Milers d'infants robats per Rússia a Ucraïna: "Els ho han canviat tot, fins i tot la memòria"

La ucraïnesa Darina Repina era el 2022 la tutora legal de dos menors: Margarita Prokopenko, de 10 mesos, i el seu germà Màksim, arrencats a la força de l'orfenat de Kherson quan les tropes russes van ocupar aquesta ciutat del sud d'Ucraïna. 

Des d'aleshores, ha treballat amb mediadors per intentar fer tornar les criatures a Ucraïna, però les autoritats russes la ignoren del tot.

El cognom, el nom, el sobrenom de la criatura, ho han canviat tot; fins i tot la seva memòria.

"Si hi penses, és com esborrar-la del tot. I no hi ha manera que les autoritats russes m'escoltin", explica Repina.

Segons Kíiv, van ser més de 19.000 els nens ucraïnesos transferits a Rússia. Només 1.200 hi han tornat. 

Un cop a Rússia van ser traslladats a orfenats o van ser adoptats per famílies russes. Alguns van anar a parar a reformatoris. 

Encara que sigui des de la seguretat d'un país occidental, denunciar el robatori de nens ucraïnesos és perillós, sobretot si qui s'assenyala és un alt funcionari del Kremlin amic de Putin.

Sistematització d'un robatori

Vladímir Putin va fer aprovar després de la invasió un programa financer perquè famílies russes adoptessin nens ucraïnesos acompanyat d'una llei que atorgava la ciutadania russa per via ràpida tant als menors de les autoproclamades repúbliques populars de Donetsk i Luhansk com de la resta d'Ucraïna. Facilitava així el camí cap a l'adopció permanent.

La deportació forçada d'infants està tipificat com a crim de guerra, i és precisament per aquest motiu que el Tribunal Penal Internacional persegueix el president de Rússia des del 2023.

L'ONU, governs de tot el món i ONGs han condemnat aquesta pràctica. L'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats ha deixat clar que en una situació de guerra no es pot determinar si les criatures tenen família o tutela i, per tant, no se'ls pot donar una altra nacionalitat.

Per Kíiv és un genocidi, perquè s'altera la composició demogràfica d'Ucraïna; pel Kremlin, simplement està salvant criatures de la guerra.

Després de denunciar-ho, Darina Repina recorda que el que va aparèixer a les notícies va ser una declaració d'un diputat, Serguei Mironov, dient que tot plegat era la histèria dels polítics ucraïnesos.

Una fundació que busca els infants robats

Els dos nets de Lioubov Burina també van ser deportats a Rússia amb l'excusa que els allunyaven dels combats. "Han destruït famílies, matat gent; com podem agrair-los res? A veure si ens tornen el que ens pertany" reclama desolada.

Repina i Burina han visitat París convidades per la fundació Emile, que es dedica des de fa 2 anys a treballar pel retorn de les criatures deportades.

Busquen informació sobre menors desapareguts, els intenten localitzar i miren de fer-los tornar. També s'ocupen de la cura psicològica de les famílies que s'han pogut reunir. La fundació creu que les xifres oficials es podrien quedar molt curtes i que hi podria arribar a haver 200.000 menors afectats.

Mariam Lambert, cofundadora d'Emile, explica que han aconseguit repatriar 48 nens sota els auspicis del defensor del poble i identificar 40 nens més, i les seves famílies, i, que amb aquest marc, treballen per repatriar-los.

Al darrere de tants drames, unes dades fredes que ajuden a entendre-ho: Rússia pateix una natalitat feble, una mortalitat alta i una emigració important. Ucraïna no se'n salva, tampoc: la seva població ha passat de 41 a 32 milions d'habitants des de l'inici de la invasió russa.