Més armes blanques al carrer: baixen lleument els incidents, però les lesions cada cop són més greus

El 44% de les persones denunciades l'any passat per portar un ganivet a sobre són joves d'entre 18 i 30 anys, segons els Mossos d'Esquadra

De mitjana, la policia confisca cada any entre 9.000 i 10.000 armes blanques de qualsevol tipus i els incidents on hi ha implicades aquestes armes estan força continguts. Si l'any passat, de mitjana n'hi va haver 375 cada mes, aquest any, de moment, se n'han registrat 320. El 52% d'aquests incidents són baralles, mentre que el 20% són robatoris.

Vist en xifres, hi ha un lleu descens dels fets i es deu en bona part a la pressió policial. Des del 2024, els Mossos d'Esquadra han intensificat el dispositiu –conegut com a Pla Daga– amb més controls en zones d'oci, al transport públic i en entorns escolars. Si el 2024, el 33% dels detinguts per tinença d'arma blanca tenien antecedents per aquest mateix delicte, el 2025 només tenien antecedents el 16%. 

Tot i les dades, el fenomen de la tinença d'armes blanques preocupa molt, perquè els incidents es van mantenint i la violència va en augment. Fonts dels Mossos d'Esquadra asseguren que les lesions cada vegada són més greus. 

En una entrevista a 3CatInfo, l'intendent de la prefectura Toni Rodríguez alerta que hi ha més armes blanques al carrer. 

Hi ha més presència d'arma blanca i la perillositat d'aquests instruments pot provocar un resultat tan lamentable com el que va passar a Manresa.

A principis de setembre, a la capital del Bages un home va morir apunyalat durant l'última nit de festa major. Hi ha dos menors d'edat detinguts, que estan en un centre de justícia juvenil en règim d'internament tancat.

Joves d'entre 18 i 30 anys amb un ganivet a sobre

A més de la gravetat de les lesions, preocupa que el 44% de les persones denunciades l'any passat a Catalunya per portar una arma blanca són joves que tenen entre 18 i 30 anys. 

El catedràtic en Antropologia Social de la Universitat Pompeu Fabra Carles Feixa explica que hi ha una "glamurització" de l'ús d'armes blanques per part d'un sector de la joventut, que "ho veu com una forma de protegir-se i empoderar-se".

El fet de poder demostrar que són algú exhibint o amagant una arma els fa sentir, erròniament, que tenen poder.

L'intendent Rodríguez coincideix amb l'anàlisi: "Es pensen que necessiten una arma blanca quan van pel carrer per una motivació difusa o impregnada de la idea que, si no, no es podran defensar d'un perill abstracte que han vist, sentit o apreciat en una xarxa social".

Les baralles a les xarxes socials

Carles Feixa s'explica bona part del fenomen a través del paper de les xarxes socials entre la població jove. L'informe Joventut a Espanya 2024, elaborat per l'Institut de la Joventut d'Espanya (Injuve), revela que el 47% dels joves han vist baralles a YouTube o a les xarxes socials.

Feixa assegura que la tinença d'armes blanques entre part de la població jove "va més enllà de les classes socials i dels grups d'origen perquè les xarxes socials són consumides per tothom". Els fills de famílies mixtes és un dels grups més vulnerables, segons l'informe.

"D'aquí a dur una navalla hi ha un salt", reconeix l'antropòleg, que assegura que s'hi sumen altres factors com el fracàs de la transició de l'escola al món laboral, el fet de sentir-se estigmatitzats per part dels veïns i l'auge dels discursos d'odi per part de l'extrema dreta o de l'entorn social i familiar de cadascú.

Cal reivindicar la figura dels educadors de carrer i intervenir més en prevenció i mediació.

"A vegades se senten vulnerables en contextos d'oci nocturn davant dels guardes de seguretat, amb qui el conflicte forma part de la normalitat", explica Feixa. "Aquests joves sovint no tenen altres maneres de resoldre els conflictes", assegura.

Objectes intervinguts per la Guàrdia Urbana de Tarragona i els Mossos d'Esquadra a un home detingut per agressió amb arma blanca (Ajuntament de Tarragona)

Bandes juvenils violentes

En la tinença d'armes blanques entre la població jove, cal sumar-hi el fenomen dels grups juvenils violents. Entre el 2003 i el 2011 a Catalunya ja hi va haver un problema amb les conegudes com a bandes llatines i, segons la comissària en cap dels Mossos d'Esquadra, Sílvia Catà, "ara han tornat a aflorar".

L'intendent Rodríguez explica que el fenomen es concentra sobretot a l'entorn metropolità i el cos prepara un pla per evitar la proliferació d'aquests grups i que més joves s'hi incorporin.

Els episodis de violència juvenil de vegades són produïts en el si d'aquestes agrupacions que utilitzen la violència i la tinença d'armes com a element inherent a la pertinença. 

Els Mossos d'Esquadra investiguen la mort a trets d'un adolescent de 15 anys a Barcelona i la principal hipòtesi és que es tracta d'un enfrontament entre bandes rivals.