Mèxic recorda l'art i el geni de la pintora Frida Kahlo, cinquanta anys després de la seva mort

Pintora integrada en el moviment surrealista, dona alliberada, comunista convençuda sense militància, però, sobretot, icona d'un Mèxic popular i tradicional, la vida i l'obra de Frida Kahlo han entrat a formar part de l'imaginari col·lectiu, ara ja dins i fora del seu país. La seva va ser una vida d'art, amor, sofriment i política, singular i avançada, que ara -50 anys després de la seva mort- es recorda atrapada entre la gran cita cultural i el màrqueting d'un nom que sona a celebritat. Sobretot després que els seus dos matrimonis amb el pintor Diego Rivera, passionals i plens de gelosia, fossin duts al cine per una altra mexicana, l'actriu Salma Hayek. Una ficció superada totalment per la realitat d'una vida intensa amb amistats tan identificades com Trotsky, però també, per una mort sonada. La bandera vermella del Partit Comunista que cobria el seu fèretre, mentre sonaven l'himne nacional i cants revolucionaris en el seu enterrament, va causar commoció, exaltació i, l'endemà, destitucions. Mig segle més tard, les noves publicacions que apareixen coincidint amb efemèrides llancen afirmacions que poden ser també polèmiques. A "Frida íntima" s'afirma que Diego Rivera va ajudar Frida Kahlo a morir, als 46 anys, per posar fi a un prolongat patiment, després d'un accident que la va fer passar per diverses operacions de columna que la van postrar llargues temporades al llit. Un llit que tothom pot veure des que la famosa casa blava del barri mexicà de Coyoacán, on vivia la parella, es va convertir en museu, i ara en un dels centres principals de pelegrinatge en el que ja s'anomena com la "Fridomania".