Berga
Micòlegs i propietaris de boscos volen que una taxa reguli la recollida de bolets
Alguns micòlegs i propietaris de boscos demanen que es reguli la recollida de bolets a Catalunya. Segons els experts, així s'aconseguiria reduir l'impacte humà als boscos i s'evitaria l'entrada a propietats privades. Els boletaires professionals no hi estan d'acord, tot i que són conscients dels problemes que genera la gran afluència de gent als boscos.
11/09/2010 - 18.50 Actualitzat 11/09/2010 - 20.06
S'inicia la temporada de bolets a Catalunya i, per tant, la polèmica de si cal regular-ne la recollida o no. Propietaris i professionals del sector es queixen de l'impacte que provoca la gran afluència de gent als boscos durant la temporada de bolets. Diuen que s'hi barregen boletaires experts i d'altres sense experiència que malmeten la vegetació.
Juan Martínez, investigador i micòleg del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, i que ha participat en diferents estudis sobre l'impacte del fenomen boletaire als boscos, diu que "els catalans no som conscients que la majoria dels boscos són privats i fem coses rares com entrar-hi i amagar-nos". Per tot això, considera necessari regular l'activitat i coinciliar la part lúdica i de vegades econòmica amb la protecció i el futur dels boscos. Algunes zones boscoses, com l'Alt Solsonès, poden arribar a rebre la visita d'unes 50.000 persones, la majoria amb l'objectiu d'omplir els cistells de bolets.
A Catalunya el 85% dels boscos són privats i alguns dels seus propietaris reclamen una compensació econòmica per poder fer una bona gestió de les seves terres. Amb la llei a la mà, diuen, "els bolets són dels propietaris dels boscos" i els veuen com una font d'ingressos.
Què n'opinen els boletaires?
Des de la Penya Boletaire de Berga, veuen perillós el fet de pagar una taxa per poder collir bolets, ja que es podrien crear conflictes d'interessos com passa amb els espais privats de caça i podrien haver-hi incendis provocats. Tot i això, diuen que "si hi hagués una normativa ben elaborada i no fos molt estricta sense passar del blanc al negre", podrien acabar donant-hi suport perquè són conscients dels problemes que origina la gran quantitat de gent als boscos.
Exemples de regulació
L'opinió de pagar per poder collir bolets encara costa de creure a Catalunya, on la tradició boletaire hi està molt arrelada, però hi ha comunitats com la d'Aragó o Castella i Lleó, on ja fa temps que la població paga per collir bolets.
A Catalunya en trobem exemples al Pirineu lleidatà, a Pont de Suert, on hi ha una normativa aprovada per l'Ajuntament el 2009 que obliga els venedors del mercat ambulant de bolets a estar donats d'alta a la Seguretat Social i tenir l'espai net. I al Pallars Sobirà, al municipi d'Alins, es regula la recollida de bolets als boscos municipals des del 1996. Es fa pagar una taxa de 5 euros que dóna dret a recollir 15 quilos de bolets per persona i dia.
Juan Martínez, investigador i micòleg del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, i que ha participat en diferents estudis sobre l'impacte del fenomen boletaire als boscos, diu que "els catalans no som conscients que la majoria dels boscos són privats i fem coses rares com entrar-hi i amagar-nos". Per tot això, considera necessari regular l'activitat i coinciliar la part lúdica i de vegades econòmica amb la protecció i el futur dels boscos. Algunes zones boscoses, com l'Alt Solsonès, poden arribar a rebre la visita d'unes 50.000 persones, la majoria amb l'objectiu d'omplir els cistells de bolets.
A Catalunya el 85% dels boscos són privats i alguns dels seus propietaris reclamen una compensació econòmica per poder fer una bona gestió de les seves terres. Amb la llei a la mà, diuen, "els bolets són dels propietaris dels boscos" i els veuen com una font d'ingressos.
Què n'opinen els boletaires?
Des de la Penya Boletaire de Berga, veuen perillós el fet de pagar una taxa per poder collir bolets, ja que es podrien crear conflictes d'interessos com passa amb els espais privats de caça i podrien haver-hi incendis provocats. Tot i això, diuen que "si hi hagués una normativa ben elaborada i no fos molt estricta sense passar del blanc al negre", podrien acabar donant-hi suport perquè són conscients dels problemes que origina la gran quantitat de gent als boscos.
Exemples de regulació
L'opinió de pagar per poder collir bolets encara costa de creure a Catalunya, on la tradició boletaire hi està molt arrelada, però hi ha comunitats com la d'Aragó o Castella i Lleó, on ja fa temps que la població paga per collir bolets.
A Catalunya en trobem exemples al Pirineu lleidatà, a Pont de Suert, on hi ha una normativa aprovada per l'Ajuntament el 2009 que obliga els venedors del mercat ambulant de bolets a estar donats d'alta a la Seguretat Social i tenir l'espai net. I al Pallars Sobirà, al municipi d'Alins, es regula la recollida de bolets als boscos municipals des del 1996. Es fa pagar una taxa de 5 euros que dóna dret a recollir 15 quilos de bolets per persona i dia.
Avui és notícia
Desallotjat l'antic Institut B9 de Badalona: l'Ajuntament no reallotjarà els que hi vivien
Illa torna a defensar al Parlament la gestió de la pesta porcina i encara no n'aclareix l'origen
Cerdán defensa la seva innocència i es declara víctima d'una persecució "pròpia de la inquisició"
El fiscal no acusarà Errejón pel cas d'agressió sexual a Elisa Mouliaá i demana arxivar la causa
La proposta del govern contra la compra especulativa: habitatge per viure-hi, segona residència i cessió