Mirar cap a un altre costat

Qüestionar les polítiques de falta de respecte a les llibertats individuals i col·lectives i denunciar les vulneracions dels drets humans d'una superpotència com la Xina, no surt de franc. Tot i així, alguns estats malden per mostrar la seva oposició a aquests abusos, tímidament i en veu baixa, a l'hora que fan tots els equilibris necessaris per mantenir les seves relacions diplomàtiques i comercials, fora de perill. Però ja se sap que no es pot estar a missa i repicant. O denuncies i actues contra aquestes injustícies amb totes les conseqüències, o calles i t'alinees amb qui pensa que les persecucions de persones i nacions per les seves maneres de parlar, de viure o de creure, son nimietats i en últim cas assumptes interns en els que no cal posar el nas.

Un d'aquests casos és el dels uigurs de la regió de Xinjiang. El poble uigur és una de les 56 minories ètniques i nacionals reconegudes oficialment per la República Popular de la Xina. És un poble d'origen turc d'Àsia central i en l'últim cens conegut, el de l'any 2000, es deia que els uigurs eren uns 8 milions i mig de persones.

Doncs ara mateix, es calcula que més d'un milió de persones de Xinjiang, han estat detingudes i recloses en centres d'internament i presons d'aquesta regió.

Per què? Quins delictes han comès?

Des de fa anys, el Partit Comunista Xinès acusa els uigurs de "separatistes" i "terroristes" una imatge que s'encarreguen de difondre abastament els mitjans oficials. Tot i que a la regió hi ha hagut alguns nuclis fonamentalistes islàmics i petites organitzacions terroristes que van donar suport en un primer moment a Al-Qaeda i més recentment a ISIS (un centenar llarg s'hi va unir), la majoria dels líders uigurs i les principals organitzacions de la regió, han rebutjat fortament el terrorisme.

Les autoritats xineses asseguren que des de començaments de segle, els atacs terroristes uigurs han fet unes 700 víctimes, però altres fonts rebaixen considerablement aquesta xifra. El 2009, unes protestes contra la brutalitat policial van causar 197 morts (segons les estadístiques oficials), la majoria de l'ètnia però la repressió posterior va fer un nombre semblant de morts entre els uigurs.

​Més enllà d'aquests episodis, greus però molt puntuals i espaiats en el temps, el que trobem és un control absolut de la població de Xinjiang​ i l'acusació de terrorisme de qualsevol forma de crítica i de protesta contra el règim així com de totes les activitats polítiques que reivindiquin l'autonomia o la independència de la regió.

En realitat se'ls tanca perquè deixin de ser el que són. L'Estat xinès ha engegat una política de reeducació i adoctrinament de la població uigur d'aquesta província perquè deixi de parlar la seva llengua i abandoni els seus costums i la seva fe musulmana.

Per aconseguir el seu objectiu, el govern de Pequín ha començat a separar sistemàticament els fills de les seves famílies. Això ja ha passat a prop de mig milió de nens que han estat tancats en internats, segons dicta un document de planificació publicat en una web del govern, i el Partit Comunista Xinès s'ha fixat l'objectiu de tenir en funcionament una o dues d'aquestes escoles a cadascun dels municipis de més de 800 habitants de Xinjiang a finals del 2021.

Les xifres són oficials perquè aquestes pràctiques destinades a aniquilar una cultura, una llengua i les seves creences religioses es fan de manera ostensible per part de la Xina. És l'intent més descarat d'esborrar una identitat col·lectiva, des de la invasió del Tibet el 1950 i la brutal repressió i destrucció de monestirs budistes que es va fer als anys 60 del segle passat. Tant en un cas com en un altre, es busca la substitució de les ètnies autòctones pels han, l'ètnia majoritària a la Xina, i el mandarí, la llengua oficial de la República Popular de la Xina.

La campanya de reeducació de la població uigur es descriu des dels mitjans i en documents oficials com un component clau de la campanya del president Xi Jinping per eliminar la violència extremista a Xinjiang. La idea és utilitzar els internats com a incubadores d'una nova generació d'uigurs laics, més lleials tant al partit com a la nació xinesa. Per fer aquesta assimilació cultural, les autoritats de Xinjiang han reclutat desenes de milers de professors de tota la Xina, sovint de l'ètnia majoritària han, alhora que destacats educadors uigurs han estat empresonats.

Enclaustrats en un entorn gairbé militar i immersos en una cultura desconeguda, als nens dels internats només se'ls permet visitar les famílies un cop a la setmana o cada quinze dies, una restricció destinada a "trencar l'impacte sobre els nens de l'atmosfera religiosa de casa seva", en paraules del document de planificació.

En el reportatge "El món ho ha de saber", que emet 30 minuts, la reportera Sophie McNeill, del programa "Four corners" del canal públic australià ABC, ha investigat a fons aquest pla de substitució cultural del govern xinès i ha trobat proves inquietants de com la Xina ha anat construint, els darrers anys, la presó més gran del món. Però el pla no acaba amb els ciutadans uigurs internats. Els que encara són a casa seva són objecte d'un exhaustiu control social fent servir tecnologia punta, eines de vigilància massiva i intel·ligència artificial. Hi ha controls, cada 200 metres, on s'identifiquen les persones i es revisen els seus telèfons intel·ligents, segons asseguren alguns testimonis uigurs que han fugit del país.

El reportatge recull alguns d'aquests testimonis que expliquen com els detinguts són obligats a treballar en fàbriques amb fortes vinculacions amb empreses estrangeres que fan negocis a la regió, cosa que de ser així les convertiria en còmplices de les violacions dels drets humans que es cometen a Xinjiang.

L'agreujament de la situació ha fet que els uigurs que viuen fora de la Xina hagin posat el crit al cel. Si fins ara s'havien mantingut quiets i callats per por de provocar les autoritats i que això perjudiqués els seus familiars, avui, amb desesperació, trenquen el seu silenci perquè el món sàpiga el que està passant.

Aquesta repressió ha trobat el seu ressò en els mitjans de comunicació però molt poques reaccions en el terreny diplomàtic. Quan es tracta d'un soci com la Xina, molts estats prefereixen mirar cap a un altre costat i salvaguardar els seus interessos. Les violacions dels drets humans, les injustícies i neteges ètniques com la de la població uigur ens interpel·len a tots i tenim dret a saber-ne més per prendre les nostres pròpies decisions, com a consumidors, com a votants i, en definitiva, com a ciutadans conscients.