Micropobles, megaproblemes

Un terç del territori català està format per micropobles. Poblacions que no superen els 500 habitants, es gestionen ells mateixos el territori i no disposen dels mateixos serveis que la resta d'ajuntaments.

"Valor afegit" ha visitat Copons i Susqueda. Dues petites poblacions que, com un de cada tres municipis catalans, són micropobles.

En general, en aquest tipus de pobles la població és molt envellida i té molta dificultat per aconseguir nous habitants. Alguns d'aquests nuclis no tenen recursos necessaris per fer funcionar escoles i els nens han d'anar als pobles veïns.

En el cas de Copons, amb només 300 habitants, l'escola actual està dividida en tres edificis. L'Ajuntament vol adaptar l'antic edifici de la rectoria per centrar tota l'educació. Així, les famílies que busquin un tipus de formació i infància alternativa a la ciutat tindran l'opció.

Per a Susqueda tot és diferent. A partir de la construcció del pantà, el poble va quedar dividit en tres nuclis de població. Ocupa una extensió de 52 quilòmetres quadrats, és a dir, la meitat de Barcelona. Els nens dels tres nuclis van a escoles diferents d'altres poblacions.

El dia a dia en un micropoble

L'organització del poble es porta entre tots els habitants. La gent de totes les edats es barreja i fa vida conjunta. La festa major, les caramelles, obres de teatre o les activitats infantils es fa entre tots els del poble.

Pel que fa als negocis és un dels grans inconvenients. Els petits establiments tenen molt poca continuïtat i quan un tanca només tenen l'opció d'anar algun poble o ciutat del costat. Els habitants més joves poden accedir-hi amb cotxe, però la gent gran té més dificultats.

Però el cas dels centres d'atenció primària tampoc és diferent. Alguns dels micropobles tenen servei mèdic compartit amb altres de més grans i, per això, poden oferir algun dia de consulta. D'altres han de visitar poblacions veïnes o la capital de comarca per a qualsevol consulta i per això depenen d'un servei d'autobusos que passa molt de tant en tant.

La gestió del poble és poc sostenible i equilibrada. Els pressupostos municipals depenen en més d'un 70% de les transferències de l'Estat i de la Generalitat. A més, els ingressos són proporcionals al nombre d'habitants empadronats, així que no es comptabilitzen les segones residències.

Els pressupostos són tan ajustats que els alcaldes i regidors de pobles tan petits no cobren un sou per la seva feina. Tenen altres feines, ja sigui de mestres, fusters o pastissers, i ho combinen amb les tasques administratives de l'ajuntament.

Aquests tipus de pobles disposen de l'ajuda de l'Associació de Micropobles de Catalunya i ajuden a millorar la capacitat de gestió i a millorar la qualitat de vida dels habitants. No presta serveis directes, sinó que vol comunicar aquelles dificultats amb què es troben i fer-ho entendre als governs.

Aconseguir nova població en aquests tipus de poblacions és difícil. La vida a les ciutats s'ha estandarditzat, mentre que la vida als pobles és més reposada i més connectada a la natura.