Més de 2 metres de neu al Pirineu

Hi ha tanta neu al Pirineu que hi ha temporades d'hivern que no arriben a tenir els gruixos actuals. Els gruixos més grans al Pirineu se solen donar a finals de la temporada d'esquí, cap al mes d'abril i, fins i tot, en alguns casos a principis de maig. La neu s'ha acumulat durant tot l'hivern i les temperatures fredes l'han mantinguda sobre el terreny. En canvi, ara és el temps en què el sol està moltes hores sobre l'horitzó i, cada cop, més vertical al migdia. Això implica que, juntament amb arribades d'aire càlid, la fosa de neu sigui molt efectiva. En un curt període de temps, la suma dels dos factors fa minvar molt el gruix de neu fins a desaparèixer i deixar al descobert el sòl.

Mireu en aquesta taula els gruixos de neu que hi ha a cotes altes del Pirineu, fora dels dominis esquiables. Superen els 2 metres a punts de l'Alt Pirineu.

Arriben setmanes de rius carregats d'aigua i pantans plens

La reserva de neu al Pirineu multiplica per dos la mitjana dels darrers 5 anys. La reserva de neu a les conques del Segre, les Nogueres i la Garona, a la Vall d'Aran, sumen 1.020 hm³, mentre que la mitjana se situa a 485 hm³. Si tota aquesta neu arribés als pantans, no hi cabria perquè són plens o gairebé plens en la majoria dels casos. De manera que aigua que arriba als embassaments, aigua que deixen marxar comportes avall. Aquesta situació farà que el Segre al seu pas per Balaguer i Lleida es mantingui amb un cabal molt superior al que estem acostumats a veure.