Milers de russos tornen als carrers de Moscou per protestar contra el frau electoral

Els manifestants van centrar les seves ires en el sistema polític "autoritari, corrupte i immobilista" creat per Vladímir Putin, l'expresident i actual primer ministre, ansiós de tornar al Kremlin d'aquí a pocs mesos. Els participants van corejar "Putin, fora!" i van portar cartells amb consignes com "Putla lladre" o "Volem els nostres vots i no les seves almoines", en al·lusió als vots que consideren robats en el recompte.

Nombrosos moviments opositors de diferents plataformes socials i polítiques es van mostrar unànimes a expressar el seu rebuig a l'oficialisme lloat per la televisió estatal i acusat per molts de corrupció sense precedents i persecució de l'oposició. Les protestes van comptar amb la participació dels líders de l'oposició, polítics, destacats actors, escriptors i artistes, que afirmen que se senten cansats de l'hegemonia de l'oficialisme a Rússia.

"Rússia està farta de revolucions. Que Déu ens lliuri. Però també està farta d'estancaments", va dir des de l'escenari el periodista rus Leonid Parfiónov, que va comparar Putin amb el líder soviètic Leonid Brèjnev, associat per molts amb l'immobilisme en una URSS controlada pel Partit Comunista i la policia política.

Les protestes contra el frau electoral van acollir milers de participants a Sant Petersburg, Iekaterinburg, Barnaul, Perm, Novosibirsk i Ufa, entre altres desenes de ciutats russes, sense que les forces policials hi intervinguessin. La comunitat russa en altres països també va convocar a través de Facebook concentracions a París, Londres, Barcelona, Vancouver, Washington, Nova York i altres ciutats per expressar el seu rebuig als resultats de les eleccions parlamentàries.

Les recents protestes van obligar el president rus, Dmitri Medvédev, a proposar dijous una obertura política amb importants canvis en el sistema electoral.

En particular, va proposar recuperar les eleccions directes dels presidents i governadors de les regions i repúbliques de Rússia, que en temps de Putin van passar a ser nomenats pel Kremlin, així com permetre el registre lliure de partits polítics.

El partit de Putin va aconseguir conservar la majoria absoluta a la Duma amb 238 del total de 450 diputats, 12 més dels necessaris per assolir la majoria (226), segons els resultats oficials definitius de les eleccions, que l'oposició considera falsificats.

Amb tot, el partit del Kremlin va perdre 77 escons respecte als passats comicis legislatius, de manera que no tindrà la majoria constitucional.

Putin es presenta a les eleccions presidencials del 4 de març del 2012 després que l'actual cap de l'Estat, Dmitri Medvédev, renunciés a presentar-se a la reelecció a favor del seu antecessor polític.

El primer ministre rus, que ja va exercir el càrrec de president entre 2000 i 2008, en cas de tornar al Kremlin podria continuar en el poder 12 anys més, els dos mandats consecutius de sis anys que permet la Constitució de Rússia.