jornades, Catalunya continua patint una sequera estructural que ha deixat en els darrers anys un 28% d'arbres morts en tot el país.