Més de 600 científics reclamen mesures de prevenció per al Superniño a Catalunya: "Tenim 8 mesos"

Crit d'alerta contundent de la comunitat científica davant d'un nou episodi del Niño, batejat com el Superniño o el Niño Godzilla. Les danes, les pluges torrencials i les onades de calor són alguns dels fenòmens extrems que preocupen els científics. L'Organització Meteorològica Mundial i l'Oficina Nacional d'Administració Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA) alerten que podria ser un dels més intensos mai registrats, i per això científics de tot l'Estat han reclamat mesures de prevenció urgents.

Aquest fenomen altera el clima de moltes regions del planeta, amb conseqüències també socials i econòmiques. A més, acostuma a fer pujar temporalment la temperatura global.

I aquest episodi arriba en un moment en què tant l'atmosfera com els oceans ja registren temperatures molt altes. Al setembre, la temperatura mitjana global es va situar 1,63 graus per sobre dels nivells preindustrials, segons Copernicus. I ja hi ha estudis científics que apunten que el Superniño del 2026-2027 podria situar temporalment l'escalfament global prop dels dos graus. 

Antonio Turiel, investigador de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC i doctor en Física Teòrica, exposa que el fet d'arribar als dos graus d'increment de temperatura no vol dir que ja els assolim de manera permanent, però adverteix que sí que es podria mantenir durant alguns mesos.

Després, la Niña, el fenomen contrari al Niño, podria contribuir a fer baixar temporalment la temperatura, tot i que aquest efecte ja no contraresta la tendència d'escalfament global. Aquest és un dels motius pels quals s'està accelerant el ritme d'escalfament del planeta, segons assegura el científic.  

Fregar els dos graus d'augment de temperatura del planeta pot comportar que arribem puntualment als 50 graus a la península Ibèrica, segons Turiel. I un Mediterrani més calent podria afavorir tempestes més violentes, especialment en episodis de danes. 

Hi ha més probabilitats que es formin danes, temporals de llevant que s'acaben convertint en petits huracans. Cal seguir de prop aquest fenomen, perquè el risc que suposa a casa nostra també és molt elevat.

Fernando Valladares, professor d'investigació del CSIC i professor associat a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, adverteix que els efectes del Niño es poden notar arreu del planeta, encara que és difícil preveure'n totes les conseqüències. A Europa, més enllà dels impactes meteorològics, una de les principals preocupacions és l'alteració del sistema alimentari mundial, comenta Valladares. 

Les sequeres, les inundacions i les temperatures extremes podrien reduir les collites en una vintena de països. I com que el comerç d'aliments està molt interconnectat, una caiguda de la producció podria fer pujar els preus de productes bàsics com l'arròs, el blat de moro i altres cereals, també a Europa. Però l'investigador adverteix que els països més vulnerables són els que podrien patir greus crisis alimentàries.

Volem aixecar les alertes perquè els efectes del Niño es notaran a Europa a través de l'economia i del sistema alimentari. I està en les nostres mans evitar que una catàstrofe originada per causes climàtiques es converteixi en una emergència humanitària. 

Què demanen els científics als governs?

Més de 600 científics de tot Espanya han impulsat una campanya per reclamar mesures de prevenció davant dels possibles efectes del Niño. En una carta oberta a les administracions, adverteixen que, tot i que no es pot saber exactament quins episodis extrems es produiran els pròxims mesos, la incertesa no pot ser una excusa per no actuar.

Els científics demanen preparar reserves estratègiques d'aliments, medicaments i productes bàsics, especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona, i protegir la producció agrària i ramadera local. 

També reclamen reforçar infraestructures essencials, com les xarxes elèctriques, el subministrament d'aigua, els hospitals i les comunicacions, per garantir-ne el funcionament durant una emergència.

Una altra preocupació dels científics és la dependència alimentària de Catalunya. Alerten que les altes temperatures i l'encariment del combustible, els fertilitzants i l'electricitat ja afecten el sector agrari i ramader. I adverteixen que una interrupció prolongada del transport per causes meteorològiques podria dificultar l'arribada d'aliments i productes bàsics, especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Antonio Turiel remarca que, a més de millorar els sistemes de vigilància i alerta a les zones inundables, cal reforçar la prevenció d'incendis i preparar plans específics davant d'onades de calor, sequeres, inundacions i possibles talls d'aigua o electricitat. 

També insisteix en la necessitat de disposar de refugis climàtics efectius i d'informar la ciutadania dels riscos.

Ja en tindrem un tastet segurament durant la primavera, però el que és realment complicat comença a l'estiu. I tenim vuit mesos des d'ara. 

Per la seva banda, Jordi Solé, investigador de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC), membre del Comitè d'Experts sobre el Canvi Climàtic del Parlament de Catalunya i revisor de l'IPCC (grup intergovernamental de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic) i participant d'aquesta iniciativa, assegura que cal ampliar els sistemes d'alerta primerenca. Ja els tenim, però que cal reforçar-los amb una campanya d'informació a la població. 

Tothom ha de ser conscient que anem cap a un clima nou, amb moltes incerteses. I ens hem d'adaptar a aquest nou escenari. S'ha de fer una anàlisi de les infraestructures que s'han d'adaptar i s'ha de fer ara mateix, perquè l'any que ve serà bastant complicat.